El sensellarisme segueix creixent a Girona. El recompte que ha impulsat l'Ajuntament amb el suport de Creu Roja i uns 150 voluntaris ha revelat que hi ha 201 persones dormint al carrer a la ciutat. Això és gairebé el doble que fa dos anys, quan eren 111 i més del triple que fa deu anys (60). Des de l'Ajuntament de Girona reconeixen que és "preocupant" perquè el nombre continua creixent i aposten per seguir invertint en recursos per a aquestes persones que no tenen on passar la nit.
La regidora d'Igualtat i Justícia Social de Girona, Amy Sabaly, destaca que les administracions hi estan posant diners i confia que el centre de baixa intensitat estigui llest aviat perquè la Sopa, el centre d'acollida de Girona, "està col·lapsada".
En Frah té 55 anys i fa nou mesos que viu al carrer a Girona. Va venir de Logronyo, després que rebés una pallissa. Tot i que té la seva situació administrativa regularitzada, no aconsegueix trobar feina. A més, el canvi de ciutat ha fet que es quedés sense l'ingrés mínim vital que cobrava, ja que no va fer els tràmits per tornar-lo a rebre, fet que ho ha complicat tot.
Ell s'està en un lloc "tranquil" de la ciutat, que no vol desvetllar per por que li robin les seves pertinences. El problema, explica, no és que accedir a una habitació sigui molt car, "que també", sinó que no n'hi ha de disponibles. "Només vull un sostre i un llit", diu. En Frah és una de les 201 persones que actualment dormen al carrer a Girona, després del recompte que ha impulsat l'Ajuntament amb la col·laboració de Creu Roja i prop de 150 voluntaris.
Durant quatre hores han recorregut els carrers de la ciutat, dividits en grups de quatre o cinc persones que pentinaven les 34 zones en les quals s'ha repartit el mapa de la ciutat. La realitat és que s'ha gairebé doblat el nombre de sensellars a Girona en dos anys. Dels 111 que hi havia el 2024, s'ha passat a aquests 204, una xifra "preocupant" per a la regidora d'Igualtat, Justícia Social i Cooperació de l'Ajuntament de Girona, Amy Sabaly. A aquests s'hi sumen els 30 que es van trobar dormint a la localitat veïna, Salt.
Sabaly assenyala que l'increment reflecteix també el fet que la ciutat és "referent" en la protecció de persones sense llar. "Tenim la Sopa, el pla fred i el pla calor i això s'hi afegeix la bona connexió i la proximitat amb França", ressalta. La realitat, admet la regidora, és que els serveis "estan col·lapsats" i cal seguir dotant de recursos el sensellarisme "tal com s'està fent ara" per part de les diverses administracions.
L'Eixample sud es dispara
Per barris, on més persones s'han trobat els voluntaris ha estat a l'Eixample Sud, que s'ha disparat amb relació al 2024 i ha passat de sis sensellars a 56 o, cosa que és el mateix, el 25% del que hi ha a tota la ciutat. Al Barri Vell n'hi ha onze més que fa dos anys i ja són 33 les persones sense llar que dormen en aquesta zona, mentre que el tercer barri que més se n'han trobat és l'Eixample nord amb 27. A la resta de barris també creix el nombre de persones sense sostre, excepte a Santa Eugènia, que han passat de 29 a 18, malgrat que és el quart que més en té.
Primera vegada a Salt
El recompte també va comptar amb la col·laboració del Consorci de Benestar Social de Salt, que va fer-lo per primera vegada a la localitat. En total, es van detectar 34 persones sense llar dormint a Salt, amb edats compreses entre els 22 anys el més jove i 67 la persona més gran. A Salt es van crear 6 zones formades pels diferents barris: Barri Vell, Barri del Veïnat, Barri de la Massana, Barri de Mas Masó i Hospital, Barri Centre i Escriptors, i Barri del Pla i Torre Mirona. Com a Girona, cada zona estava formada per quatre o cinc voluntaris. En total va participar-hi 30 persones.
Canvi de perfil de la persona sensellar
Sabaly assenyala que el sensellar que viu al carrer a Girona actualment és un perfil diferent del que hi havia fa deu o quinze anys. I és que bona part dels que dormen als carrers de la ciutat són persones que tenen feina i alguns "amb estalvis". El problema, explica l'edil, és la dificultat de poder accedir a un habitatge o a una habitació, tal com explica en Frah. Per això, Sabaly aposta per fer polítiques d'habitatge que permetin que persones que tenen recursos puguin accedir a un pis o una habitació i sortir de la marginalitat.
