El celler Espelt Vinicultors, de Vilajuïga (Alt Empordà), ha culminat aquest dimarts la primera fase d'un experiment pioner a l'Estat, després de rescatar 300 ampolles de vi que han madurat més de 400 dies sota les aigües marines del Cap de Creus. Al gener de l'any passat es va enfonsar una gàbia a 17,5 metres de profunditat amb mostres de les varietats de negre, blanc, cava, rosat i dolç, i després de recuperar les ampolles aquest dimarts les primeres conclusions han estat que els vins han evolucionat de manera diversa segons la manera com havien estat tapats. En concret, els de tap de suro han suportat pitjor la pressió de l'aigua submarina, mentre que els tapats amb silicona l'han aguantat bé.

Amb l'objectiu de conèixer què passava a uns vins que maduraven sota l'aigua del mar, el celler empordanès va enfonsar a principis de l'any passat les 300 ampolles. Les va tancar en una gàbia que, tot i que va patir un intent de robatori, avui s'ha pogut recuperar amb la majoria d'ampolles en bon estat. D'altra banda, al novembre passat van posar una altra gàbia amb 200 vins més, però tot i els rastreigs fets a la zona de moment no s'ha pogut localitzar.

Millor tap, millor conservació

Un cop rescatats els vins se n'ha fet un tast, que ha permès observar que 'en alguns casos no tenen res d'envejar dels que tenim al celler', segons ha explicat el director d'Espelt, Xavier Cepero. En concret, per una banda ha conclòs que els vins més joves han aguantat pitjor l'estada submarina, mentre que els pensats per tenir una criança més llarga, que són 'més corpulents i robustos', han suportat bé l'evolució sota el mar. Així, aquests últims han aconseguit una criança 'molt suau' i 'han guardat molt bé la fruita', segons Cepero.

D'altra banda, el fet que el tancament dels vins de criança més llarga sigui de més qualitat pot haver influït en aquesta millor maduració. En aquest sentit, Cepero ha remarcat que la forma de tapar-los és definitiva per a la seva conservació. Així, els tapats amb silicona i els de rosca han aguantat bé la pressió, però en canvi els taps de suro s'han enfonsat fins a gairebé 8 mm. 'Això produeix un tipus d'hosmosi inversa que fa que el vi sigui una mica més salí', ha observat el director del celler.

De moment no es posa a la venda

A altres indrets del món, com Xile i la Rochelle (França), s'han fet experiments del mateix tipus, i fins i tot s'han arribat a comercialitzar les ampolles. En aquest sentit, Cepero ha explicat que l'objectiu del celler Espelt no és posar el vi submarí a la venda, sinó de moment conèixer-ne l'evolució i les característiques. En aquest sentit, després d'aquesta primera fase de tastos gustatius i olfactius, ha apuntat que ara en seguirà una d'analítica per conèixer amb més precisió les modificacions patides sota l'aigua.

Un grup de convidats i periodistes han participat en aquesta descoberta, que ha començat al matí amb la sortida en vaixell des de cala Montjoi fins a cala Jòncols, a Roses (Alt Empordà). Tot i que la idea inicial era rescatar els vins abans d'arribar a la platja, finalment qüestions tècniques han impedit fer-ho i les ampolles s'han tret arran de la sorra de la cala Jòncols, fins a on s'ha arrossegat la gàbia amb les 300 ampolles i amb un pes aproximat de 500 quilos.