Isidre Fainé durant la cloenda de la III Trobada de directius CEDE. Foto: Marina López / ACN
La ministra d’Economia i Hisenda, Elena Salgado, ha inaugurat aquest matí la III Trobada de Directius CEDE que es celebra avui a l'Auditori-Palau de Congressos de Girona. La Trobada reuneix a més de mil dos-cents directius que debaten i analitzen el paper dels directius en l'actual context econòmic, tant a nivell global com a espanyol, dedicant una especial atenció al repte de la internacionalització, a l'impuls de les actituds emprenedores i al lideratge econòmic i social dels directius amb la vista posada en l'any 2020.
DISCURS D’ OBERTURA
Isidre Fainé, president de CEDE, ha estat l'encarregat d'obrir la Trobada, donant la benvinguda als assistents i agraint a la ministra Salgado la seva presència a la Trobada. Fainé ha presentat i elogiat a la ministra repassant les principals fites de la seva carrera, tant en la gestió empresarial com en la política, destacant que es tracta de la primera dona al capdavant de la cartera d'Economia i Hisenda. El president de CEDE ha afirmat que l'economia espanyola ja ha deixat enrere el pitjor de la crisi, precisament sota la gestió de la ministra Salgado.
Fainé ha remarcat que, per superar la crisi, la nostra economia ha de recuperar la confiança. Ha destacat igualment que Salgado transmet calma i seguretat al capdavant de l'economia espanyola, valors que permeten afirmar que la gestió de la ministra ajudaran a l'economia espanyola a superar l'actual període de dificultat.
Elena Salgado: “Espanya ha demostrat la seva capacitat per a superar situacions difícils i la nostra economia compte ara amb algunes fortaleses”
La ministra d'Economia i Hisenda ha començat la seva intervenció fent un repàs de la situació actual de la zona euro. Salgado ha recordat que quan va esclatar la crisi grega el Govern ja va emprendre mesures per reforçar l'economia espanyola, i com a resultat d’aquestes es va recuperar la confiança dels mercats en l'economia espanyola.
La ministra ha afirmat que des d'octubre l'euro-zona viu intenses turbulències financeres. Ha comentat les mesures acordades per l’Euro-grup per rescatar el sistema financer irlandès, que tindran un impacte del 20% del PIB en aquest país. No obstant això, ha recordat la ministra, no només Irlanda està passant dificultats, sinó que la inestabilitat afecta al conjunt de la zona euro. Segons la ministra, el rescat d'Irlanda i l'acord de l’Euro-grup no han estat suficients per normalitzar els mercats de deute, i països com Portugal, Itàlia, Espanya o Bèlgica estan sotmesos a una forta tensió.
A més de les mesures comunes a nivell europeu, Salgado ha senyalat que a nivell individual cada país ha d’emprendre les seves pròpies reformes. A Espanya, Salgado ha manifestat que les reformes es centren en tres eixos paral·lels i necessaris: l’austeritat de l’Administració en tots els nivells, la reordenació del sistema financier i l’impuls del creixement.
Per a Salgado, “l'important és assegurar que aconseguim els nostres objectius”. En aquest sentit, ha anunciat que el dèficit es situarà a final de l'any en el 9,3% del PIB i que l'objectiu del 6% del PIB el 2011 és inqüestionable. Salgado ha destacat igualment que hi ha hagut un increment de la recaptació d'un 10% i que les dades d'octubre confirmen l'efectivitat de les mesures aplicades al maig pel Govern. Per a la ministra és necessari que també les comunitats autònomes i els ajuntaments facin un esforç d'austeritat. En aquest sentit ha avisat que les comunitats o ajuntaments que es desviïn dels objectius veuran restringida la seva capacitat de col·locar deute.
La ministra ha anunciat que a més de reforçar la transparència dels comptes de les comunitats autònomes i l'Estat, el Govern comunicà tots els mesos el cost del deute públic. Ha situat l'interès mitjà actual en el 3,6%, per sota de la mitjana del temps recent.
Salgado ha afirmat que el sector financer ha demostrat capacitat de suportar la crisi, però que també s'ha comprovat que està sobredimensionat, per la qual cosa ha estat necessari abordar la seva reordenació. Segons Salgado, feien falta reformes per garantir que el sistema pugui refinanciar la sortida de la crisi i s'ha començat per les caixes d'estalvis.
