Si a les comarques gironines durant el 2006 es van projectar 21.055 habitatges, aquest passat 2007 la xifra baixa als 11.518, amb una davallada més acusada durant el darrer semestre de l'any. La comarca que experimenta una caiguda major és la Garrotxa, amb un 67% menys d'habitatges projectats i destaca, per poblacions, la caiguda de Girona capital on es passa del 1.278 pisos projectats el 2006 als 877 del 2007, uns nivells que s'equiparen als de l'any 1997.
Segons el secretari del Col·legi d'Arquitectes a la demarcació, Frederic Cabré, aquesta devallada no significa que hi hagi crisi al sector sinó que cal partir de la 'distorsió' de les dades del 2006. Cabré ha explicat que durant el darrer trimestre del 2006 es va viure un 'espectacular augment' d'habitatges projectats ja que es van aprovar a l'agost i el setembre dues normatives Âel decret de Coeficiència Energètica de la Generalitat i el Codi Tècnic de l'Edicació aprovat per l'estat espanyol- i els arquitectes van voler alleugerar els projectes per tal que aquestes noves normatives no els afectessin. D'aquesta manera, evitaven que els seus projectes s'encarissin però això ha fet, segons Cabré, que la comparativa del 2006 amb el 2007 sigui 'distorsionada' perquè el 2006 va ser un any 'atÃpic'.
De fet, si les xifres de l'any passat es comparen amb l'any 2005 la davallada és més suau. Durant el 2005 es van projectar a Girona 15.339, el què representa una davallada del 24,91% respecte el 2007. Ãs per això, que el Col·legi creu que la tendència a la baixa es pot moderar durant aquest 2008 quan es deixin endarrere les xifres del darrer trimestre del 2006.
Cabré ha afirmat que l'alentiment del sector de la construcció no és a causa de la manca de sòl per urbanitzar sinó de la caiguda de la demanda perquè, per una banda, té massa oferta disponible i, per altra, té dificultats econòmiques per poder pagar els pisos i trobar finançament.
No obstant aquesta situació, el Col·legi no ha detectat que els habitatges sobre plà nol tinguin dificultats per trobar un promotor que els executi i quedin en cartera. Cabré ha explicat que no els preocupa aquest factor i que les xifres d'aquests casos en mouen entre l'1 i el 3% del total de pisos projectats.
L'informe, al detall
L'informe del COAC recull també el resum de la situació a la resta de Catalunya. La demarcació de Girona és la què experimenta una caiguda més important, ja que a Tarragona el retrocés és del 41,3%, a Barcelona del 37,3%, a terres de l'Ebre del 37,5% i a Lleida del 17,3%, quan Girona supera el 45%. Segons Cabré, la dinà mica del sector fa que les demarcacions que major creixement havien experimentat fins al moment i que tenen més segones residències sigui on més es deixi sentir la davallada del sector.
Segons el tipus d'habitatge, l'habitatge col·lectiu (els blocs de pisos) representa el 74% del total de les dades i, comparat amb els cinc anys anteriors, ha experimentat un augment ja que al 2002 representava el 67,2% sobre el total. Per contra, l'habitatge aïllat experimenta una caiguda de tres punts en comparació amb el total d'habitatge en plà nol.
Per comarques, la què més baixa és la Garrotxa amb un 67% menys d'habitatges previstos, seguda del Ripollès amb un 55%, el Baix Empordà amb un 46%, el Gironès amb un 43%, la Selva amb un 42%, l'Alt Empordà amb un 38% menys, el Pla de l'Estany amb una caiguda del 33% i, en darrer lloc, la Cerdanya amb una pèrdua de nou punts.
Si es comparen aquestes caigudes del 2007 al 2006 amb el 2005, les xifres es moderen i el descens es mou entre intervals del 8% negatiu i el 162% positiu.
Per ciutats, Figueres, Girona, Palafrugell, Lloret de Mar i Olot (per aquest ordre) continuen essent també durant el 2007 les ciutats on més habitatges es projecten, tot i que canvien l'ordre respecte el 2006. La ciutat de Girona perd un 34%, Palafrugell un 30%, Lloret un 40%, Olot un 64,9% i Figueres 22,5%.
