Segons el codirector de les excavacions, Bruno Gómez, aquesta és 'la millor campanya' feta fins ara a aquesta zona, on prèviament ja s'havien trobat dos bous, restes de cérvols, ossos de rinoceronts i tortugues.

 

'Un tapir era l'últim que esperàvem trobar', explicava aquest dijous Bruno Gómez, codirector de les excavacions i membre de l'equip d'arqueòlegs i paleontòlegs de l'Institut de Paleocologia Humana de la Universitat Rovira i Virgili que dirigeix Eudald Carbonell. Fa una setmana, la descoberta d'unes falanges fora de la secció on treballaven va obligar-los a ampliar la zona d'excavació amb la sorpresa que darrere d'aquells ossos d'un peu s'hi amagava un esquelet sencer de tapir, un exemplar que s'hauria extingit a Europa ara fa 2,5 milions d'anys per canvis en l'entorn. 'És un animal que necessita unes condicions molt concretes de clima subtropical i que per les seves mides (uns 1,5 metres d'alçada i 2 de llargada) no podia ser corredor; la seva alimentació, com que no era gaire alt, eren arbres i fruits de poca alçada que es correspondrien a un espai tancat i selvàtic amb molta pluja'.

 

Tot i això, consideren que la seva situació 'no és casualitat' perquè una de les peculiaritats d'aquest jaciment que el fan tant excepcional és l'elevada concentració de restes. De moment i pel que porten excavat des de l'any 2004, ja han trobat restes d'altres animals macrovertebrats, com ara cérvols, ossos de rinoceronts, a banda de tortugues, peixos, granotes i restes de troncs d'arbre i negatius de fruits, en una superfície d'uns vuitanta metres quadrats. En vint metres quadrats d'aquest mateix terreny, ja hi havien descobert dos esquelets de bous i, ara, molt a prop, el tapir.

 

Aquest fet confirmaria una de les hipòtesis que pren més força fins ara, com és la d'una 'mort catastròfica'. El fet que els esquelets estiguin sencers, sense marques de depredadors i en un mateix nivell indicaria que, cíclicament, aquest antic volcà d'explosió convertit posteriorment en un llac hauria emanat gasos i, en moments puntuals, hauria acabat amb la vida dels animals de la zona, que s'haurien precipitat al fons de les aigües.

 

Les propietats de l'aigua mineral d'aquesta zona, combinada amb les pedres d'òpal que hi abunden i que donen el nom de 'ninots' per la seva similitud, s'han convertit en un espai ideal per a la conservació de restes, fins al punt que, 'qualsevol cosa que queia a aquest llac es preservava', apunta Gómez.

 

Per tot això, i a pesar que la setmana que ve finalitzen la campanya, en els pròxims anys esperen descobrir el centenar d'animals de grans dimensions que creuen que encara hi ha enterrats, a banda d'espècies més petites com ara amfibis.

 

 

Un cop tinguin dibuixat l'esquelet de tapir, el següent pas serà fer-ne un motlle de silicona per després treure la peça en tot un bloc. La fragilitat dels fragments els obliga a portar-los d'aquesta forma fins a la Universitat de Tarragona, on aquest hivern els restauradors s'ocuparan de separar-lo amb els mitjans adequats.

 

Aquesta peça, juntament amb les restes d'un fèmur de rinoceront descobertes durant aquesta campanya, estaran representades a l'exposició que aquest mes d'octubre s'organitzarà a Caldes de Malavella amb l'objectiu de mostrat les troballes més importants d'aquests primers anys de campanya. La mostra, que itinerarà després per Catalunya, inclourà reconstruccions virtuals i explicacions de les peculiaritats geològiques d'aquesta zona.