Per evidenciar les diferències entre la situació irlandesa i l'espanyola, Salgado ha emarcat que en el cas d'Irlanda la injecció de capital públic per rescatar el seu sistema financer significa un impacte del 20% del PIB, mentre que a Espanya la xifra és del 1%. Salgado ha manifestat que cal transmetre als mercats els progressos i la solidesa del sistema bancari espanyol. La ministra ha recordat els stress test que van superar amb bona nota els bancs espanyols, resultats que segueixen sent vàlids. Com a exemple, Salgado ha comentat xifres de morositat: al setembre la morositat va suposar un 5,4%, sensiblement inferior a anys anteriors. La morositat en el cas concret de les hipoteques és del 2,5% segons la ministra.
Salgado ha recordat que és necessari fomentar el creixement i millorar la competitivitat de la nostra economia en paral·lel amb l'austeritat i la reordenació del sistema financer. La ministra ha situat en aquest eix diferents actuacions previstes, com ara la reforma laboral, que té com a objectiu permetre la creació d'ocupació. També en aquest sentit, ha afirmat que el Govern presentarà la reforma del sistema de pensions en el primer trimestre del 2011 per consolidar el nostre sistema de pensions a llarg termini.
La ministra ha afirmat que una de les claus per permetre el creixement de les empreses era eliminar algunes traves. En aquest sentit, la Llei d'Economia Sostenible, entre altres aspectes, redueix càrregues administratives a les empreses. Un altre aspecte subratllat per la ministra ha estat l'existència d’un excés d’empreses massa petites. Perquè les empreses guanyin grandària, Salgado ha comentat les actuacions de l’ICO. Salgado ha afirmat que el Govern ha reforçat l'activitat de l’ICO i ha donat la xifra de més de 18.500 milions posats a la disposició de més de les empreses en
2010. Més de 220.000 empreses s'han beneficiat de crèdits de l’ICO.
La ministra s'ha referit al sector privat que, mentre el Govern avança amb les seves reformes, està corregint els desajustos produïts a l'època de creixement. Per a Salgado, aquesta correcció és imprescindible per escometre la recuperació sobre bases més solvents. En aquest punt, Salgado ha repetit que “no hi ha marge per a l'incompliment dels objectius”. Per a la ministra, la consolidació de la recuperació passa per mantenir l'orientació de la nostra política pressupostària.
Per a Salgado, el sector privat és el més important en la recuperació. La ministra ha assenyalat als empresaris que cal millorar la productivitat per tenir més competitivitat. En aquest sentit, ha comentat la publicació del president del Govern sobre la creació d'una comissió independent de competitivitat que avaluï les iniciatives dels poders públics.
Salgado ha tancat la seva intervenció recordant que Espanya ha demostrat la seva capacitat per superar situacions difícils i que la nostra economia explica ara amb algunes fortaleses. Ha afirmat que anem a tenir un creixement superior a la mitjana del nostre entorn i comentat com els directius han estat testimonis de la transformació de l'economia espanyola, des de les primeres apostes dels anys 80 per la internacionalització a l'actual situació de referents internacionals en alguns camps
Intervenció de Javier Solana
El president del Centre per a l'Economia Global i Geopolítica d’ESADE, Javier Solana, ha pronunciat aquest matí a l'Auditori-Palau de Congressos de Girona la conferència inaugural de la III Trobada de Directius CEDE sota el títol “Com serà el món el 2020?”
El president de KPMG i president de la comissió de Relacions Internacionals de CEDE, John M. Scott, ha presentat a Javier Solana, a qui ha qualificat d’una de les persones més influents en la política internacional en els últims 30 anys”, i ha destacat “la seva gran capacitat de treballar en equip”.
L'ex ministre i ex alt representant per a la Política Exterior i la Seguretat Comuna de la Unió Europea ha destacat que als països occidentals hi ha “una esperança” per fer front a l’empenta de les economies emergents com ara la Xina o la Índia però que aquesta “no serà una realitat si no ens posem a l'obra tots i tots junts”.
Per a això, Javier Solana ha fet especial ressò sobre la importància que a la propera dècada tindrà l'aposta per la “formació i investigació” per “sortir guanyadors” dels reptes als quals s'enfronten els països occidentals davant l’empenta de la Xina o la Índia.
