Per això, Canet ha exposat aquest dimecres tres propostes principals que fan per les pròximes eleccions generals en matèria d'immigració però, afirma, aquestes propostes passen primerament perquè s'accepti que 'la llengua de cohesió social a Catalunya, és el català '. 'Qui parla el català i qui entén el català ja és un català més i deixa de ser un immigrant', ha afirmat Canet que rebutja aixà la proposta lingüÃstica del PP en l'educació.
'Si no ens trobarem que a l'escola haurem de fer 200 llengües vehiculars, cosa que és impossible. Ha de ser el català la llengua de cohesió social', ha reclamat Canet que critica els 'discursos demagògics que s'emparen en el suposat respecte als drets individuals'. Un d'aquests discursos seria la proposta del PP on asseguren que garantiran per llei l'escolarització en espanyol. En aquest sentit, el candidat republicà ha dit enèrgicament que 'ERC rebutja del tot la proposta de la immersió lingüÃstica que vol derogar el PP i, en canvi, referma la necessitat que, en aquest assumpte, la llengua de cohesió social sigui la llengua catalana'.
Aquest seria, segons Canet, 'el marc que engloba totes les propostes' que fan matèria d'immigració. ERC es mostra ferm en proposar que les competències passin a la Generalitat després del 'fracà s' del govern espanyol. Concretament han exposat tres propostes que consideren 'urgents'. La primera d'aquestes és que sigui el Govern el que atorgui 'exclusivament' la concessió de permisos. Canet afirma que és 'urgent que siguem à gils i eficaços en les gestions'. També reclama que es respecti que l'acollida depèn de la Generalitat.
Una segona proposta que reclamen els republicans des de Girona és augmentin les competències en la inspecció de treball perquè sigui la Generalitat la que pugui combatre 'l'economia submergida i les problemà tiques que se'n deriven'. 'Si no es fa a través de la proximitat és impossible fer-ho', ha opinat Canet.
Finalment, Canet ha reclamat que es dotin dels fons necessaris les polÃtiques d'immigració i, sobretot, que es derivin al territori, tant si els fons provenen de l'estat espanyol com si ho fan des d'Europa.
En aquest darrer punt, el número dos republicà , Joan Puig, ha fet balança de la 'feina feta' des de Madrid durant aquest darrer mandat. En aquesta lÃnia, ha afirmat que des d'ERC han treballat per 'intentar aconseguir que les polÃtiques per afavorir la immigració es poguessin fer des d'aquÃ, tant amb la gestió a Madrid com amb l'Estatut. Segons Puig, el fet que la circumscripció de Girona sigui la quarta amb més immigració i que estigui cinc punts per sobre de la mitjana catalana és una mostra que cal gestionar aquests aspectes des de 'la proximitat'.
Puig ha situat com una aposta d'ERC la creació d'un fons per la immigració des del govern espanyol però ha lamentat que 'les darreres topades amb els socialistes a l'hora de fer polÃtiques progressistes' hagin fet que aquest fons 's'hagi estancat'. Puig ha detallat que durant el segon any de mandat aquest fons va arribar a un pressupost a 182 milions d'euros (MEUR) per passar l'any següent a 200 MEUR. Però critica que aquest darrer any els socialistes 'hagin fet el ridÃcul' deixant el pressupost amb la mateixa xifra.
A més, ha lamentat 'les formes' que han emprat perquè critica que 'per primer cop' van donar de baixa la partida que el ministeri de Treball havia previst i que, per corregir-ho, van convocar dimarts la diputació permanent per aprovar un crèdit extraordinari per destinar-hi diners. Tot i que finalment sà que té pressupost, Puig ha criticat la 'falta de sensibilitat en temes com aquest' i ha lamentat que, 'a remolc d'aquestes topades, se'n ressentiran ajuntament de tots els colors polÃtics'. 'Ja no valen les polÃtiques de tapar-se els ulls, ara calen polÃtiques clares', ha conclòs Puig.
