Feina a contrarellotge per engalanar els 113 espais de la ciutat amb els 141 muntatges que formen part de la 71a edició de "Girona, Temps de Flors". Els visitants que han passejat aquest divendres pels carrers ja han pogut començar a intuir la versió definitiva de les propostes. El compte enrere acabarà demà al matí, quan l'homenatge a l'Associació Amics de les Flors de Girona als jardins Alemanys, suposarà el tret de sortida de la festa.
Aquesta mostra floral, que cada any porta centenars de milers de visitants a la ciutat, tindrà lloc del 9 al 17 de maig. Enguany, i com a novetat, la mostra engalana els quatre ponts del Barri Vell amb la incorporació del pont de Sant Feliu, que s'afegeix als ja tradicionals ponts decorats de Sant Agustí, de les Peixateries Velles i d'en Gómez. Floristes, brigades municipals i voluntaris treballen a contratemps per convertir en realitat allò que fins fa poc era només un projecte sobre el paper.
En aquesta línia, la vicealcaldessa de Girona, Gemma Geis, ha destacat que Girona, Temps de Flors no seria possible sense la feina de tots els voluntaris que, any rere any, treballen per tenir a punt els muntatges. Geis ha insistit que la mostra floral "és un treball conjunt, que no existiria si no hi hagués projectes, tant individuals com col·lectius, que es dibuixen i pensen amb temps, i voluntaris per dur-los a terme" i ha afegit que des de l'Ajuntament els acompanyen "el millor possible".
Homenatge a Gaudí
Sens dubte, un dels espais més visitats i que més expectatives genera són les escales de la Catedral. En aquesta ocasió, la proposta commemora el centenari de la mort d'Antoni Gaudí amb un muntatge artístic que homenatja l'arquitecte i converteix l'espai en un parc Güell gironí amb l'emblemàtic drac convertit en la Cocollona. La doctora en arquitectura i investigadora de Gaudí, Teresa Vidal, ha ideat, de la mà de l'escultor Nuxu Perpinyà, aquesta criatura que forma part de la mitologia de la ciutat.
Conta la llegenda que la Cocollona és un ésser, meitat cocodril i meitat papallona, que va néixer de la metamorfosi d'una monja acusada de ser poc devota. La dona, després d'estar temps tancada en una masmorra que només tenia sortida al riu Onyar, es va transformar en aquesta criatura amb dues ales precioses que evocaven la seva santedat. La proposta ha volgut crear un lligam amb Girona i oferir espai al mite.