La competència, la cooperació, la confrontació “només a les institucions internacionals per exigir que tots els països actuïn amb responsabilitat i que compleixin les regles establertes” i la no claudicació, són els pilars en els quals s'hauran de basar les actuacions dels països occidentals fins al llindar del 2020, segons Javier Solana.
L'ex ministre espanyol ha advertit que “al món occidental utilitzem malament la distribució dels recursos humans” i ho ha exemplificat assegurant que “els nostres millors universitaris no són físics, químics o enginyers, sinó que estan davant d'un ordinador intentant treure rendiments a uns bons”.
Javier Solana ha destacat “l'ambició, la força, el lliurament i la capacitat de sacrifici” de països emergents com la Xina, la Índia o Indonèsia.
Javier Solana: “Països amb cosmovisions diferents haurem d'aprendre a conviure en un món compartit”.
L'ex secretari general de l'OTAN ha començat la seva conferència destacant el canvi d'orientació que han tingut “les transferències de poder i d'economia” entre els països occidentals i els països emergents des de l'any 2000, fet que comportarà que “haurem d'aprendre a conviure països amb cosmovisions diferents i aprendre a viure en un món compartit”.
Javier Solana ha volgut destacar que els governs actuals “tenen menys poder que abans, doncs aquest ha estat transferit als mercats o a la societat civil i, sobretot, a actors no estatals –pirateria i terrorisme- que tenen una importància vital per a la transformació del món i una gran capacitat d'influència. Hem de saber gestionar aquestes estratègies de poder”.
El diplomàtic espanyol ha destacat que excepte “a la seguretat mundial” el món ha deixat de ser unipolar i que aquesta “multipolaritat” que s'està donant en l'economia i en les transaccions internacionals d'actors no estatals “han de ser governades si volem tenir un món millor”.
Ampli coneixedor de la realitat internacional, l'ex ministre socialista ha assenyalat com a “problemes calents” que té el planeta per a la propera dècada la proliferació de potencials armes de destrucció massiva en països com Corea del Nord, l’Iran, la Índia o el Pakistan, la pobresa i la desigualtat mundial, el futur d'Àfrica i el canvi climàtic.
L'actualitat internacional també ha tingut cabuda en el torn de preguntes que ha tingut lloc després de la conferència. Sobre la difusió de documents secrets del Departament d'Estat dels Estats Units per part del portal d'Internet Wikileaks, Javier Solana ha dit que “hagués preferit que no s'hagués produït” alhora que reconeixia que “no m'ha provocat grans sorpreses”.
Sobre les conseqüències de la publicació d'aquests documents que treuen a la llum els mètodes utilitzats per part de la diplomàcia nord-americana en els últims anys, Solana considera que “van a produir desconfiança en la diplomàcia clàssica”.
CONFERÈNCIA: “Quines són les claus per internacionalitzar les nostres companyies?”
Ramon Adell, vicepresident de CEDE, que ha introduït la sessió, ha recordat que tots els experts assenyalen la internacionalització com un dels aspectes claus per guanyar competitivitat. Manuel Campo Vidal, moderador de la conferència, ha coincidit en la condició estratègica de la internacionalització.
Lluís Cantarell: “La internacionalització ha d’obeir a motius estratègics i tenir visió a llarg termini”
El vicepresident de Nestlé Lluís Cantarell, després d’agrair la invitació de l’organització, ha explicat l’experiència de Nestlé, empresa que aposta per la internacionalització com a un dels seus valors estratègics i que ell dirigeix. Per a il·lustrar-ho ha comentat que la seva companyia factura a Suïssa -país on es troba la seva seu social- el 2% dels 110.000 milions que facturen anualment.
Per a Cantarell no és important el “sí” sinó el “per què” de la internacionalització, d’aquí que s’hagi de plantejar des d’una reflexió estratègica. Junt a aquesta, Cantarell ha destacat la visió a llarg termini. En aquest sentit, ha comentat que la seva empresa, en alguns mercats, ha estat 10 anys amb marges negatius. Per a Cantarell, són fonamentals també la constància i la determinació, i ha afirmat que “s’ha de ser ferm en allò essencial; tota la resta és negociable”.
