L'animal, una mescla de diferents variants de pastor, estava lligat, tenia les vacunes i els papers del cens en regla i no estava inclòs dintre la llista de les races considerades perilloses. 'El cas de Rabós posa en dubte aquesta llista', ha afirmat l'olotí Joan Corbatón, criador de més de 2.000 gossos bullmastiff, una raça que sí està inclosa dintre la llista 'negra' canina.

'Arran d'aquest cas, la llei queda en molt mal lloc pel simple fet de com es va fer', ha continuat Corbatón, que considera que la normativa es va redactar amb un 'ínfim' assessorament tècnic. 'No es va tenir gaire en compte l'opinió dels experts i bàsicament es va aprovar la llista per pressions socials i per calmar l'opinió pública', ha criticat el criador de gossos olotí, que va anar a protestar a Madrid quan s'estava redactant aquesta normativa de gossos de races potencialment perilloses. 'De fet, aquesta llei no ha anat més endavant perquè no s'ha fet ni el reglament. És un nyap de dalt a baix, segons la meva opinió', ha afirmat Corbatón.

Juntament amb els bullmastiff, la normativa també considera perillosos els gossos que pertanyen a les races pit bull i staffordshire bull terrier, american staffordshire terrier, rottweiler, dogo argentí, fila brasiler, tosa inu, akita inu, dòberman, dogo de Bordeaux, mastí napolità i presa canari. Segons els experts, sorprèn la inclusió dintre la llista del staffordshire bull terrier quan a Gran Bretanya és un dels gossos més populars i els veterinaris el titllen d'idoni per tractar amb els nens. També troben incomprensible que s'inclogui la raça tosa inu, molt rara i sense casos d'atac, i una raça com el pastor alemany, molt més majoritària a l'Estat i amb molts més atacs a les seves espatlles, no surti a llista. El gos del restaurant de Rabós d'Empordà era una mescla de diferents variants de pastor.

'Jo penso que les races barrejades són molt més imprevisibles que les races pures', ha assenyalat el criador olotí. 'Hi ha un component genètic que queda totalment incontrolat i no saps com reaccionaran aquests animals', ha puntualitzat Corbatón. Tot i així, en el comportament d'un gos, a banda de la genètica, també hi influeixen altres factors com l'entorn on està, la família amb qui viu, etcètera. 'En el cas del gos d'aquest restaurant de Rabós s'hauria de tenir en compte en quines circumstàncies va passar l'atac per entendre-ho', ha reflexionat el criador de gossos bullmastiff.

'Si estava menjant o no, què li va fer la nena perquè el gos respongués d'aquesta manera, etcètera', ha enumerat Corbatón. 'El més fàcil és matar el gos i ja està però així es difícil entendre res del què ha passat', ha assegurat el criador olotí, que considera que el propietari o el tutor de l'animal és el màxim responsable del seu comportament i ha d'entreveure les possibles conductes agressives. 'És molt difícil que un gos faci molt mal de cop. Normalment va fent avisos. Si anem esperant, esperant i no busquem assessorament per corregir-ho llavors pot passar un atac com aquest', ha finalitzat Corbatón.