La família de Josep Lluís Ortega Monasterio, el compositor de l'havanera El meu avi, creu que l'Ajuntament de Palafrugell "censura" la cantada d'havaneres de Calella de Palafrugell després d'anunciar la retirada del seu tema. En un comunicat asseguren que pateixen "una profunda indefensió" i recorden que hi ha un procediment judicial obert contra la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) arran del documental Murs de Silenci. La família recorda que el compositor va ser un dels impulsors de la cantada d'havaneres i "fins i tot va aportar diners de la seva butxaca" en les primeres edicions per consolidar-la.
Després de 58 anys, la cantada d'havaneres de Calella de Palafrugell no acabarà amb El meu avi. Aquesta és la decisió que ha anunciat l'alcaldessa de Palafrugell aquest dijous i que ha aixecat la indignació de la família del compositor d'El meu avi, Josep Lluís Ortega Monasterio. En un comunicat retreuen que l'Ajuntament de Palafrugell no respecti la presumpció d'innocència del compositor i vulneri "drets fonamentals".
La família assegura que lluitarà "fins al final" per restituir l'honor del compositor i impulsor de la cultura popular catalana. A més, recorden que hi ha un procediment judicial obert contra la CCMA i la periodista Anna Teixidor pel documental Murs de Silenci. En aquesta peça es vinculava a Josep Lluís Ortega Monasterio amb l'explotació sexual de menors. Un documental "ple de falsedats", segons la família.
Ara, retreu que l'Ajuntament de Palafrugell "decideixi censurar" aquesta havanera, després que El meu avi esquivés la censura franquista i es permetés que el públic cantés una havanera que acaba amb "Visca Catalunya, visca el català". Per altra banda, la família insisteix que el compositor ja s'havia defensat de les acusacions sobre explotació sexual de menors en vida i "va demostrar que eren una venjança de militars reaccionaris".
La decisió de relegar El meu avi
“Hem decidit renovar el cant final; portem prop de 60 anys de Cantada d’Havaneres i és el moment de deixar pas a un repertori nou”, ha explicat l'alcaldessa Laura Millán, que ha afegit que no es descarta recuperar El meu avi en un futur ni s’impedeix als grups interpretar cançons del compositor.
En concret, aquesta 58a edició acabarà amb Mariner de terra endins, de Narcisa Oliver i Josep Bastons; La bella Lola, de tradició popular i que es manté d’edicions anteriors; i La gavina, de Frederic Sirés i Puig. “Són figures palafrugellenques, que han fet molt pel municipi i el món de l’havanera i creiem que era el moment de situar-los en el lloc que es mereixen”, ha traslladat Millán.
A partir d’un quart d’onze de la nit, l’escenari de la platja de Port Bo de Calella s’omplirà amb les actuacions de Neus Mar, una de les poques veus femenines solistes d’aquest gènere; i els grups Peix Fregit, sota la direcció de Josep Bastons; Port-bo, fundat el 1966 i impulsor de la Cantada d’Havaneres; i Terra endins, que combina el repertori clàssic amb valsets i sardanes.
A Neus Mar, que és també la portaveu de la comissió de la Cantada d'Havaneres, l’acompanyarà Les joves veus del Mar, una coral formada per alumnes seus de l’Escola Vedruna de Palafrugell i que hi oferiran un repertori de cant de taverna. “Preocupa el relleu generacional de les havaneres i creiem que la seva participació en la Cantada dona aire al futur”, ha afirmat Mar.
La història de la cantada d’havaneres
La cantada d'havaneres es remunta a l'any 1966. Aleshores, aquella primera trobada de cantaires es va celebrar a la taverna de Can Batlle, i va ser quan Francesc Alsius, Frederic Martí i Joan Pericot van coincidir en la presentació del llibre Calella de Palafrugell i les havaneres, el segon recull del gènere publicat a Catalunya.
L'èxit de la trobada va animar els organitzadors a repetir-la l'any següent, amb una cantada més formal a la platja d'en Calau. El 1969, l'Associació d'Amics de Calella, que en aquella primera època organitzava la Cantada d'Havaneres, va decidir traslladar-la a la plaça del Port Bo, on encara se celebra actualment.
