La producció artística era pràcticament una raresa durant la prehistòria. Per aquest motiu, qualsevol resta de gravat passa directament a ser considerada Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN). Així, Patrimoni ha optat per extreure els gravats que estan sobre pedra en el traçat de la carretera i traslladar-los a un altre lloc per preservar-los. Aquesta solució farà que no s'hagin d'aturar les obres.
Les pintures rupestres s'acostumaven a fer sobre roques o a l'interior de coves durant la prehistòria. Són gravats ornamentals o que retraten de forma esquemàtica la vida quotidiana dels homes primitius. 'No se'n troben generalment perquè estaven en coves i altres punts que avui en dia són inaccessibles', ha explicat Sitjar. El conjunt de gravats 'Pedra de fenals d'Aro' s'haurà de traslladar 'a un lloc segur' perquè sinó la carretera li passaria per sobre.
Normalment, les pintures rupestres són 'traços', 'molt esquemàtiques' i que es basen en figures geomètriques com cercles –les que han aparegut a la C-31- o persones caçant i animals. Sitjar ha explicat que és un fet 'excepcional' trobar pintures rupestres perquè normalment estan molt localitzades o en llocs inaccessibles.
Precisament per la singularitat de la troballa, la comissió de Patrimoni ha demanat al promotor de les obres que vagin informant del procés de construcció d'aquest tram perquè 'poden sortir més pintures'. De moment, no caldrà aturar les obres perquè es traslladarà el gravat a 'un lloc segur', que encara no està determinat. Però si aquesta zona es confirmés com un punt amb molta densitat de gravats, potser haurien de 'plantejar altres tipus d'actuacions'.
El pavelló de la Devesa, sobre la taula
La comissió de Patrimoni de divendres ha abordat el projecte del polèmic pavelló de la Devesa de Girona. Sitjar ha explicat que han decidit deixar aquest punt de l'ordre del dia sobre la taula a l'espera de rebre més informació que han reclamat a l'Ajuntament de Girona. Miquel Sitjar detalla que a la comissió sempre busquen arribar a un consens i no sotmetre els punts a votació. Amb el pavelló de la Devesa hi havia arguments tan a favor com en contra.
Per aquest motiu, han decidit demanar més informació al govern municipal sobre perspectives futures de la Devesa abans de decidir si donen o no llum verda a aquest punt. La voluntat és, segons Sitjar, conjuminar l'interès municipal de construir el pavelló amb la preservació del jardí històric.
Forns moruns a Breda
Patrimoni ha vist amb bons ulls que es cataloguin i protegeixin els forns moruns, forma tradicional de fer ceràmica i terrissa, de Breda (Selva). Han valorat aquest punt a instància de la Coordinadora en Defensa del Patrimoni de Breda. Miquel Sitjar ha explicat que els forns moruns estaven estesos per tot el país però que les úniques restes que en queden són les de Breda. Per això, creu que seria important protegir-los perquè en un futur es pugui conèixer l'evolució en la cocció de la ceràmica.
Els forns moruns es feien servir a tot Catalunya per elaborar terrissa a partir del segle XVI. Amb la revolució industrial van quedar relegats i han anat desapareixent. 'Estan en perill de desaparèixer', ha explicat Sitjar que afegeix que veuen amb bons ulls que es busqui preservar-los.
Per declarar-los Bé Cultural d'Interès Local (BCIL), l'Ajuntament de Breda s'hauria de posar en contacte amb el consell comarcal de la Selva per tirar endavant els tràmits.
Santa Maria d'Amer
Quan van voler tirar endavant les obres per renovar el terra del Monestir de Santa Maria d'Amer, Patrimoni va demanar que es fessin unes cates. El resultat: sota terra hi ha tombes. Això no afectarà a les obres perquè són 'menors', segons ha detallat Sitjar. Tot i això, el responsable de Cultura creu que en algun moment caldria fer una campanya arqueològica extensiva al monestir perquè 'segur' que trobarien restes romàniques interessants sota terra.
