A banda d'aquesta clàssica iconografia eclesiàstica, Ministral ha incorporat a l'enorme vitrall tot un seguit de referents culturals i paisatgístics de la zona. 'Vaig pensar que valia la pena lligar el Crist amb el riu, amb la pedra i amb el poble de Bàscara', ha reconegut el pintor i escultor empordanès. 'Per això, també s'hi pot observar la presència de la Mare de Déu del Mont, la tramuntana, que sembla que esperruca el Crist, o la rosa de Sant Jordi', ha enumerat Ministral, que considera el retaule, al qual hi ha dedicat vuit anys de feina, 'un dels treballs més importants de la meva trajectòria'. 'És el final d'un procés que s'ha pogut culminar bé i amb un resultat d'allò més satisfactori', ha assenyalat l'autor.
La fusina
'Esperem que els fidels de l'església aviat se la facin seva', ha puntualitzat Ministral, que destaca la força de la vintena de colors que s'han emprat per fabricar aquest 'Crist del Fluvià'. 'Dintre el color m'hi sento bé, m'hi moc molt bé. I la tècnica de la fusina m'ha permès eliminar els característics filets de plom dels vitralls per així aconseguir un color molt més directe, viu i intencionat', ha remarcat l'escultor i pintor empordanès. El taller del mestre vidrier David Gibernau, a Mataró, ha estat l'escollit per aconseguir evolucionar aquesta tècnica ja emprada pels antics egipcis- i fer possible que es pogués aplicar en vidres d'aquestes dimensions.
'Aquest ha estat un dels reptes més importants a afrontar', ha reconegut Gibernau. 'I també ha estat una bona revàlida haver de compatibilitzar vidres de diferents fabricants que, en teoria, no es poden barrejar perquè tenen diferents coeficients de dilatació', ha comentat el mestre vidrier maresmenc. Aquesta fusió de dos vidres ha estat necessària degut a l'àmplia paleta de colors que Ministral ha fet servir per crear aquest 'Crist del Fluvià'. 'El principal fabricant tenia una paleta reduïda, on alguns dels colors de l'obra no hi eren. Per això varem haver de buscar un altre fabricant de vidre, amb noves gammes de colors, i mirar de combinar-los', ha assenyalat Gibernau.
'Finalment, varem trobar la manera de fer-ho possible, a base d'unes coccions molt lentes i triplicant el temps normal de fabricació del vidre', ha comentat el mestre vidrier, que ha afegit que l'últim maldecap va ser trobar la manera d'ajuntar aquests 47 vitralls 'sense una estructura metàl·lica que els suportés i mirant de mantenir una elasticitat per tal que quan es dilatin no es trenquin'. 'Amb silicona i altres adhesius ho hem aconseguit', ha comentat Gibernau amb ironia, que també veu el retaule 'com la culminació d'una feina'. 'De fet, ja tenia ganes de veure'l perquè això ja era la història interminable', ha reflexionat en veu alta.
'La veritat que estem molt orgullosos de la feina feta, del resultat i crec que serà un retaule que perdurarà i del qual la gent en gaudirà durant molt de temps', ha finalitzat el mestre vidrier.
