El bombardeig de Sant Hilari Sacalm va ser un episodi tràgic però poc conegut de la recta final de la Guerra Civil espanyola. Va tenir lloc el 31 de gener de 1939, quan l’aviació legionària italiana, aliada del bàndol franquista, va atacar el poble en plena retirada republicana cap al nord. Per commemorar aquesta efemèride, l’Arxiu Municipal de Sant Hilari ha dissenyat una ruta que recorrerà els llocs on van caure les bombes i s’explicarà el context i la repressió de la Guerra Civil que va patir el poble de les Guilleries.
Des de l'Ajuntament de la vila, s'ha informat que, per divulgar-ne la història, es farà la ruta guiada el dissabte 31 de gener a les 11 hores del matí. Per participar-hi cal inscripció prèvia a Can Rovira abans del dimarts 27 de gener.
Un bombardeig poc conegut
Després de la derrota de l’exèrcit republicà a la batalla de l’Ebre, Catalunya va quedar pràcticament indefensa davant l’ofensiva franquista que havia començat el desembre de 1938. A finals de gener de 1939, el front ja havia arribat a la comarca de la Selva i el Baix Montseny. En aquest context, Sant Hilari Sacalm es va convertir en un lloc de pas per a civils que fugien i per a soldats republicans que els protegien. Fins i tot el president de la Generalitat, Lluís Companys, s’hi va allotjar uns dies durant la retirada.
Tot i no tenir un interès militar rellevant, el poble va ser objectiu d’un atac aeri per part del bàndol franquista. Cinc bombarders Savoia-Marchetti SM.79 de la Regia Aeronautica italiana van arribar-hi a mitja tarda, volant a gran alçada, i hi van llançar 60 bombes de 50 quilos. Oficialment, l’operació pretenia neutralitzar possibles concentracions de tropes, però en realitat responia a l’estratègia de castigar la rereguarda i mantenir la pressió psicològica sobre la població republicana.
Les bombes van caure sobretot al centre del poble, on no s’havia donat cap avís previ. L’impacte va tenir un resultat devastador i 12 persones van morir, diverses cases van quedar greument danyades i edificis com Can Puntí es van ensorrar. A Can Puntí s’hi allotjaven soldats i, segons testimonis orals recollits per Ràdio Sant Hilari, acollia la seu de les joventuts llibertàries.
En declaracions a La Xarxa, l’Amadeu Duran, un senyor de Sant Hilari que aleshores era un infant, va recordar alguna de les escenes d'aquest episodi. “Vaig veure un soldat, un pobre noi, que estava agenollat, cridant, i li sortia molta sang de la cara. I Una dona estirada de cap a terra amb els dos braços tallats. Després vam saber que era una dona de Sant Hilari”, va explicar.
