El director del Black Music Festival, Jordi Planagumà Foto: ACN

L'augment de l'IVA cultural ha estat un atac a la línia de flotació de molts negocis del sector cultural. De cop, passar del 8 al 21 per cent ha forçat les empreses a triar entre pujar els preus dels seus espectacles o assumir l'increment retallant el seu marge. Aquest fet, segons Jordi Planagumà, director del Black Music Festival, ha deixat “desarmat” el sector.

En el seu cas el festival de músiques negres, que va començar l'1 de març i s'allargarà fins al 6 d'abril, portarà a diferents escenaris gironins una bona representació de la música soul i funk, d'aquí i internacional, però mantenint el temor que sigui difícil repetir la mateixa aposta musical per als propers anys.

-Com neix el Black Music Festival?

-L'any 2001 a RGB vam agafar la sala La Mirona de Salt i una de les coses que vam fer va ser muntar una nit de blues, que va tenir molta acceptació, de manera que vam pensar a fer un festival de blues. Però ja n'hi havien, i consolidats, així que vam pensar fer-lo de funk i de música negra que no tingués llocs a altres festivals, i així vam començar el primer any, el 2006.

-Fa uns anys hi havia una eclosió dels festivals, però la crisi els ha enterrat gairebé tots.

-Sí, el panorama és molt complicat. De fet ha tingut tres estadis. Primer va haver-hi la retallada de subvencions, que es pot entendre per la situació econòmica. Després va venir una baixada general del consum, perquè amb la crisi la gent ja no va a tants concerts, però el què ho ha rematat ha estat l'IVA a la cultura. Passar del 8 al 21 per cent ens ha deixat desarmats, se'ns menja tot el marge. Nosaltres encara podem aguantar una o dues edicions més, però crec un 21% d'IVA sostingut en el temps ningú el podrà aguantar.

-A banda del problema de l'IVA ha mencionat les subvencions. Són necessàries? Sense elles els festivals són inviables?

-Depèn de la temàtica. Si és un festival majoritari pot subsistir tranquil·lament, però si té un component d'interès cultural però minoritari, potser necessita ajudes. Però hi altres models. Als Estats Units i el Canadà l'administració no posa un duro, però aplica una política de desgravacions a les empresses que col·laboren amb la cultura, de tal manera que el paper de l'administració el fan les empreses, i no tant perquè els agradi, sinó perquè els surt a compte. Aquí aquesta possibilitat només és una idea, perquè si l'Estat apliqués aquest sistema, perdria ingressos.

-Enguany hi ha un cartell amb cartell l'encapçalen els britànics The Brand New Heavies.

-Sí seguim amb la línia de combinar grans noms internacionals amb artistes de casa nostra, com Raynald Colom i Big Mama. De fet al cartell tenen més per els nostres artistes, però criden l'atenció els de fora.

-Però exactament, què entenen per 'música negra'?

-La que té el blues com a font comuna i a partir d'aquí deriva en rhythm and blues, el rock i el funk.

-El jazz també?

-El jazz té tocs de música negra, però també deriva del country. Nosaltres ens centrem més en el blues, el soul i el funk.

-I el hip hop?

-També, de moment és la última aportació de la música negra, l'últim esglaó. Ve després del funk i de moment és l'últim, però això no vol dir que d'aquí a deu anys hi hagi un altre estil.

-Potser el reggaeton?

No, tot i que té vessants en comú, però l'arrel no és ben bé la mateixa, ni és la línia del festival.