El Museu Etnològic del Montseny rep el llegat d'un reconegut excursionista català

Carles Albesa i Riba va conjugar la pràctica de la muntanya amb una sòlida vocació cultural

Publicat el 25 de febrer de 2026 a les 12:30
Actualitzat el 25 de febrer de 2026 a les 12:43

El Museu Etnològic del Montseny la Gabella d'Arbúcies ha incorporat un dels llegats patrimonials més rellevants per a l'estudi cultural del massís del Montseny: el fons bibliogràfic personal i la col·lecció de postals de Carles Albesa i Riba (1927-2020). El conjunt, format per 311 volums i 1.600 postals, és fruit de tota una vida dedicada a l'excursionisme i a la recerca històrica, el qual esdevé un recurs documental de primer ordre per analitzar com s'ha construït la mirada literària, científica i visual sobre la muntanya entre els segles XIX i XX.

Vinculat des de ben jove al moviment excursionista català, Albesa va conjugar la pràctica de la muntanya amb una sòlida vocació cultural. Autor d'una quarantena d'obres (moltes centrades en el Montseny), va contribuir decisivament a difondre'n la dimensió històrica, literària i simbòlica. Una tasca que va rebre el reconeixement de Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), el primer Premi Literari Montseny (1983) o la Federació Espanyola de Muntanyisme (1968) entre d'altres.

La seva biblioteca personal i la col·lecció de postals constitueixen el reflex material d'aquesta trajectòria intel·lectual i vital. El fons s'estructura en dos grans blocs: una biblioteca especialitzada en temàtica montsenyenca i una col·lecció d'unes 1.600 postals antigues vinculades a poblacions del massís i el seu entorn.

311 volums sobre la identitat de la comarca

La biblioteca, integrada fins ara per 311 volums publicats majoritàriament entre mitjan segle XIX i finals del XX, permet resseguir l'evolució de la representació del Montseny en la literatura catalana. Inclou obres de teatre de costums, poesia renaixentista, narrativa modernista, assaig noucentista i estudis científics i geogràfics que abasten l'actual Parc Natural del Montseny. Des de les primeres visions romàntiques que presentaven la muntanya com a escenari mític i rural fins a la seva consolidació com a paisatge moral i, més endavant, com a espai natural objecte d'estudi ecològic, el fons documenta la transformació del relat cultural sobre el territori.

Aquest conjunt bibliogràfic permet entendre com el Montseny passa de ser un marc literari associat al bandolerisme i als costums pagesos a esdevenir un símbol identitari i un laboratori de pensament sobre la relació entre natura i cultura. Paral·lelament, les guies excursionistes i les monografies científiques testimonien la progressiva institucionalització del massís com a espai de pràctica esportiva, coneixement i educació ambiental.

Patrimoni bibliogràfic comarcal

La col·lecció de postals aporta una dimensió visual complementària. Datades aproximadament entre 1900 i 1960, les imatges mostren paisatges, pobles, fonts, ermites, cims emblemàtics i escenes de vida quotidiana. S'hi poden identificar els inicis del turisme d'estiueig, la presència creixent d'excursionistes i l'incipient comercialització del Montseny com a destí de natura i salut a través de la mirada dels anomenats "postalers".

Les primeres postals ofereixen una visió idealitzada i bucòlica, adreçada a un públic urbà que descobreix la muntanya com a espai d'evasió. Amb el temps, la fotografia adopta un caràcter més documental. Moltes d'aquestes peces incorporen, a més, una valuosa dimensió humana i emocional, fet que les converteix en fonts rellevants per a la història local i de l'excursionisme.

Des del punt de vista patrimonial, el fons Albesa reforça el paper dels equipaments culturals de proximitat com a garants de la memòria del territori. La biblioteca patrimonial Albesa s'ha incorporat al catàleg del Centre de Documentació del Parc Natural del Montseny – secció Humanitats, així com al Catàleg Col·lectiu del Patrimoni Bibliogràfic de Catalunya (CCPBC), gestionat per la Biblioteca de Catalunya, on s'han ingressat 137 exemplars datats entre 1842 i 1950.

En conjunt, la biblioteca i la col·lecció de postals permeten entendre com, al llarg de més d'un segle, generacions d'escriptors, científics, fotògrafs i excursionistes han contribuït a construir l'imaginari del Montseny.