Segons el president de JARC a Girona, Pere Rubirola, la gestió que enguany s'ha fet de la sequera per part del Govern és un clar exemple d'aquest assetjament rural. 'Hem vist que quan s'ha parlat d'estalviar aigua als primers que els hi han tallat l'aixeta ha estat als pagesos', ha comentat Rubirola davant la trentena d'assistents a la xerrada.
'Sense pensar que desenvolupen una activitat econòmica que permet conservar el territori i que depèn en gran mesura de l'aigua per tirar endavant', ha continuat el president de JARC a Girona. 'Aquesta situació no es podia acceptar de cap manera i més veient que a d'altres sectors com la indústria o el turisme els hi prometien tota l'aigua que fes falta', ha criticat Rubirola. 'Enguany, aquest ha estat un bon exemple de mobbing rural', ha puntualitzat el president gironí de JARC, que també ha parlat dels casos en què la pressió perquè el pagès acabi amb la seva activitat agrícola prové dels veïns 'neorurals', 'que es queixen de mosques, sorolls i pudors'.
'Els entrebancs de diversos ens locals i la difícil convivència amb molts neorurals fan que el pagès avorreixi la seva activitat i l'abandoni', ha comentat Rubirola. Segons el sindicat agrari, ja s'han detectat prop d'una trentena de casos d'assetjament rural a les comarques gironines, la majoria al Baix Empordà. D'aquests casos, dues granges de Flaçà s'han vist obligades a tancar i dues granges més d'Ultramort han rebut una ordre d'enderrocament parcial. 'L'espai agrari és molt dolç pels ajuntaments perquè es poc valorat i on es fàcil de dissenyar-hi una infraestructura, una urbanització o un polígon industrial', ha enumerat Rubirola.
'Nosaltres entenem que no podem anar contra el progrés, les noves urbanitzacions i carrers però el que volem és que l'espai agrari es valori com a activitat econòmica que és', ha afirmat el president de JARC a Girona. 'I que, per tant, se'ns indemnitzi com a tal', ha afegit Rubirola, que ha posat com a exemple els diners que es van atorgar a diversos propietaris de restaurants que van haver d'anar a terra durant la construcció de l'autovia de Palafrugell a Palamós. 'Se'ls va indemnitzar com a activitat econòmica. Doncs nosaltres, si aquell camp l'han de menester per fer una carretera o eixamplar-la demanem que es tingui en compte i que s'indemnitzi bé, no com una simple parcel·la agrícola', ha reiterat.
Pagès d'Or i Pagès de Palla
'Si estirem la corda ens adonem que el mobbing rural s'estén com una taca d'oli i que els casos van apareixent també al Gironès, la Selva, el Pla de l'Estany i a les comarques d'Osona', ha reflexionat en veu alta Rubirola. Per tal de premiar a totes les persones que lluiten per eradicar aquest assetjament, i un cop acabada la jornada informativa, JARC ha atorgat els guardons del Pagès d'Or. Enguany, s'ha dividit en tres categories: Pagès d'Or al Diàleg, pels ramaders; Pagès d'Or a la Resistència, per a la Comunitat de Regants del Baix Ter; i el Pagès d'Or al Polític Compromès, a la diputada al Parlament, Dolors Rovirola, per la seva denúncia de l'assetjament rural a la cambra catalana.
Finalment, també s'ha atorgat un Pagès de Palla de repulsa 'a tots aquests neorurals de Gualba'. 'Ara que han perdut el cas als Jutjats es dediquen a buscar firmes per intentar fer tancar les granges', ha lamentat el president de JARC a Girona. 'Lluny d'acceptar que s'han equivocat encara volen continuar posant entrebancs per mirar que el pagès acabi tancant l'activitat', ha finalitzat Rubirola amb indignació.
