Tot plegat, acompanyat per un grup reduït de músics que buscaran donar pes a les lletres defugint de grans orquestres. El director, Phillippe Pierlot, ha explicat que la intenció és aproximar-se el màxim possible a les propostes originals de Monteverdi.
Pierlot ha narrat que a principis dels segle XVII la música es tenia com un art secundari que havia d'acompanyar l'art més elevat del moment, la literatura. Per aquest motiu, els propostes que feia Monteverdi supeditaven la música al verb donant tot el protagonisme als cantants. Aquesta tendència és la que han volgut seguir amb l'obra que arriba avui al Teatre Municipal de Girona en una única funció que serà l'estrena de l'obra a l'estat espanyol.
Fa deu anys William Kentridge i la Handspring Puppet Company es van unir per crear aquesta proposta de posada en escena d'una òpera barroca interpretada per titelles. Enguany l'han tornat a muntar per dur-la a alguns escenaris europeus, entre ells el de Girona en el marc del festival Temporada Alta.
Els titellaires han explicat que han hagut de fer una tasca intensa per poder arribar al punt de transmetre la tragèdia d'Ulisses i Penèlope acompanyant als cantants que els interpreten. La solista que fa de Penèlope, Guillemette Laurens, ha explicat que el més important en aquesta obra ha estat buscar la manera de transmetre sentiments, com el dolor o la joia, a través de la veu i acompanyats per les titelles.
L'obra narra la tornada de l'heroi al costat de la seva dona després de 20 anys de viure una odissea. Ulisses jau al llit, vell i malalt. Precisament aquesta dicotomia és un altre dels elements 'fascinants', segons Pierlot, de l'obra. L'enfrontament de la fortalesa de l'heroi amb la fragilitat de l'humà. També hi ha els dubtes de Penèlope durant l'espera. No ha volgut tornar-se a casar ni tenir cap amant esperant el seu espòs però això no l'ha exclòs de tenir dubtes constants.
Musicalment han detallat que l'obra és només un fragment i que, per tant, la tasca ha consistit en 'reescriure-la' per tractar-la des de la contemporaneïtat. Es aquest el filtre que utilitzen per apropar l'espectador al mite d'Ulisses i l'època de Monteverdi a través del sedàs del punt de vista modern.
