Entre les nombroses actuacions, destaquen els 182.000 euros que es destinaran a l'obertura i manteniment de camins estratègics, aixà com a la millora i ampliació de la xarxa de dipòsits d'aigua per a l'extinció, que està formada per un total de 280 punts d'aigua repartits pels massissos de l'Albera, el Cap de Creus, l'Alta Garrotxa, el MontgrÃ, les Gavarres, l'Ardenya i Salines-Bassegoda.
'El 80% d'aquests dipòsits són finançats Ãntegrament per la Diputació i enguany s'intervindrà en gairebé un centenar d'aquests punts d'aigua i calculem que se'n construiran fins a cinc de nous', ha comentat el president de la Diputació de Girona, Enric Vilert. 'No en farÃem de res d'aquests dipòsits si a l'estiu estan buits, sense aigua, i tampoc tenen les condicions necessà ries per ser utilitzats', ha afegit Vilert, que ha estat acompanyat del diputat de Medi Ambient, Josep Maria RufÃ, i del primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Quart, Joaquim CufÃ. 'Qui se'n cuidarà d'omplir-los seran els Bombers; amb aigua de depuradora, és clar', ha assenyalat el president de la Diputació de Girona.
No obstant això, i dintre les polÃtiques de prevenció, la partida econòmica més important âuns 830.000 eurosâ se la repartiran ajuntaments i Agrupacions de Defensa Forestal (ADF), mitjançant una convocatòria d'ajuts, per a la redacció de plans de prevenció d'incendis forestals, actuacions reglades per la normativa de prevenció d'incendis (com la conformació de franges perimetrals d'urbanitzacions i habitatges aïllats), neteja de marges de camins o la instal·lació d'hidrants. 'Enguany, a més, es destinarà una partida de 60.000 euros a l'associació d'ADF de les Gavarres per a la creació d'una xarxa estratègica d'espais oberts, que pot ser decisiva en l'extinció d'un eventual foc en aquest massÃs', ha assegurat Vilert.
I és que el fet que bona part de les comarques gironines es trobi sotmesa al rigor del clima mediterrani fa que els massissos forestals dels sistema litoral gironà tinguin un risc molt elevat d'incendi. 'Per la qual cosa, la major part d'inversió en matèria d'incendis forestals que fa la Diputació de Girona se centra en la prevenció d'aquests focs', ha comentat Vilert. Això és materialitza amb la dotació de brigades de vigilà ncia, d'informació i de primera intervenció. 'En total, unes 35 persones estaran treballant a la demarcació en aquest aspecte durant els mesos d'estiu', ha explicat el president de la Diputació, que ha assenyalat que en aquest apartat es destinen un total de 194.000 euros.
'En definitiva, es tracta d'un programa bastant complet que ens ha d'ajudar a mantenir els nostres massissos forestals i evitar-hi el risc d'incendis', ha afirmat Vilert. 'I si, per desgrà cia, es declara un foc ens ha de permetre de tenir les infraestructures necessà ries per donar una resposta immediata i mirar que es produeixi el menor mal possible al medi natural', ha finalitzat el president de la Diputació de Girona.
Augmenten un 30% els judicis rà pids als jutjats de guà rdia gironins el 2007
Els nombre de judicis rà pids celebrats als jutjats de guà rdia de la demarcació de Girona ha augmentat un 30% durant el 2007, respecte l'any anterior. Molt d'aquests són després d'enxampar conductors beguts que són jutjats per la via rà pida. Aquesta és una dada que preocupa el president de l'Audiència de Girona, Fernando Lacaba, que adverteix que, amb les noves modificacions del Codi Penal per infraccions de trà nsit, aquests jutjats poden arribar al 'col·lapse total'. Per això, Lacaba ha demanat que es creï un jutjat especÃfic que executi les sentències que vénen dels jutjats de guà rdia.
Des de l'1 de maig ha entrat en vigor una nova reforma del Codi Penal que tipifica com a delicte i no com a falta administrativa conduir sense carnet, havent esgotat els punts o tenint la llicència retirada. Això comporta que aquesta conducta pugui ser penada amb presó de tres a sis mesos o una multa de 12 a 24 mesos. Aquesta nova reforma del Codi Penal ha fet que els jutjats de guà rdia tinguin més pressió de casos de conductors infractors i que, segons el president de l'Audiència de Girona, es pugui produir un 'col·lapse total'. 'Hi ha jutjats que acaben la seva feina a les dues i a les tres de la matinada', ha alertat Lacaba. De fet, Lacaba s'ha referit a un estudi de la Policia Local de Girona i del Servei Català del Trà nsit que calcula que, dià riament, poden ser detingudes 2,5 persones a Girona ciutat per conduir sense carnet o amb la llicència retirada i que serien jutjats també per la via rà pida.
