El nombre d'habitatges projectats a la ciutat de Girona cau un 92% en un any

Publicat el 10 de juliol de 2008 a les 16:02
 
Les xifres del COAC posen de relleu casos espectaculars com el de Salt, on només s'ha projectat un xalet en els sis primers mesos d'any. Salt es trobava a inicis del 2007 en la desena posició en el rànquing de poblacions on més edificis es visaven i ara ha caigut a les darreres posicions.
 
Aquestes són algunes de les poblacions que més han notat la caiguda de la construcció. En el cas de la capital, el secretari del COAC a Girona, Frederic Cabré, ha explicat que la ciutat ha esgotat pràcticament tot el sòl urbanitzable que tenia i que algunes zones com l'antiga plaça de Braus o el sector de Mas Masó actualment ja s'està edificant. A més, Cabré ha explicat que a les zones de l'Avellaneda i Mas Marroch s'ha 'aturat' el creixement ja que s'han convertit en Àrees Residencials Estratègiques (ARES), un nou model urbanístic que permet reconvertir sòl i guanyar més superfície per fer habitatge, la meitat del qual haurà de ser de protecció oficial.
 
Dels 2.052 habitatges projectats a tota la demarcació, 1.817 són d'obra nova, el que suposa un 88, 5% del total d'habitatges projectats. L'obra nova ha patit una caiguda del 74,6% respecte el 2007. En canvi, la reforma d'habitatges ha crescut respecte el total d'habitatges projectats. Si al 2007 suposava un 5,28% del total d'edificis visats ara ha crescut fins al 11,45. No obstant això, aquesta tipologia d'habitatge també cau i si se'n van projectar 399 al primer semestre del 2007, ara només s'han visat 235 projectes. Els habitatges col·lectius cauen un 76,8%, l'adossat baixa un 58,9% respecte l'any passat i l'aïllat un 62,4%.
 
Per comarques, les que més han notat el descens d'habitatges projectats han estat el Gironès (-81%), el Baix Empordà (-75%), seguides de l'Alt Empordà (-74%), el Pla de l'Estany (-73%), El Ripollès (-65%), La Selva (-64%), La Garrotxa (-62%) i la que menys ha notat la caiguda ha estat la Cerdanya (-47%). El rànquing de poblacions on més habitatges es projecten està encapçalat per Blanes (134), seguit de Castell-Platja d'Aro (122) i Lloret de Mar (116).
 
A nivell de Catalunya, els habitatges visats han caigut un 71,6%, passant dels 50.500 habitatges del primer semestre del 2007 als 14.330 actuals. Segons Cabré, aquests valors no es registraven des del 1993 i xoquen si es comparen amb les xifres del 2006, quan es van projectar 126.000 habitatges a tot el país.
 
Possible revifada
 
El secretari del COAC a Girona, Frederic Cabré, ha dit que el sector de la construcció està vivint 'una forta frenada' però ha augurat que la situació 'tocarà fons' al 2009. Segons Cabré, Catalunya té algunes avantatges respecte la resta de l'estat espanyol per superar la crisi. Per una banda, ha afirmat que les ARES suposaran un impuls per la construcció i, especialment, per l'obra pública ja que, com a mínim, la meitat dels pisos han de ser de protecció oficial.
 
Per una altra banda, Cabré ha dit que a Catalunya hi ha menys estoc de pisos pendents de vendre que a la resta de l'estat. Segons dades del COAC, a Catalunya hi ha uns 30.000 pisos que encara no s'han venut mentre que a comunitats com la de Madrid o al País Valencià les xifres arriben als 100.000 habitatges.
 
Retallada de plantilla al COAC
 
Els efectes de la caiguda en el sector de la construcció també està causant problemes al mateix COAC. Cabré ha explicat que la principal fonts d'ingressos que té el Col·legi són per drets d'intervenció (es reben per cada projecte que visen) i que aquests s'han reduït un 50% des del 2006. De fet, les previsions pel 2008 fixen que el COAC acabarà l'any amb un 'dèficit petit'.
 
Per això, el COAC s'està preparant per fer una reducció de plantilla d'entre un 20% i un 25% a totes les seus de Catalunya. Actualment treballen a l'ens 320 persones a tot Catalunya i, concretament a Girona, la plantilla és de 46. Cabré ha explicat que es farà 'de la manera més pactada possible' i que es prioritzarà fer prejubilacions, rescindir contractes temporals i oferir als treballadors la possibilitat de marxar voluntàriament.