Per què estan en perill els exàmens teòrics de conduir fora de les quatre capitals?

L'obligació de la Direcció General de Trànsit d'informatitzar els centres municipals en què es fan les proves posa en risc la seva existència territorial davant la manca de recursos dels ajuntaments

Publicat el 18 de gener de 2026 a les 13:18

Treure’s el carnet de conduir no és fàcil, ni barat, ni divertit, ni ràpid. De fet, és tot el contrari: una cua de més de 80.000 persones per examinar-se a Catalunya, llistes d’espera de fins a sis mesos per fer pràctiques i una inversió de diners i temps rellevant, d’entre altres qüestions. Aquest és un problema que implica la manca d’examinadors, de pressupost i el risc de desaparició dels centres per examinar-se a determinats municipis. "La gent culpa a les autoescoles, però la realitat és que el problema és de la Direcció General de Trànsit (DGT)", denuncia Ines Granollers, diputada d’ERC al Congrés, en conversa amb Nació. Per a Raül Viladrich, president de la Federació d’Autoescoles, el problema estructural és la manca d’examinadors.

Segons dades de la Federació d’Autoescoles, el novembre de 2025 a Barcelona hi havia 60.116 persones en llista per examinar-se, a Tarragona eren 7.981, a Lleida 5.009 i a Girona 8.443. I els examinadors? Estava previst que la DGT enviés a Catalunya 28 examinadors a l’octubre per augmentar el nombre a 126, 24 dels quals estaven destinats a Barcelona. D’aquests, segons explica Viladrich, només se n'han incorporat set a la demarcació. Per tant, n'hi ha 17 que no han arribat encara. A Tarragona, també havien d’arribar dos examinadors més que encara no s’han incorporat; i a Girona, on estaven destinats dos professionals, totes dues places han quedat cobertes.

"Les places que es convoquen o queden desertes o la gent que les agafa, que són de fora de Catalunya, es dona de baixa de seguida perquè no és un destí atractiu i la gent d’aquí no oposita perquè també els pot tocar fora de casa", explica Viladrich. Els motius perquè els examinadors eviten Catalunya són els preus de l’habitatge o el nivell econòmic de la vida, més elevat que en altres parts de l’Estat.  Davant la inestabilitat de la plantilla d’examinadors al país, des d’ERC demanen un acord entre la DGT i el Servei Català de Trànsit (SCT) per aportar professionals que "descongestionen el sistema", explica Granollers. "Fa anys que hem preguntat al ministre Grande-Marlaska i ell convoca algunes places per a Catalunya, però no s’arriben a omplir", denuncia la diputada d’ERC al Congrés.

 

 

Marlaska ha defensat a la cambra baixa la gestió de la DGT i ha justificat el tap als exàmens de conduir amb el baix índex d’aprovats. "A Catalunya hi ha llista d’espera perquè no hi ha examinadors, no perquè no estiguin ensenyant a conduir bé als alumnes", replica Granollers. Mentrestant, les cues continuen allargant-se i, a més, se suma el problema de la possible desaparició dels centres desplaçats d’examen.

Els centres desplaçats d'exàmens en risc

Aquests centres són locals gestionats pels ajuntaments de cada municipi que actuen com a seu comarcal dels centres oficials d’examen teòric. D’aquests locals, llogats pels ajuntaments perquè la gent no s’hagi de desplaçar fins a la capital de la demarcació per examinar-se, hi ha cinc a Sabadell, dos a Girona, dos a Tarragona i dos a Lleida. Però ara, amb l’obligació de digitalitzar els exàmens teòrics de conduir a partir de gener -que abans es realitzaven per escrit en tots el centres menys a Girona- s’ha posat en risc l’existència d’aquests locals desplaçats.