Lacaba ha dit que si augmenten els judicis rà pids és un 'sÃmptoma que la JustÃcia funciona' però que no és positiu si no s'augmenta el nombre de jutjats dedicats a aquests trà mits.
A més, les sentències que es dicten en aquests judicis rà pids han de retornar als jutjats penals de Girona o Figueres (n'hi ha cinc a la capital i dos a Figueres per a tota la demarcació) perquè les sentències siguin executades, és a dir, perquè s'obligui l'infractor a pagar la multa o a anar a la presó. Lacaba ha denunciat l'elevat nombre de sentències executòries que s'acumulen als jutjats penals i que, a més, ara es veuen incrementades amb les que procedeixen dels jutjats de guà rdia, que cada vegada són més.
Segons dades de la memòria de l'Audiència de Girona del 2007, si al 2006 eren 1.319 les sentències que van passar del jutjats de guà rdia a alguns dels set penals per a ser executades, el passat 2007 aquest nombre ja va créixer fins a les 1.612 sentències. Per això, Lacaba ha dit que demanaran oficialment la creació d'un jutjat especÃfic que s'encarregui de l'execució de les sentències que procedeixen dels judicis rà pids. Com que els trà mits per aprovar-ho poden durar fins a tres anys, Lacaba ha demanat que, com a mÃnim, es formin funcionaris judicials per encarregar-se només del control i execució de les sentències.
El nombre de sentències en trà mit d'execució, en el global dels jutjats gironins i també a l'Audiència, s'aproximen a les 10.000.
Els 'punts vermells'
Lacaba ha lamentat també la lentitud dels jutjats de Figueres i Blanes a l'hora de dictar sentències, els quals ha qualificat de 'punts vermells' de la demarcació. A Figueres, la cà rrega ve donada pel gran nombre de delictes relacionats amb estrangeria i que succeeixen a la frontera. Respecte l'any 2006, els casos civils van pujar un 9% i els penals un 2%. A més, el temps d'espera perquè es dicti la sentència (anomenat pendència) s'ha incrementat un 5%. No obstant això, Lacaba ha anunciat que es crearà a finals d'any el vuitè jutjat d'instrucció i primera instà ncia a la capital de l'Alt Empordà .
Més greu és el cas de Blanes, on el nombre de casos entrats és del 18%. A Blanes, la pendència ha crescut un 10% respecte el 2006. Lacaba ha explicat que en jutjats com aquests en què no n'hi ha un d'especÃfic per tractar les causes de violència de gènere, es prioritzen aquests expedients i altres sentències relacionades amb d'altres delictes queden encara més endarrerides.
En el total de jutjats gironins, es van celebrar durant l'any passat 2.764 judicis i se'n van haver de suspendre 1.800 perquè no es van presentar testimonis, entre d'altres causes. L'Ãndex de suspensió és 'massa elevat' segons Lacaba i ha afirmat que la llei és massa laxa perquè permet a un testimoni no presentar-se fins a tres vegades a una vista fins que és multat i buscat.
Falta de jutges
Lacaba també ha explicat que només durant cinc mesos de l'any passat van estar exercint els jutges titulars de cada jutjat. A Girona existeix un alt Ãndex de substitucions (fins a 85 ocasions el 2007), i això és causat, segons Lacaba, per aspectes econòmics dels sous dels jutges i magistrats.
Qualsevol funcionari judicial cobra el mateix independentment de la demarcació on treballi i el complement retributiu que s'aplica és en base al nombre d'habitants que té la capital. Lacaba ha explicat que els jutges i magistrats no escullen venir a Girona perquè el nivell de vida és elevat i com que la capital només té uns 90.000 habitants cobren menys que anant, per exemple, a treballar a Barcelona. Segons ha calculat el president de l'Audiència de Girona, un magistrat que treballi a Girona pot cobrar 500 euros mensuals nets menys que un de Barcelona. A més, el tema de la llengua també és un fre perquè vinguin treballadors de fora de Catalunya.
Lacaba ha remès una petició als diferents portaveu de justÃcia dels grups parlamentaris per demanar que, ara que toca revisar la llei de retribucions, es tingui en compte 'el greuge' comparatiu de demarcacions com Girona.
