Els responsables de la Fundació Caixa de Girona han avançat els continguts de la nova programació i han parlat de la consolidació d'aquest espai en els últims dos anys, convertit ja en un a 'referència cultural' de la ciutat, després de reunir un total de 380.000 visitants durant el 2007.
Els bons resultats de l'any passat auguren una bona acollida per a la programació d'aquest 2008, que espera poder atraure l'atenció de 400.000 visitants. 'La Fontanta d'Or és ja un espai de referència cultural però no ha estat fà cil', ha explicat el president de la Fundació Caixa Girona, Arcadi Calzada, ja que s'ha hagut de situar la ciutat de Girona al mateix nivell de les grans propostes culturals de la capital catalana.
Una de les claus del seu èxit, segons ha assenyalat, ha estat traçar una lÃnia de programació 'molt oberta' i 'eclèctica' que permetés compaginar propostes internacionals amb d'altres de més nacionals i locals, intentant també que les exposicions 'deixessin petja' amb els catà legs en format llibre. La programació d'aquest any també combina aquesta doble dimensió i arrenca aquest 18 de gener amb una exposició de 247 joies procedents de la col·lecció de la barcelonina Montse Ester, que van des dels segles IX d'A.C fins a mitjans del segle XX. Des de l'11 de gener passat, també es poden veure una seixantena d'obres del figuerenc Bartomeu Massot (1923-1974) sota el tÃtol de 'Travessies encreuades'.
En clau internacional, trobem la mostra 'OrÃgens de l'avantguarda russa' (19 de setembre- 16 de novembre), comissariada per la directora adjunta del Museu Estatal Rus de Sant Petersburg, Eugència Petrova, amb qui la Fundació Caixa de Girona ha establert lligams de col·laboració que continuaran en el futur. La mostra reuneix més de seixanta obres dels mà xims exponents de l'avantguarda russa i gira entorn a l'art neoprimitiu, un corrent artÃstic que es va desenvolupar a Rússia entre els anys 1907 i 1912 com a reacció contra el simbolisme, amb noms tan destacats com Wassili Kandinski i Kassimir Malèvitx. Aquest és el primer cop que les obres es poden veure a l'estat espanyol.
El guanyador del I premi Joan Miró 2007 d'art contemporani, el danès Olafur Eliasson, mostrarà algunes de les seves creacions d'obra nova que està elaborant expressament per aquest espai gironÃ. Pocs detalls s'han pogut avançar sobre la mostra, que es veurà el mes de juliol. Calzada s'ha mostrat convençut que sorprendrà . Aquell mateix mes, s'exposarà una selecció de 42 obres del fons de la Fundació Joan Miró, sota el tÃtol 'Impressions', d'autors de renom com Eduardo Chillida, Alberto Giacometti, Joan Miró o Antoni Tà pies, que tenen en comú el seu pas pels tallers d'impressió dels editors Maeght.
Fernand Léger, un dels artistes més representatius de l'art del segle XX, també hi estarà representat en una exposició amb materials tant diversos com bronzes, olis, dibuixos o escultures de pedra artificial (14 de març).
Les exposicions locals i nacionals
El mes de març es podrà veure l'exposició 'Projeccions. Interiors amb artista' de l'historiador de l'art Eudald Camps i el fotògraf Pep Iglésias que s'endinsa en la relació de l'artista i el seu lloc de treball a través de la fotografia i la literatura. Després de dos anys d'investigació, els autors mostren els estudis de 34 artistes gironins, alguns dels quals han mort recentment, com és el cas de Modest Cuixart o Carles Fontserè, a qui se li farà un homenatge.
Un any més, s'aposta per exposar col·leccions d'objectes quotidians que, per la seva peculiaritat, tendeixen a atraure a un públic poc habituat a trepitjar sales d'art. Ãs el cas d'una exposició de mà quines de cosir del fons del Museu de la Tècnica de l'Empordà o la dedicada als gravats antics sobre el món de l'art de la col·lecció privada de Vicenç Furió, crÃtic d'art i professor. També destaca la titulada 'Tresors de paper', amb joguines i llibres d'aquest material elaborats entre els anys 1800 i 1930, que s'han convertit en petites joies de col·leccionista. El seu propietari és l'artista plà stic Quim Corominas.
Fruit de col·laboracions amb entitats, es troben exposicions com la cinquantena de peces d'art relacionades amb els infants Âescultures, dibuixos i pintures del segle XIX i XX- del Museu de Montserrat, algunes de les quals s'exposaran per primer cop fora de les seves parets. El Centre Excursionista de Catalunya (CEC) ha col·laborat en la mostra 'Trepitjant paÃs, coneixent el món', on es podrà veure una selecció de quaranta mapes històrics dels més de 8.000 que conformen el seu fons de la Cartoteca. I amb motiu dels cent números de la revista gironina 'Bonart', s'organitzarà una mostra amb els cent exemplars publicats i les seves portades, en homenatge a un 'instrument cultural de primer ordre' segons paraules de Calzada.
La Fundació Caixa de Girona també ha volgut participar en el centenari del Palau de la Música Catalana de Barcelona amb una selecció d'escultures gegants fetes de porexpan per l'artista Francisco Leiro que s'instal·laran a la façana modernista de la nova plaça. La mostra ha comptat amb la col·laboració de la Galeria Marlborough de Nova York.
