Amb les campanades de les deu de la nit del Divendres Sant, comença la Processó del Sant Enterrament de Girona, l'últim acte de Setmana Santa a aquesta ciutat i un dels més multitudinaris. Els primers en sortir són els Manaies, que baixen de les escales de la catedral a marxa lenta i amb les llances picant a un ritme que es mantindrà sense interrupcions durant les dues hores que dura la processó. Una dotzena de confraries i els passos que representen la Passió i la Mort de Jesucrist recorren els carrers del Barri Vell sota la custòdia dels soldats romans. Els acompanyen també els timbals, bombos i pifres de la banda.

Un dels moments més esperats són l'Estrella i la Roda, quan els 119 Manaies s'entrecreuen entre ells, mantenint el ritme, en dos moments del recorregut. Cap a les dotze de la nit, els Manaies es col·loquen als dos costats de les escales de la catedral mentre baixa el Maniple, moment en què es dona per finalitzada la processó, que es remunta a mitjans del segle XVI.

A banda d'aquesta, el ball dels esquelets interpretant la Dansa de la Mort és una de les imatges més representatives dels actes que es fan a la demarcació de Girona durant la Setmana Santa. Aquesta dansa, que té els seus orígens a l'Edat Medieval i que s'ha conservat fins avui, forma part de la processó de Verges (Baix Empordà) que se celebra durant el dijous Sant, amb uns 500 figurants. Declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional, la celebració comença a les cinc de la tarda, amb la desfilada dels Manages (homes vestits de romans) pels carrers. A les deu de la nit, es representa la Passió, amb els moments més destacats de la vida pública de Jesús i finalment, a les dotze de la nit, té lloc la processó, amb el ball dels esquelets i les escenes bíbliques.

Aquest any, s'incorporen tres dones en papers destacats: Verònica, l'Àngel de l'Hort i la dona de Ponç Pilat, segons explica el president de l'Associació de la Processó de Verges, Tono Casabó. "S'han escollit les que s'adeqüen més en el paper i encaixaven en l'edat", ha afirmat.

Per últim, la processó del Via Crucis Vivent de Divendres Sant es representa des de fa més de tres segles a Sant Hilari Sacalm (Selva), si bé abans de l'any 1731 ja se celebraven processons amb personatges de l'Evangeli. El Calvari, representat a les afores de la població, és una de les escenes més emotives, on s'apleguen milers d'espectadors. A banda dels Passos i Misteris, els armats tenen un paper molt destacat durant la representació, ja que estan més de tres hores al ritme dels tambors i amb les llances picant contra el terra pels carrers de la vila. Des de l'any 1999, que està declarada també com a Festa Tradicional d'Interès Nacional.