Ja és al carrer el número 265 de la Revista de Girona, amb el dossier dedicat a «La vida dels llibres», al món editorial, del petit editor o home orquestra, a la impressió i distribució.

Amb el títol «Vida i miracles del petit editor o l’home orquestra», Oriol Ponsatí-Murlà explica la llarga cadena d’actors que participen en un llibre. Judit Pujadó narra les complexitats de l’edició, la impressió i la distribució. Martí Cortadellas, a «Treballar entre paraules», comenta les primeres passes del llibre a la impremta: maquetar, imposar, insolar, imprimir, plegar, alçar, cosir i tallar. A l’article «Les biblioteques públiques del segle xxi», Blai Gasull comenta el futur de la biblioteca pública com un espai més de difusió del coneixement que no pas un lloc on conservar-lo. El dossier es complementa amb articles de Xavier Carmaniu, amb «Renovar-se o morir»; de Teresa Calabús, amb «Un dia a la llibreria El Cucut», i de Gerard Bagué, que parla sobre el fet que la proliferació dels llibres electrònics pot beneficiar els autors i les petites editorials.

Altres temes

El nou número de la Revista també conté una extensa entrevista a Miquel-Dídac Piñero i Costa, que ens parla sobre l’anarquisme dels anys seixanta tot fent un recorregut per la seva pròpia història.

Un altre dels reportatges principals de la Revista està dedicat a Modesto Puigdevall, fill de Canet d’Adri i testimoni d’excepció de la Revolució mexicana. «Un maître entre les bales de Pancho Villa» està narrat per Brauli Gascon, restaurador i nét del protagonista.

El número 265 de la Revista de Girona també inclou diferents apunts relacionats amb la història i l’actualitat cultural i social a les comarques gironines; un reportatge sobre l’Atles paisatgístic de les terres de Girona, recull que aporta una visió global de la producció paisatgística gironina des de les primeres aportacions de l’Escola d’Olot fins al 1975; un article sobre el món de les puntes de coixí, «L’art de trenar el fil»; una història del dirigent socialista asturià Lázaro García, que per fugir de la repressió franquista va estar vint anys amagat a Banyoles, i un apunt sobre la narrativa policíaca i psicoanalítica de l’escriptor Jaume Ministral.