Les obres de rehabilitació del Mas Montjoi de Baix, a Roses, han permès descobrir dues esglésies d'origen visigot datades entre els segles VII al IX dC. Tot i que aquests edificis sí que apareixien en documents històrics, fins ara no se n'havien localitzat les restes. Els arqueòlegs asseguren que la zona encara pot amagar noves estructures i estan en espera de la redacció d'un pla director per definir-ne la protecció.
La intervenció arqueològica que ha permès descobrir les restes va començar ara fa sis anys, arran de la rehabilitació del mas, que és una propietat privada. Els treballs s'han dut a terme perquè la finca està protegida com a bé cultural d'interès local i hi havia constància de la presència de restes antigues a la zona. La zona del Mas Montjoi està ubicada al cor del Parc Natural del Cap de Creus, a la comarca de l'Alt Empordà.
Segons ha explicat el director de la intervenció arqueològica, Marcel Pujol, les datacions de les esglésies s'han pogut establir gràcies a les proves de carboni 14 realitzades sobre les restes humanes localitzades a les tombes situades al voltant dels temples. No s'hi ha trobat material ceràmic que permetés d'establir una cronologia.
Una de les esglésies hauria estat activa tant en l'època visigòtica com en la carolíngia. Les restes humanes localitzades al seu entorn corresponen a un enterrament datat al segle VII i a dos infants del segle IX. Així, tal com ha assenyalat Pujol, "això vol dir que aquesta església va estar en actiu abans de l'arribada dels musulmans i, també, després". En canvi, la segona església, correspondria a un temple destruït durant la invasió musulmana que mai no es va reconstruir. En aquest sentit, l'arqueòleg ha apuntat que aquest descobriment "concorda amb les fonts documentals que ens parlen d'una església totalment arrasada pels musulmans".
Els documents històrics apuntaven, de fet, a l'existència d'un conjunt monàstic a la zona dividit en tres cel·les o edificis religiosos dedicats a Sant Miquel Arcàngel, el Salvador i la Mare de Déu. El director ha dit que "molts historiadors coneixien aquestes fonts, però ningú havia trobat aquestes esglésies". Els investigadors encara no han pogut determinar quin dels temples documentats correspon a cadascuna de les esglésies descobertes ni si realment existeix un tercer temple.
Nous descobriments
A banda de les esglésies, els arqueòlegs han localitzat un gran dipòsit d'aigua compartimentat en tres parts. La primera església va aparèixer a pocs metres d'aquesta cisterna i els investigadors la van poder localitzar perquè van detectar una estructura construïda amb morter de calç en una de les feixes de la finca que els va cridar l'atenció.
La segona església, en canvi, es va descobrir durant els sondejos previs a la construcció d'un dipòsit d'aigües residuals. Marcel Pujol ha detallat que va ser durant aquests treballs quan "va aparèixer l'absis". Tanmateix, la feina no ha acabat i els arqueòlegs consideren que el subsol de l'entorn podria amagar noves estructures vinculades tant al monestir com a l'antic nucli habitat.
En aquesta línia, Pujol ha recordat que "un monestir no només és una església. Hi pot haver dependències annexes, cementiris, habitatges dels monjos, cuines o magatzems". Així les coses, els tècnics estan esperant la definició de les pròximes excavacions i l'establiment dels criteris de conservació, restauració i museïtzació de l'espai.
