Des de fa quatre anys, Moles practica la seva particular creuada per Llatinoamèrica per contactar amb comunitats lingüístiques minoritàries (quítxua, aimara i guaraní) per trobar punts en comú que permetin establir una lluita conjunta en favor de la seva supervivència lingüística en front del castellà. 'Si les llengües indígenes desapareixen', opina Moles, 'serà fàcil que el català també caigui'.
Actualment, Moles es troba de viatge pel Perú, Bolívia i Paraguai on ha intervingut en taules rodones i col·loquis locals on ha defensat un model reivindicatiu per tal de fer possible els seus objectius.
'La desaparició de les llengües minoritàries al món', explica Joan Moles en una entrevista concedida a l'ACN, 'fa que sigui molt més fàcil que el català també acabi desapareixent'. De fet, reconeix que els catalanoparlants practiquem 'una doble moral' en relació a la despreocupació per la supervivència d'altres comunitats lingüístiques molt més petites que el català.
La campanya de Joan Moles per Sudamèrica va arrencar l'any 2005 en un primer viatge al Paraguai. Aleshores ja va comptar amb l'adhesió de la secretària general del Ateneo de Lengua y Cultura Guaraní, María Eva Mansfeld, així com també de la Casa América (on va participar en un fòrum sobre llengües ameríndies), el teòric alemany Wolf Lustig i la plataforma Guaraní Renda.
L'any 2008 va repetir la mateixa experiència per tot el Perú (recorrent les seus de desenes d'entitats quítxues i aimares de Lima, Ayacucho, Abancay, Cusco, Guaraz, Juliaca i Puno) i aquest estiu ha persistit al Perú i ha estès la seva activitat a La Paz (Bolívia) i Asunción (Paraguai).
Actualment, la Universidad Nacional del Altiplano (Puno, Perú) ha iniciat els tràmits per editar una publicació monogràfica en què, a més de Joan Moles, desenes de lingüistes locals escriuran les seves reflexions en relació al passat, present i futur de les llengües minoritàries.
Durant la seva darrera estada a la ciutat de Puno (al sud del Perú) entre el 16 i el 28 de juliol, en una de les jornades davant 200 persones, Moles, per la seva experiència com a docent, va insistir en què els plans d'estudi de l'ensenyament bàsic al Perú tenen diverses debilitats per l'absència de models reals quítxues i aimares. Va assegurar que, en el cas del castellà, l'anglès i altres llengües, es poden notar clarament aquests models a imitar. 'Si no existeixen aquests models, els nens que no siguin formats en les seves llengües maternes se sentiran estafats amb l'educació i no trobaran res amb què identificar-se', manifesta Moles.
Amb un estil contundent i, fins i tot atrevit, Moles parla d''apartheid lingüístic' en terres peruanes. 'Mentre la discriminació segueixi latent en la societat peruana, serà molt difícil assolir que els aimares o quítxues se sentin orgullosos dels seus orígens i poden arribar a condemnar les seves llengües pel temor al que en puguin dir', sentencia Moles. 'Si això segueix així', conclou, 'aquestes llengües acabaran desapareixent en una generació i, darrere d'elles, el català'. Per sobre de tot, el professor gironí insisteix que el quítxua i l'aimara han de deixar d'estar vinculades a l'àmbit folklòric i incorporar-se a tots els usos socials i públics.
La campanya que duu a terme aquest docent amb el suport de nombrosos col·lectius indígenes no pretén, segons diu ell mateix, 'evangelitzar-los', sinó més aviat 'intercanviar experiències i coneixements i buscar models comuns que ens permetin lluitar conjuntament'.
