El 2007, gairebé totes les comarques del país van presentar augments en el seu PIB, exceptuant-ne la Ribera d'Ebre (-0,9%), i les diferències entre la comarca de major de creixement i la de menys van ser de 7 punts percentuals. Un total de deu comarques presenta un creixement excepcionalment intens, per sobre el 4%: la Segarra (6,1%), el Priorat (6,0%), el Pallars Sobirà (5,0%), el Gironès (4,7%), el Solsonès i el Ripollès (4,6% ambdues), Osona (4,4%), el Tarragonès (4,2%), l'Alt Urgell (4,1%) i el Baix Llobregat (4,0%).
Aquest conjunt de comarques es defineix per una elevada progressió de la construcció (8,3% de mitjana) i dels serveis (4,1%), i resultats moderats en la indústria (1,5%). L'altre pol de creixement inclou les comarques d'Osona, el Gironès, el Pla de l'Estany, el Baix Empordà, la Garrotxa, el Ripollès i l'Alt Empordà, amb avanços destacats en la indústria (3,3%), la construcció (5,5%) i els serveis (4,0%). A aquests dos extrems, s'afegeix el nucli al voltant del Barcelonès (Baix Llobregat, Vallès Occidental i Maresme) i l'Alt Penedès, el Baix Penedès i el Tarragonès, juntament amb la Terra Alta i el Baix Ebre, que mostren avanços elevats de l'activitat terciària (4,6%). Finalment, les comarques amb un creixement inferior al 3% van ser la Selva i el Bages (2,9% ambdues), el Vallès Oriental (2,8%), l'Anoia i el Garraf (2,7% ambdues), la Cerdanya i el Pla d'Urgell (2,6% ambdues), el Baix Camp i el Montsià (2,4% ambdues), les Garrigues i l'Urgell (2,2% ambdues), la Val d'Aran (1,6%), la Conca de Barberà (1,4%), l'Alt Camp (1,3%) i la Ribera d'Ebre (-0,9%).
Caiguda del primari en la majoria de comarques catalanes i elevada dispersió en el ritme d'avanç del PIB industrial
El 2007 el màxim creixement industrial va venir de la Segarra (9,4%), que expressa el bon comportament de la indústria alimentària, amb un avanç del 16,8% i un pes elevat, del 45,6% en el sector. En l'extrem oposat, la indústria en el Priorat va caure del 5,7%, reflectint les davallades de les dues principals branques d'activitat, la d'aliments, begudes i tabac i la de tèxtil, cuir i calçat. Pel que fa al primari, els avanços positius la Segarra, el Ripollès, la Val d'Aran, la Conca de Barberà, el Solsonès, l'Anoia, el Bages i el Garraf contrasten amb les caigudes de la resta de les comarques, amb el Baix Camp al capdavant (-10,7%).
Ampliació dels diferencials de creixement en el sector terciari i en la construcció
Tant en el sector de la construcció com en els serveis s'observa una ampliació entre el màxim i el mínim de creixement comarcal. Pel que fa a la construcció, les comarques més expansives foren el Pallars Sobirà, el Priorat, el Pla d'Urgell i la Noguera, totes elles amb creixements de dos dígits, mentre que la Val d'Aran, la Conca de Barberà, l'Alt Camp, el Montsià i el Baix Penedès van mostrar caigudes des del 0,2 fins al 2,7%.
En el terciari, els extrems màxim i mínim són ocupats pel Pallars Jussà (5,8%) i el Pla de l'Estany (1,5%). Al Pallars Jussà, tots els subsectors de serveis mostren un millor comportament que els mitjans de Catalunya, a excepció de la intermediació financera. Per contra, les caigudes del comerç i la intermediació financera, així com els menors avanços de l'hoteleria, activitats immobiliàries i serveis empresarials i serveis col·lectius en el Pla de l'Estany expliquen les raons de la seva situació al capdavall de la classificació comarcal.