  • Un jove fa l'examen teòric del carnet de conduir en la convocatòria extraordinària de Tarragona abans de Nadal

"Si un ajuntament no pot assumir la digitalització els obliguen a tancar el centre", explica Granollers. La digitalització de l’examen de la DGT incorpora vídeos de percepció de riscs, instruccions en llenguatge de signes i amb dispositius d'àudio i l’opció de poder triar el català per examinar-se. El problema? Que no ofereix recursos materials ni econòmics als centres desplaçats per dur a terme aquest procés i ho han d’assumir els ajuntaments o les associacions d’autoescoles, explica Viladrich. Tot i això, des de la Federació d’Autoescoles estan fent "l’impossible" perquè no desaparegui cap centre d’examen municipal, destaca.

Al centre de la Pobla de Segur, que ja va haver d’absorbir el de Viella, l’Associació d’Autoescoles de Lleida s’encarregarà de la digitalització, segons assegura Viladrich, i l’Ajuntament hi posarà el local. Mentre que al centre de la Seu d’Urgell ho paga tot l’Ajuntament. "La DGT ho soluciona dient que vagin a fer l’examen a Lleida, això demostra que no coneixen el territori perquè són 100 km entre carreteres de muntanyes", denuncia la diputada d’ERC, qui descriu la postura de la DGT com a "centralista".

A Girona la situació no és alarmant, tant Olot com Ripoll ja tenen els centres informatitzats. A Ripoll, per exemple, es va fer després de la pandèmia, quan es va reobrir el centre d’examen teòric i es va digitalitzar gràcies a l'acord entre diverses institucions. La situació a Tarragona travessa actualment una "mala temporada", com ho descriu Carles Oliver, president de l’Associació d’Autoescoles de la demarcació. Hi ha dos centres desplaçats on es fa l’examen teòric: un a Tarragona i altre a Tortosa, on el procés de digitalització l’estan assumint l’Associació d’Autoescoles per evitar que s’elimini el centre i els alumnes s’hagin de desplaçar fins a Tarragona.

Al centre de Vic, que dona servei a tot Osona, l'alcalde de la ciutat, Albert Castells, critica que sempre és l'administració local i el sector privat del territori qui gestionen els costos. D’una banda, l'Ajuntament i l'Associació d'Autoescoles d'Osona han acordat pagar el servei de la digitalització. D’altra banda, es preveu que la DGT i el consistori vigatà signen pròximament un conveni per a la implantació d'una aula informatitzada per la realització dels exàmens teòrics a la ciutat.

El debat arriba al Congrés: quines són les propostes?

Nació ha intentat contactar amb la Direcció General de Tràfic (DGT) per informar sobre les solucions o alternatives que contemplen davant una situació a Catalunya, però no s'ha obtingut resposta. Alguns partits ja han començat a exigir accions davant la dificultat i impossibilitat de molts ajuntaments d'assumir els costos de la digitalització. El Partit Popular va presentar l'octubre de 2025 una proposta no de llei (PNL) en què exigia al govern espanyol "assegurar que els ajuntaments no assumeixen càrregues econòmiques, tècniques ni materials derivades de les exigències de la digitalització" a més de demanar finançament per als ajuntaments per poder mantindre "operatiu el servei".

Aquesta proposta va ser criticada al Congrés per Granollers, qui la va definir com "una tireta per tapar una hemorràgia", ja que per ERC el problema és "el centralisme malaltís" de la DGT.  "La PNL del PP encerta en detectar el problema, però és superficial, perquè no aborda el problema estructural". Segons defensa la diputada d'ERC al Congrés, "l'única solució real i estable és territorialitzar la gestió dels exàmens", és a dir, realitzar un traspàs de competències al Servei de Trànsit Català.

Ara, la proposta queda en l'aire i encara pendent de "veure com la recull el govern espanyol", destaca Viladrich. Mentrestant, les Associacions d'Autoescoles i els ajuntaments continuen assumint els costos d'un procés pensat per facilitar un tràmit pel qual ha de passar gran part de la població, sigui per necessitat o per gust.