L'Ajuntament de Girona i la Universitat de Girona (UdG) han impulsat un estudi per conèixer els usos socials que té el català a la ciutat. Es tracta de la primera vegada que es fa un estudi d'aquestes característiques en l'àmbit d'una ciutat, ja que fins ara s'havien fet a escala de país o de demarcació. Per crear aquesta "radiografia", s'han fet 500 enquestes presencials repartides per barris i per franges d'edat per tal que la mostra sigui el màxim de representativa possible. El director de l'estudi i investigador de la UdG, Narcís Iglesias, remarca que els ajuntaments tenen un gran "potencial" en la defensa de la llengua i els anima a tirar endavant polítiques concretes.

Júlia O'Firrell és una de les enquestadores que des de les últimes setmanes recorre els carrers de Girona per demanar a la gent sobre quins usos dona al català. Són preguntes que formen part d'un estudi per analitzar l'estat de la llengua en un àmbit social. L'enquestadora demana, per exemple, en quin idioma comença una conversa amb amics o en establiments, quina llengua parla a casa o si troben que el català és útil per treballar. Explica que a vegades "hi ha gent que se sent jutjada per les respostes" i fins i tot alguns confessen "reprimir-se" pels usos que fan de la llengua.

Malgrat tot, O'Firrell assegura que hi ha molta gent que també està implicada en aprendre català i integrar-se i d'altres en seguir formant-se en la seva llengua, tot i ser la materna, per dominar-la més i millor. Una de les enquestades, Reinalda Blanco, assegura que és "molt important" fer un estudi sobre el català malgrat que per a ella hagi estat la llengua vehicular de tota la vida.

Considera que actualment "hi ha moltes polítiques i recursos" per fer servir el català i, per tant, només "depèn de la gent" fer-lo servir. En el mateix sentit, Oriol Quintana valora positivament aquest estudi perquè creu que el predomini del català "no s'ha de donar per fet". El jove creu que "Girona viu en una espècie de bombolla" on el català encara és prioritari però cal actuar.

"Veure les orelles al llop"

En aquest sentit, la regidora de Llengua Catalana de Girona, Núria Riquelme, assegura que volen combatre aquella idea de "a Girona rai" i el cofoisme sobre el predomini del català. "A la ciutat hem començat a veure les orelles al llop i ja hi ha llocs sense retolar en català o establiments que no l'entenen, per això cal actuar".

El director de l'estudi i investigador de la UdG, Narcís Iglesias, destrueix la idea del predomini del català. "En l'àmbit de vegueria estem a la mitjana catalana, potser en posicions de jugar a Champions, però no liderem la classificació", assegura l'investigador.

El potencial dels ajuntaments

Malgrat tot, Iglesias i Riquelme remarquen la importància de tenir un estudi en l'àmbit de ciutat per saber concretament l'estat del català a Girona. La regidora recorda que aquest és un dels acords de govern i que a partir dels resultats es podran decidir mesures més concretes. Per altra banda, l'investigador creu que el projecte demostra "el potencial" que tenen els ajuntaments en la defensa del català.

En aquest sentit, Iglesias recorda que fins ara hi havia diversos actors implicats en el català com ara la Generalitat o entitats culturals. Els ens locals, però, no havien agafat un paper actiu en aquest àmbit. Per això, l'investigador creu "importantíssim" que tinguin polítiques actives en matèria del català perquè els ajuntaments "són el dia a dia de molts ciutadans".

500 enquestes presencials

Les enquestes es fan a peu de carrer però també picant a la porta de les cases. L'objectiu és recollir 500 persones que formaran una mostra representativa de tota la ciutat. De fet, aquestes entrevistes s'han repartit en funció dels districtes i barris que té la ciutat en funció de la densitat de població que hi habita. Narcís Iglesias explica que han volgut aprofundir en els barris per crear "una imatge el més exacte possible" de la realitat de la ciutat.

D'aquesta manera, als barris del districte de l'Eixample s'hi fan 180 enquestes perquè és on es concentren més veïns a la ciutat. Al districte del centre (que engloba el Barri Vell, Mercadal i carrer del Carme), en pertoquen 39. Als barris de Girona Est s'hi fan 45 enquestes, i a Girona Nord, 30. A la zona de Girona Oest (Fontajau, Sant Ponç, Taialà, Domeny i Germans Sàbat) en fan 50, mentre que al districte de Santa Eugènia, 90. Als barris de Girona Sud (Montilivi, la Creueta, Palau i Avellaneda) se'n fan 52, a Montjuïc 12 i finalment a la zona de Mas Xirgu 2.

També s'ha tingut en compte el factor del gènere i de l'edat. D'aquesta manera s'ha calculat que s'han de fer enquestes a 248 homes i 252 dones. Per franges d'edat pertoquen 164 qüestionaris a joves d'entre 16 i 30 anys, 168 a persones d'entre 31 i 60 anys i 168 més per a majors de 60 anys.