També va estar molt vinculat amb el Col·legi de Periodistes de Girona. Actualment n'era el tresorer. Els seus companys n'han destacat sobretot el seu sentit de l'humor i el seu 'rigor' com a periodista 'incansable'.
Segons s'explica al llibre 'Aquà Rà dio. Crònica de les ones a les comarques de Girona', de Rosa Gil i Montserrat Minobis, 'el contacte actiu amb la rà dio li va venir de jove i per casualitat'. Va ser a través de l'amistat amb Enric Frigola, aleshores locutor de Rà dio Girona, que va començar a freqüentar els estudis del carrer de la Força fins que un dia va dir unes paraules al programa 'Resurrexit'. Posteriorment, va entrar a treballar a l'altra emissora gironina, La Voz de Gerona, i l'1 de maig del 1966 va entrar a la plantilla on va treballar des de locutor fins a tècnic al centre emissor. Va viure de prop les negocionacions a Madrid que finalment van acabar amb la creació de Radiocadena Española, integrada a RTVE.
El maig del 1982 va rebre l'encà rrec de dirigir l'emissora. Segons expliquen al llibre, Miquel Diumé va ordenar aquella mateixa tarda que no s'emetés més el rosari, que dià riament es passava a dos quarts de vuit del vespre. 'Crec que va ser en aquell moment quan la transició va començar en aquesta emissora', havia afirmat el mateix Diumé. Dos mesos més tard Joan Albert Argerich va ser nomenat director i va començar una 'època esplendorosa', es diu al llibre citat.
Des del 1993, va ocupar el cà rrec de director de RNE a Girona, on prèviament havia treballat com a locutor i cap d'informatius. Diumé va assumir aquest cà rrec fins a l'any 2006, època en què va acceptar la jubilació anticipada.
Un professional 'incansable' i amb bon sentit de l'humor
Els companys de professió l'han recordat sobretot pel seu sentit de l'humor. L'actual president del Col·legi de Periodistes, NarcÃs GenÃs, ha assenyalat que la directiva ha 'quedat tocada' amb la notÃcia de la seva mort, si bé feia uns mesos que se li havia diagnosticat cà ncer de pulmó.
La malaltia, però, no ha estat un impediment per ajudar amb les tasques del Col·legi fins fa poques setmanes. Un dels membres de la junta, Dani Vivern, recordava com a pesar d'estar en tractament els havia ajudat a instal·lar la megafonia del col·legi, 'un tema que tenÃem pendent des de feia temps'. Vivern l'ha recordat pel seu sentit de l'humor, la seva 'humanitat' i el 'discurs calmat' i ha lamentat que en la seva condició de prejubilat i a causa de la malaltia no hagi pogut gaudir d'una de les seves grans aficions, la pesca a la població de Colera, un lloc que considerava com 'el seu refugi'.
NarcÃs GenÃs s'hi ha referit com a un dels periodistes gironins que ha estat 'a la trinxera' fins a l'últim moment i un autèntic 'professional incansable' i amb 'rigor'. Prova d'això és el bloc que té a Internet (http://www.diume.com/) on fins al 25 de febrer d'aquest any va escriure, precisament sobre el moment que li dagnostiquen la malaltia amb un article titulat 'Metà stasi!!!'.
L'enterrament es farà el pròxim 29 de maig al tanatori de Salt, a les onze del matÃ.
