Les barraques gironines, tot un referent de l'oci juvenil de moltes festes majors de Catalunya. Foto: Diversos autors/Instagram.

Les fires de Sant Narcís, que aquests dies es viuen a Girona, són conegudes arreu del país per les populars barraques de la Copa. Milers de joves les tenen com a referent segur de gresca i diversió. Tan populars són que, fins i tot, desenes de municipis n'han copiat el model.

L'origen de les barraques se situa en una data indeterminada de finals del franquisme, fa uns 35-40 anys, quan als estudiants gironins, per poder recollir diners per als viatges de final de curs, se'ls deixava muntar barraques a la zona dels firaires, ben bé al mig del parc de la Devesa, a tocar de la zona d'atraccions. En aquell primer moment, les barraques estudiantils obrien tot el dia, essent una mena de fira d'entitats i/o mercat cultural, on també s'hi venia menjar casolà i alcohol.

Posteriorment, en popularitzar-se els mesones extremeños a les festes majors d'arreu del país -i també a les fires de Sant Narcís-, es va entendre que un i altre model eren competència deslleial, en tant que les barraques no tenien ànim de lucre, i els mesones sí.

Passats alguns anys de convivència, es va decidir d'endreçar ambdues ofertes, traient les barraques de la Devesa i buscant un espai de la ciutat destinat només a les entitats, essent aquest l'origen del model de barraques actual: un espai concret -la Copa-, un concert musical d'alt nivell i tot de barraques gestionades des del tercer sector perquè les entitats puguin mirar de guanyar algun calé i així aconseguir finançar alguna de les activitats que realitzen durant l'any.

Amb retocs i adaptacions per acabar trobant la fórmula ideal, aquest model de festa s'ha acabat exportant arreu, des de l'Alt Empordà al Penedès, des de la Selva a l'Anoia. "La nostra normativa ha sortit moltíssim, molts municipis l'han fet servir de model", expliquen a NacióLaFlama.cat des del departament de Cultura de l'ajuntament.

Les condicions

Per poder optar a una barraca, l'entitat en qüestió ha de demostrar que és activa en el seu àmbit i que realitza activitats a Girona i/o per Girona. "És una manera de potenciar el teixit associatiu gironí", reconeixen des del consistori. Amb els diners que aconsegueixen, n'hi ha que poden pagar el lloguer del seu local, d'altres que aconsegueixen finançament per organitzar un concert...

Les entitats que compleixen aquests requisits fan la petició a l'ajuntament i entren en un sorteig, en tant que l'espai de barraques és limitat. Enguany, de la seixantena que ho van demanar, un total de 23 han aconseguit barraca.

Si bé fins fa uns anys aquest sorteig no tenia cap més secret que incloure totes les peticions en una urna i escollir-ne les agraciades, posteriorment es va optar per canviar aquest model: l'entitat que enguany té barraca, l'any vinent passa a la llista d'espera dins del "grup 4", amb opcions pràcticament nul·les de sortir escollit. L'any següent, passa al "grup 3"; l'altre, al "grup 2" i, si llavors encara no ha tingut sort, entra al "grup 1", amb barraca segura. "Així garantim que cada 3 ó 4 anys les entitats puguin tenir barraca. Si no, ens havíem trobat amb entitats que tenien molta sort i repetien cada dos anys, i d'altres a les que no els tocava mai", explica l'ajuntament.

A més a més, des de la comissió organitzadora -integrada per una representació de les entitats i l'ajuntament- també es procura que les barraques siguin representatives d'amplis gustos: sempre es procura que hi hagi alguna barraca de cultura popular, alguna d'esportiva..., amb l'objectiu que, "si tens tendència a la cultura popular, enguany podràs anar a la barraca dels geganters, l'any vinent, a la dels manaies..., i no et trobaràs que tot són entitats esportives, per exemple".

Si bé en un primer moment les colles d'estudiants -de batxillerat i universitaris- organitzaven les barraques sense una normativa del tot precisa, a mida que passaven els anys es va veure la necessitat d'elaborar algun tipus de regulació. A més, les colles estudiantils han tendit a desaparèixer: les de batxillerat, perquè la venda d'alcohol per part de menors és estrictament prohibida; les dels universitaris, perquè "l'eix curricular ha canviat: abans, un estudiant universitari feia la carrera de primer a tercer o quart; ara, fan assignatures disperses i no hi ha un sentiment tan marcat de grup-classe".

El got, un emblema

"No ens atreviríem a dir que el got de les barraques de Girona va ser pioner, però sí que s'ha fet molt popular arreu", expliquen els responsables de l'espai. "La primera cosa positiva que s'ha aconseguit, és l'eliminació de les litrones. La segona, la reducció de residus innecessaris", es té clar des del consistori.

A més, a partir d'aquesta edició, el got ha passat de costar mig euro a costar-ne un. Però quan l'usuari el vol retornar, només se n'hi retorna mig, en tant que l'altre mig euro va destinat al Banc dels Aliments: "Hem passat del got de les 3 R -reduir, reciclar, reutilitzar- al got de la S, de la solidaritat."

Foment de l'alcoholèmia

El model festiu associat a les barraques s'ha criticat, sovint, amb l'argument que fomentava el consum excessiu d'alcohol entre el jovent. "No hem tingut cap inconvenient en clausurar la barraca a entitats que venen alcohol a menors", deixen clar des del consistori. "Ara bé, és cert que tot aquest model està en discussió a tot arreu, hi ha força veus que diuen que s'ha de replantejar, amb la crítica que les entitats fan diners gràcies a l'alcohol. Però... què es fomenta a les carpes d'estiu? Hi ha molts interessos privats interessats en acabar amb aquest model de festa", reflexionen els responsables de l'espai de festa de Girona.

Prèviament a les barraques, la comissió organitza campanyes als col·legis perquè es vigili amb l'alcohol, a més a més que a la Copa hi ha una barraca de salut, que parla de prevenció d'alcoholisme i drogaadiccions, s'organitzen concursos de combinats sense alcohol, les entitats també estan conscienciades dels perills de tot plegat... Alhora, però, reflexionen: "Els nois, cada cop surten més aviat al carrer: a la Copa t'hi trobes canalla de 13 i 14 anys... De debò que els seus pares no tenen cap responsabilitat en tot plegat?"

Evolució del model

Per tots aquests factors, des de la comissió organitzadora es reconeix que el model ideat a Girona i exportat arreu podria modificar-se en futures edicions. "Potser cal escampar la festa arreu de la ciutat, evitar que només quedi concentrada en un espai. De vegades, potser es munta un guettho que fins ara havia funcionat, però que potser s'haurà de replantejar. Les entitats no s'han de sentir perseguides, i la policia no ha de fer de perseguidors", es reflexiona.

Evolucioni el model o no, sí que Girona ha marcat una manera d'entendre la festa a Catalunya. I ho ha fet d'una manera tan profunda que poca gent és conscient d'aquesta paternitat gironina. Quan passa això, és que el model ha estat àmpliament interioritzat.