Entre les claus per internacionalitzar, també ha apuntat que és necessari assumir riscos i entendre les implicacions de la nostra activitat en aquests països. Finalment, ha destacat els valors i la cultura com a elements igualment decisius. En aquest sentit, ha assenyalat que l’activitat sostenible en mercats internacionals és només possible si l’empresa té valors que regeixen el comportament de les persones. Cantarell ha tancat la seva intervenció afirmant que amb els millors productes, els millors equips i una estratègia a llarg termini, les empreses poden tenir l’èxit que ha tingut Nestlé, a la vegada que ha destacat la formació com a factor essencial.
Domènec Espadalé: “La internacionalització és una de les principals vies per sortir de la crisi”
El president de la Cambra de Comerç de Girona, després de donar la benvinguda a Girona als assistents, ha assenyalat la condició de Girona de terra d’acolliment i punt estratègic en rutes comercials. Espadalé ha recordat que Girona va iniciar als 90 un camí cap a la internacionalització sense precedents, fruit del qual el seu grau d’obertura és del 29%, una xifra que ha crescut de forma notable en aquest període però que encara és sensiblement inferior al 66% del conjunt de Catalunya. Espadalé considera que la internacionalització és una de les principals vies per sortir de la crisi.
El president de la Cambra de Comerç de Girona ha destacat que les Pimes constitueixen el teixit empresarial de Girona, demarcació en què 600 empreses concentren el 90% de les exportacions, quedant camí camí encara per recórrer. Espadalé ha assegurat que la internacionalització no s’improvisa, s’han d’alinear estratègies amb objectius. Espadalé ha enumerat l’activitat de suporta l’empresa que desenvolupa la Cambra de Comerç de Girona, des d’on posen a disposició serveis d’assessorament per donar suport a les empreses en els seus processos d’internacionalització. Les cambres, ha afirmat Espadalé, han buscat sempre la col·laboració i complicitat de les Institucions, i ha mencionat a organismes com l’ICEX i ACC1Ó per ampliar l’abast i l’eficàcia de les propostes empresarials. Ha resumit les claus per a la internacionalització en suport públic, finançament, formació, assistència i assessorament.
Rosa Mª García: “Mai fins ara ha estat tant important la formació de l’executiu”
La vicepresident de Microsoft Western Europe ha plantejat la seva intervenció entorn a dues idees fonamentals que ha qualificat com a “una bona i una mala notícia”. Per a García, la mala notícia és que tot i que la crisi passi, el sistema no serà més simple; serà necessari adaptar-se a un mercat global tremendament canviant. Per contra, la seva “bona notícia” és que no hi ha temps econòmics bons o dolents ni bons o mals sectors. García ha assegurat que si les empreses són capaces de fer bé els deures poden acabar triomfant.
Per a García és important la innovació, però la majoria de les empreses estan treballant en les mateixes idees, i així la clau serà executar-les bé. Per a García, fins ara la tecnologia permetia prescindir d’empleats amb baixa qualificació professional, i en canvi ara tot el coneixement es pot ficar en una màquina. D’aquí diu que veurem desaparèixer llocs d’alt nivell directiu.
Segons la vicepresident de Microsoft Western Europe, internacionalitzar és el resultat d’exportar i deixar valor en els països als quals s’exporta. García ha afirmat que internacionalitzar és una opció estratègica. Ha tancat la seva intervenció indicant que mai com ara la formació de l’executiu ha estat tant important i que tot i que tenim per endavant molt treballar a fer, si el fem bé tindrem també una gran oportunitat.
Francisco Javier García Sanz: “Per assegurar la internacionalització de manera exitosa s’ha de tenir una estructura que tingui en compte les complexitats locals”
El Vicepresident de Volkswagen i president del Consell d’Administració de Seat, Francisco Javier García Sanz, ha iniciat la seva intervenció assegurant que internacionalitzar és sinònim d’expansió i globalització. García Sanz ha mostrat algunes xifres sobre la seva companyia per il·lustrar el seu grau
d’internacionalització: aquest any preveuen produir 7 milions de vehicles en els 152 mercats en els quals operen.
Per a García Sanz, s’han de tenir en compte les tendències actuals a l’hora d’internacionalitzar. Per exemple, ha citat factors com el canvi climàtic i la reducció d’emissions: en un cotxe cada dia tenen més pes les emissions que la potència. García Sanz ha apuntat a la flexibilitat o al fet de comptar amb una marca forta entre les eines claus per a continuar sent marques internacionals.
