Perquè els diners recuperessin el seu aspecte normal, segons els estafadors, s'havia de tractar els bitllets tenyits amb un lÃquid i, mentre aquest lÃquid actuava, els bitllets tenyits havien d'estar en contacte amb bitllets normals. Aixà convencien les vÃctimes perquè aportessin els seus diners.
Els estafadors convencien les vÃctimes amb una demostració d'aquest mètode però intercalaven bitllets normals amb els que estaven tenyits, de manera que podia semblar que aquest truc funcionava. Aleshores els demanaven diners per fer l'operació.
Després de la primera demostració, el segon pas era embolicar el feix de bitllets amb paper d'alumini i injectar un lÃquid al paquet emprant una xeringa. Després, el paquet havia d'estar sota d'un pes durant una estona. Finalment, calia submergir el paquet en una palangana amb aigua calenta i, en obrir-lo, el que abans eren uns fulls negres havien recuperat l'aspecte del paper moneda. Per guanyar-se la confiança de les seves vÃctimes, els estafadors els donaven un parell de bitllets destenyits perquè poguessin confirmar en una entitat bancà ria que es tractava de diners de debò.
En el cas denunciat a Santa Coloma de Farners, després de la demostració, els estafadors van proposar a la seva vÃctima una inversió de 40.000 euros. L'operació per confeccionar el paquet es va repetir, però, com que el feix de bitllets -falsos i autèntics- era més gruixut, els estafadors van afirmar que el paquet havia de tenir un pes a sobre durant 24 hores. En un moment de la preparació del paquet un dels estafadors va anar-se'n a una altra habitació per, segons va dir, assegurar-se que no havia quedat aire dins del paquet. Els investigadors creuen que aquesta maniobra va ser una excusa per poder canviar el paquet que contenia els 40.000 euros per un altre d'aspecte idèntic.
Per això, en obrir el paquet el dia següent, els bitllets que un dels estafadors va extreure'n curosament, tenien un to vermellós. L'home va dir que els bitllets s'havien malmès perquè havien trigat massa en desfer el paquet i va afegir que el problema podia solucionar-se tractant el bitllets amb un altre lÃquid, una substà ncia cara que, a més, calia comprar a l'estranger. Amb aquest argument, els estafadors podien tenir un segon encontre amb les vÃctimes, una nova ocasió per repetir l'engany.
En el cas denunciat a Girona, la quantitat de diners compromesa va ser de 200.000 euros. Igual com va passar en la primera ocasió, els dos homes es van posar guants per manipular els diners i en un moment del procés, l'inversor va tornar a perdre el paquet de vista. L'inversor també s'havia d'esperar 24 hores, altre cop, per obrir el paquet. Aquest cop, però, els estafadors ja no es van presentar a la cita.
La detenció d'un d'ells, Roosevelt K. M. , va tenir lloc el dia 19 de març a la ciutat de Girona quan, amb la col·laboració d'un altre home, Edmound D. K. , intentava convèncer la vÃctima que els donés més diners. Aquesta, però, ja havia denunciat el cas als Mossos d'Esquadra, de manera que va ser possible la detenció dels dos homes in fraganti.
Els detinguts van passar a disposició judicial el dia 20 de març. D'Edmound D. K. consten antecedents per delictes similars.
Els investigadors consideren que els dos detinguts serien experts en estafes d'aquest tipus, una mena d'engany que els afectats rarament denuncien.
