Salut posa el focus en tres grans projectes d'atenció integrada a Girona interior, Alt Empordà i la baixa Tordera. La iniciativa, segons asseguren, provocarà una transformació de les Àrees Integrades de Salut (AIS), que són els territoris on s'integraran els serveis de proximitat, amb l'atenció primària com a eix vertebrador, per donar una resposta integrada i coordinada a la majoria de les necessitats de salut de les persones al llarg del seu cicle de vida. L'objectiu, per tant, és adaptar el sistema de salut de Catalunya als nous reptes derivats de l'envelliment de la població, l'augment de la cronicitat, la complexitat social, la manca de professionals i la irrupció de les tecnologies digitals.
El gerent de la regió sanitària Girona, Jaume Heredia, assenyala en un comunicat que les AIS representen "un canvi de paradigma en l'organització del sistema sanitari, amb un objectiu final de reorganitzar el sistema al voltant de les necessitats de les persones, i no dels dispositius". El nou model aposta per una responsabilitat compartida sobre la salut d'una població determinada, afavorint la cooperació entre dispositius, la continuïtat assistencial i l'orientació cap als resultats en salut.
A Girona, on el territori queda organitzat en 5 AIS -una de les quals compartida amb la Catalunya Central-, han escollit tres projectes presentats per desenvolupar-los com a prova de concepte.
Girona Interior, el pla complet
L'àrea de Girona Interior, que inclou la Garrotxa, Gironès, Pla de l'Estany i Selva interior és una de les escollides a Catalunya per aplicar de manera integral els quatre programes pilot (salut comunitària, atenció domiciliària, contínuum assistencial i garantia de serveis hospitalaris). Ho fa mitjançant el pla AIS5 360. El projecte busca dissenyar respostes conjuntes als reptes de la dispersió geogràfica i la ruralitat, assegurant que qualsevol ciutadà rebi la mateixa qualitat d'atenció independentment del seu lloc de residència. El seu objectiu central és la creació de la Unitat Territorial d'Atenció Domiciliària Integrada (UTADI), un model desplegat amb excel·lència a la Garrotxa, que garanteix una resposta sanitària i social durant les 24 hores del dia, els 365 dies de l'any, al mateix domicili o a la residència de l'usuari.
El projecte també posa el focus en col·lectius vulnerables amb el desplegament de les Rutes de la Complexitat en Salut Mental al Gironès i la Selva Interior que asseguren una atenció proactiva i integrada entre serveis socials i sanitaris.
Així mateix, l'AIS5 es posiciona com a referent en salut planetària, impulsant la prescripció de natura i la creació d'espais verds terapèutics ('Boscos per a la salut') per reduir l'estrès i millorar la recuperació de pacients i professionals.
L'Alt Empordà i el repte de l'envelliment
L'estratègia del CAIROS a l'Alt Empordà busca donar resposta al repte demogràfic d'una comarca amb una dispersió geogràfica elevada (68 municipis) i un envelliment creixent. L'eix central de la proposta és el programa de continuïtat assistencial, que aposta per una gestió integral dels pacients més fràgils a través de la Ruta de la Complexitat 2.0, que garanteix que els pacients crònics complexos rebin un seguiment coordinat entre l'Hospital de Figueres, el centre Bernat Jaume i les vuit àrees bàsiques de salut del territori. Així mateix, s'impulsarà l'hospitalització a domicili per a l'atenció intermèdia per oferir una alternativa a l'ingrés convencional, reduint l'estada als centres i millorant el benestar del pacient en el seu entorn.
A més, l'AIS Alt Empordà proposa potenciar el repositori d'informació Indikasalut.cat per realitzar un seguiment exhaustiu de la realitat sociodemogràfica i la vulnerabilitat social de la comarca. D'aquesta manera, l'objectiu és convertir l'Alt Empordà en un "laboratori viu" de solucions per a la gent gran, promovent un envelliment actiu i digne que respongui a la realitat multicultural i social de la comarca.
La baixa Tordera: una atenció equitativa i de qualitat
A l'AIS Baixa Tordera (Alt Maresme i Selva Marítima), amb una població de referència de més de 217.000 habitants presenta una estratègia que busca garantir que la ciutadania rebi una atenció equitativa i de qualitat i és per això que es vol evolucionar cap a un model de contínuum assistencial efectiu, en què l'atenció primària, hospitalària, intermèdia, domiciliària i comunitària funcionin de manera integrada, amb circuits comuns, protocols consensuats i una gestió compartida dels pacients.
La proposta estrella és la "Finestra Única" d'Atenció Domiciliària, gestionada per l'Equip de Suport Domiciliari (ESD), la qual centralitza i valora totes les peticions per derivar el pacient al recurs més adequat. A més, també es planteja una reorganització dels serveis hospitalaris per millorar l'accessibilitat, reduir la variabilitat i reforçar la qualitat assistencial. La incorporació d'eines d'Intel·ligència Artificial (IA) per al triatge de patologies de l'aparell locomotor i l'agrupació comunitària que integra els catorze ajuntaments del territori, els serveis socials i els agents sanitaris, fan del projecte de la baixa Tordera un recurs necessari per combatre els problemes de salut que pateix.
