Aquestes xifres sobre l'escola i instituts públics prenen diferent to si se sumen a les dels centres concertats -vinculades a l'escola cristiana- que estudien religió. En aquest cas, el nombre total d'alumnes que estudien aquesta matèria és el 42%.
Aquesta xifra del 42% suposa, segons Micaló, una estabilització en la davallada que s'havia produït en els anteriors anys. En nombres absoluts, a la Diòcesi de Girona -que no inclou el Ripollès ni la Cerdanya però que s'estén fins a l'Alt Maresme- hi ha 91.933 alumnes de centres públics i concertats -vinculats a l'església-, dels quals cursen religió 39.038, un 42% del total. No obstant aquestes xifres, Micaló ha detallat que a les escoles i instituts concertats prà cticament el 100% dels alumnes fan religió (és obligatòria) i que el miler d'alumnes que s'han perdut es troben als centres públics.
Aquest any la Diòcesi d'Ensenyament ha donat servei a vuit escoles públiques més que durant l'any anterior però, malgrat això, el nombre d'alumnes s'ha vist reduït en un miler. Els cursos que més estudiants han perdut són els de batxillerat i la causa és, segons Micaló, que els estudiants 'prefereixen concentrar-se en aprovar la selectivitat'. La mitjana espanyola d'estudiants de batxillerat que fan religió se situa entorn el 15 i el 20%.
El delegat diocesà d'Ensenyament ha destacat l'aposta que el Bisbat està fent per la 'qualitat' de l'educació religiosa i ha explicat que s'ha adaptat el currÃculum obligatori per fer-lo més entenedor. 'Hem substituït aquelles paraules del llenguatge catequètic o els conceptes abstractes i hem intentat que els alumnes entenguin millor el sentit del què se'ls ensenya', ha detallat.
Tot i que durant el curs anterior el Bisbat va haver de deixar una dotzena de centres sense impartir religió per manca de professorat, Micaló ha explicat que aquest curs s'estan atenent tots els centres perquè s'han proposat 18 professors més que el curs anterior, 176 en total. Aquest increment ve afavorit per un canvi dels requisits alhora d'impartir classes. En aquests moments, hi ha una desena de mestres de primà ria que no tenen l'especialització de religió i que s'han 'compromès' a obtenir el diploma de Declaració Eclesià stica d'Idoneïtat (DEI), requisit imprescindible per impartir religió sense haver cursat estudis eclesià stics.
Pel què fa a la pèrdua d'alumnes, Micaló ha indicat que el fenomen de la immigració juga un paper important perquè hi ha fills d'estrangers que practiquen altres religions i no estudien la catòlica i també famÃlies autòctones que prefereixen que els seus fills no facin aquesta assignatura.
