L'Audiència de Girona ha condemnat Ediciones Zeta S.A. a indemnitzar amb 30.000 euros un pintor gironí per haver-lo vinculat amb un dels criminals de guerra nazis més buscats del món. El cas es remunta a l'any 2005, quan la revista 'Interviú' va publicar un reportatge sobre Aribert Heim, més conegut com el 'Doctor Mort' per les barbaritats que va fer al camp d'extermini de Mauthausen. Entre les fotografies del reportatge, n'hi havia dues de l'artista Tano Pisano, que resideix a Palafrugell (Baix Empordà), on se'l relacionava amb Heim. La sentència indica que les imatges es van obtenir sense consentiment i conclou que, amb la seva publicació, es va danyar l'honor professional i la imatge del pintor.

El cas que ara s'ha sentenciat es remunta a l'octubre del 2005. Aquell mes, la revista 'Interviú' va publicar un reportatge sobre un dels criminals de guerra més buscats del món, Aribert Heim. Més conegut amb el sobrenom del 'Doctor Mort', Heim va ser un oficial de les SS que va arribar a matar i torturar nombrosos jueus al camp de concentració de Mauthausen.

Amb el pretext de sotmetre'ls a un tractament especial, Aribert Heim s'emportava els jueus a la infermeria. Un cop allà, els torturava amb diversos mètodes, un dels quals era injectar-los tòxics (com ara clorur de magnesi) directament al cor.

Al reportatge publicar per 'Interviú' es relacionava Aribert Heim (que portava més de 40 anys fugint de la justícia) amb el pintor italià establert a Palafrugell Tano Pisano. Entre les fotografies del reportatge, n'hi havia dues de Pisano, que s'acompanyaven amb peus de foto on es deia que la policia alemanya investigava l'artista per veure's relacionat -segons recull la sentència- 'amb el cobrament d'importants quantitats de diners efectuades pel fill d'Aribert Heim'.

Des d'un primer moment, Pisano va negar categòricament tenir cap mena de relació amb el criminal de guerra. Fins i tot, l'artista va arribar a convocar una roda de premsa per defensar-se públicament.

El pintor va admetre que tenia amistat amb el fill de Heim, i que aquest li havia comprat quadres. Tot i que no sabia qui era el seu pare, Pisano va dir que el fill no en tenia cap culpa, i que això en cap cas el relacionava amb el criminal nazi. A més, Pisano també va definir la situació com a 'increïble', ja que el pintor tenia familiars jueus.

Per defensar el seu honor, el pintor va demandar l'editora de la revista. Tot i que una primera sentència judicial va desestimar la demanda, ara l'Audiència de Girona ha donat la raó al pintor. La sentència, que ha avançat Ràdio Girona, conclou que 'Interviú' va danyar l'honor professional i la imatge de l'artista amb el reportatge.

Sense consentiment

D'entrada, la sentència indica que les fotografies del pintor es van obtenir sense consentiment. Les imatges s'havien publicat en una revista local de Palafrugell, i il·lustraven un reportatge sobre l'obra de Pisano. Segons recull la sentència, però, 'Interviú' les va agafar 'sense consentiment ni autorització' i les va incloure al seu reportatge.

L'Audiència també especifica que les fotografies i els peus que les acompanyaven podrien donar a entendre que el pintor 'de manera directa o indirecta, havia contribuït en la desaparició d'un metge nazi'. Per això, el tribunal indica que la publicació de les fotografies va danyar tant l'honor professional i la imatge de l'artista.

La sentència de l'Audiència, doncs, estima el recurs presentat per l'actual advocat de Pisano i condemna Ediciones Zeta S.A. a indemnitzar el pintor amb 30.000 euros. A més, l'escrit també obliga l'editora a publicar la sentència tant a la revista 'Interviú' com a tots els mitjans 'on es van difondre les fotografies' de l'artista, ja siguin 'impresos o digitals'.