Del 23 de març al 14 de juny el Museu del Cinema de Girona acull l'exposició temporal que ressegueix la història del cinema català com a forma d'expressió. Els audiovisuals estan dividits en quatre grans grups: identitat, memòria, revolta i desencís.
Àngel Quintana ha explicat que la intenció ha estat plasmar 'el caos' de l'època de la transició, no des de l'optimisme sinó des d'un punt de vista 'més 'gamberro''. Així, 'La ciutat cremada' d'Antoni Ribas, 'La plaça del diamant' de Francesc Betriu, 'Atur' o 'Feminisme', dos documentals de l'Institut del Cinema Català són algunes de les pel·lícules que serveixen per il·lustrar l'apartat d'identitat.
'Companys, procés a Catalunya' de Josep M. Forn, 'La Ràbia' d'Eugeni Anglada o 'Raza, el espíritu de Franco' de Gonzalo Herralde són alguns dels films que fan de fil conductor de la part de memòria. 'Un dels debats claus dels anys de la transició residia en si la reforma s'havia de fer des de l'interior del règim o si era possible una ruptura', expliquen els comissaris. Per això, l'apartat de revolta compta amb pel·lícules com 'L'Orgia' de Francesc Bellmunt o 'Informe general' de Pere Portabella.
El desencís és potser la part més 'amarga' de l'exposició on busquen reflectir la 'desorientació' d'alguns ciutadans contraposant-lo amb la negació del canvi d'alguns altres. 'Bilbao' de Bigas Luna, 'Votad, votad, malditos' de Llorenç Soler o 'Después de...' de Cecilia i José Juan Bartolomé són algunes de les pel·lícules escollides per il·lustrar-ho.
Són documentals, noticiaris o pel·lícules de ficció de l'època que aplegades sota una premissa busquen, no només mostrar el cinema català que es va fer durant aquells anys, sinó també reflexionar sobre el procés de la transició.
