El director del projecte, Emili Montesinos, explica que la investigació va començar fa uns 8 anys, quan es va fer necessari trobar productes alternatius als que havia prohibit la Unió Europea per tractar malalties de vegetals. Els investigadors de la Universitat de Girona ja han obtingut, a través d'un procés químic, dos antibiòtics que tenen patentats, un dels quals es distribueix a 20 països diferents, i ara es pretén obtenir aquests mateixos antibiòtics a partir de vegetals. Aquests dos grups de pèptids antimicrobians els hem dissenyat per combatre bacteris dolents que causen infeccions a les plantes explica Montesinos i ara, fent proves, ens hem adonat que també són actius contra patògens danimals i humans.
Inicialment, els investigadors han pres tres plantes com a model: la de l'arròs, la del tabac i la de la patata. Es tracta de modificar-les genèticament perquè produeixin els fàrmacs. Segons el professor Montesinos, com que són molècules, tot i ser sintètiques, basades en molècules naturals, el que estem dissenyant és un sistema perquè el produeixin les plantes. Lobjectiu és disposar de planta regenerada a finals del 2009 per començar a fer les primeres anàlisis de producció. Montesinos explica que finalment, el que tindrem seran plantes que produeixen llavors; aquestes llavors es poden utilitzar per sembrar, sempre en condicions controlades, i extreure aquest antibiòtic. Afegeix que aquestes plantes tenen un sistema que impedeix que es puguin reproduir; són plantes estèrils.
El director del projecte assegura que l'obtenció del mateix medicament a través d'un procés químic és molt més car i contamina molt més. Entén que amb la manipulació genètica de les plantes no hi ha cap risc, tot i l'oposició que generen els productes transgènics.
El projecte, en el qual també intervenen els doctors Eduard Bardagi i Maria Pla, té un cost d'entre 2 milions i mig i 3 milions d'euros, dóna feina a una quinzena de persones i hi participen una empresa catalana i diversos centres d'investigació alemanys i francesos.