García Sanz ha tancat la seva intervenció afirmant que per garantir l’èxit de la internacionalització l’empresa ha de tenir una estructura que tingui en compte les complexitats locals sense menystenir els seus valors globals. Ja en el temps de debat i donant resposta a la pregunta d’un assistent, García Sanz ha afirmat que Seat seguirà invertint a Catalunya entre 300 i 500 milions d’euros anuals durant els pròxims 4 anys, tot i que aquest any el mercat d’automòbils caurà un 50% a Espanya.
Regino Moranchel: “La competitivitat és la clau de la internacionalització”
El conseller delegat d’INDRA, Regino Moranchel, ha destacat que el món està globalitzat, i que per tant “tant si anem fora com si venen els de fora, estem inmersos en la globalització”. Per a Moranchel, la globalització ha incrementat de forma dramàtica la competència en molts àmbits, fet pel qual ara “no serveixen les dreceres”. Segons Moranchel, la competitivitat és la clau de la internacionalització i la competitivitat està vinculada a l’oportunitat, als preus, als costos i als costos de transacció.
Moranchel considera que a empreses com INDRA, d’on destaca el talent dels seus professionals, la integració és essencial. Igualment, Moranchel ha afirmat que la innovació s’ha de donar on hi ha millors idees i que s’ha de facilitar que sorgeixi de forma espontània on hi hagi les millors condicions perquè es produeixi. Per a Moranchel, la gestió del talent és fonamental. Ha tancat la seva intervenció repetint que la paraula clau és la competitivitat.
Un debat basat en preguntes dels assistents ha seguit a las ponències per a tancar la sessió.
Clausura de l'acte
El Príncep d’Astúries i de Girona, Felip de Borbó, ha presidit l’Acte Institucional de la III Trobada de Directius CEDE que es celebra avui a Girona i a la qual assisteixen més de 1.200 directius. L’acte ha comptat també am la participación del president en funcions de la Genralitat de Catalunya, José Montilla, l’alcaldessa de Girona Anna Pagans, el president de la Fundació Príncep de Girona, Antoni Esteve, i el president de la CEDE, Isidre Fainé.
S’Altesa Reial, que s’ha dirigit als assistents tant en català com en castellà, ha destacat en el seu discurs la “voluntat i capacitat” que té el món de l’alta direcció per “contribuir a què la joventut emprenedora d’avui aporti al nostre país els millors directius i executius del demà”.
Felip de Borbó ha instat als actuals directius a transmetre la seva experiència perquè els futurs executius espanyols obtinguin “les cotes més altes com a directius eficients, amb capacitat de visió de futur i compromesos amb la millora contínua de les nostres empreses en un món tant obert, complexe i competitiu”.
En aquest sentit, l’hereu de la Corona ha celebrat el títol de la III Trobada de Directius CEDE, ‘Dirigir i obrir-se al món’ ja que considera “fonamental” el paper de la internacionalització com a “eix estratègic per a l’activitat empresarial del nostre temps”.
La internacionalització cap a l’exterior de les empreses espanyoles suposarà, segons ha indicat el Príncep d’Astúries i de Girona, “una oportunitat evident i ineludible per al creixement, la diversificació i la competitivitat de les nostres companyies”.
S’Altesa Reial ha animat als actuals directius espanyols a “anar més enllà” en els procesos d’implantació comercial i de participació en aliances productives o en empreses conjuntes amb el 2020 com a “horitzó de referència”.
A l’inici del seu discurs, Felip de Borbó ha qualificat la Confederació Espanyola de Directius i Executius (CEDE) com a una “institució fonamental” per al desenvolupament de l’alta direcció a Espanya i també ha ressaltat “la contribució al foment de l’esperit emprenedor” de la ciutat de Girona.
José Montilla: “Catalunya sabrà trobar les respostes als reptes de la globalització i la crisi”
El president en funcions de la Generalitat de Catalunya ha volgut “subratllar” en el seu discurs que “el meu objetiu principal ha estat superar la crisi i aquesta ha de ser també la prioritat del futur govern català”.
En aquest sentit, el president català ha mostrat la seva confiança a què “Catalunya sabrà trobar les respostes als reptes de la globalització i la crisi”.
José Montilla ha defensat “la vigència tot i l’alternança política” de seguir apostant per les polítiques per “incrementar la competitivitat del país” en els propers anys.
