Tot i que també s'hi poden veure dibuixos i apunts, paisatges i retrats sobre tela la comissària de l'exposició, Alícia Viñas, ha explicat que fins i tot en aquests dibuixos 'es veu' com la passió de Casamor era l'escultura. 'Els dibuixos els fa servir com a preparació per a l'escultura', ha afirmat.
Entre les 47 peces destaquen les escultures femenines que Anton Casamor va fer al llarg de la seva vida. Viñas ha detallat que les dones són la peça clau de l'univers de l'artista que 'com a bon noucentista tardà' busca la bellesa, l'harmonia i la serenor en les seves obres. Sempre són dones 'de gran bellesa' però que, a més, respiren 'aquesta serenor' a través de la composició i de l'expressió. 'La noia del càntir' és l'obra que dóna la benvinguda als visitants i la que data de més temps, és del 1928.
Amb aquesta intenció de reivindicar i donar a conèixer la feina de l'escultor la Fundació Casamor ha optat per organitzar aquesta exposició que és previst que itineri a diferents punts de la geografia tant catalana com espanyola. Així, han decidit començar per les comarques gironines perquè tot i que Anton Casamor va 'néixer casualment a Barcelona', és un artista molt arrelat al territori i sobretot a l'Empordà. Casamor va ser fill primogènit d'una antiga família de terratinents de l'Alt Empordà.
Precisament per aquesta relació familiar, la comissària de l'exposició ha explicat que el món de Casamor es va moure en dos àmbits ben diferenciats. D'una banda aquest paper d'hereu d'una important família de terratinents i, de l'altra, la passió per la cultura que li venia de part de la família de la seva mare.
Les escultures de Casamor està feta amb diferents materials i textures com fang, bronze, pedra o marbre però amb un clar esperit clàssic i mediterrani. Busca aquesta 'harmonia' sobretot a través de dones joves, de cossos perfecte i plens d'un gran equilibri que traspuen ànima i que sovint expressen serenor. Viñas ha explicat que en la cerca d'aquesta serenor sovint va utilitzar la seva dona com a model, perquè és una dona que 'traspua alegria'.
Tot i que Viñas afirma que la pintura mai va ser el fort de Casamor, l'exposició també aplega un exemple de la seva obra pictòrica. Sovint eren 'assajos' per buscar aquella postura o aquell moviment suggeridor que després esdevindria escultura. Tambñe hi ha paisatges des de la finestra i jardins romàntics així com una presència constant del paisatge empordanès.