El dirigent socialista considera que el nou Executiu català “haurà de seguir treballant per generar la confiança del món econòmic i de la societat com hem fet nosaltres” i ha emplaçat a les diferents forces polítiques a formar l’arc parlamentari català, a “actuar amb responsabilitat”.
Montilla ha instat a “apostar” per la investigació i el desenvolupament i ha dit que l’evolució del model econòmic català “requereix un major sanejament del sistema financer, un sistema energètic més sostingut, una administració pública més eficient i una fiscalitat justa i equitativa que reparteixi els recursos de forma justa”.
El president en funcions de la Generalitat ha acabat la seva intervenció desitjant que la III Trobada de Directius CEDE “serveixi per traçar camins
d’esperança”.
Anna Pagans: “Innovació, formació i coneixement són la base de la prosperitat futura”
L’alcaldessa de Girona, Anna Pagans, ha apuntat en el seu discurs a “la innovació, la formació i el coneixement” com a “base” de la prosperitat futura de Catalunya i Espanya.
La màxima autoritat de Girona ha destacat la importància de la III Trobada de Directius CEDE com el millor marc per a “sentir pensaments en veu alta i compartir idees de manera constructiva per enviar missatges de certa esperança” davant l’actual cojuntura econòmica.
Pagans ha destacat la “forta i arrelada vocació europea” de la ciutat de Girona i ha qualificat l’arc mediterrani que conforma junt amb diferents municipis del sud de França i altres comunitats autònomes españoles, com a “una gran oportunitat de progrés que incentivarà la inversió”.
La futura arribada del TAV a Girona serà “clau” segons l’alcaldessa gironina, per a “potenciar el dinamisme econòmic d’aquesta macroregió europea”.
Isidre Fainé: “L’actual situació ens obliga a donar el millor de nosaltres mateixos”
El president de CEDE, Isidre Fainé, ha definit en el seu discurs davant S’Altesa Reial el Príncep Felip, el paper que els directius espanyols han de jugar a l’actual cojuntura de crisi econòmica, que “ens obliga a donar el millor de nosaltres mateixos”.
El dirigent català ha agraït a Felip de Borbó “el seu suport permanent” a la Confederació Espanyola de Directius i Executius, que ha qualificat “d’estímul per al treball” de les 43 associacions que la formen.
Isidre Fainé ha recordat als assistents que “els emprenedors creixen en temps de crisi” i ha recomanat als directius “canviar la soletat del despatx per la trinxera del mercat”.
Seguint amb els reptes que han de marcar-se els directius espanyols a l’actual situació econòmica, Fainé ha instat als executius a “mostrar una actitud més vital que fa uns anys, actuar amb determinació i que les formes de gestionar també canviin”.
Davant dels més de 1.200 directius assistents a la Trobada, Isidre Fainé ha presentat un decàleg per superar l’actual situació: orientar l’economia a l’exterior, millorar la productivitat, eliminar la rigidesa i les barreres per adaptar els recursos als sectors productius; apostar per un sistema educatiu que premii el mèrit i l’esforç, promoure una I+D de qualitat vinculada al món econòmic, optimitzar les infraestructures, llançar els empresaris i les empreses cap el prestigi, fomentant l’esperit emprenedor, millorar la productivitat del sector públic, treballar més i millorar per donar exemple i atraure talent per tenir als millors en els equips directius.
Isidre Fainé ha conclòs el seu discurs afirmant que “podem recuperar la confiança i que els altres la recuperin en nosaltres amb major competitivitat, amb directius de talent i amb passió per construir un futur millor per les següents generacions”.
Antoni Esteve: “Volem desenvolupar el talent i la vocació emprenedora dels nostres joves que seran els directius del demà”
El president de la Fundació Príncep de Girona, Antoni Esteve, ha destacat l’“honor” que suposa haver participat a la III Trobada de Directius CEDE quan fa 18 mesos de la constitució d’aquesta institució vinculada a Girona.
Esteve ha explicat que un dels motius pels quals la seva Fundació ha volgut crear sinèrgies amb CEDE és “desenvolupar el talent i la vocació emprenedora dels joves, que són els directius del demà que crearan i dirigiran empreses. Seran els nostres líders i contribuiran a fer una societat millor i solidària”.
El president de la Fundació Príncep de Girona ha assegurat que CEDE és “un partner primordial i compromès amb la nostra voluntat inicial”.
