Es tracta d'un artista que va viure les dues guerres mundials i que va veure en la Revolució Russa una porta oberta a l'esperança i a la llibertat. Aquesta ideologia va impregnar tota la seva obra i el va fer tenir una concepte de l'art molt caracterÃstic. Léger pretenia que la seva obra arribés a tot l'à mbit social i defensava obertament la socialització de l'art. Per això, aquest artista, volia contribuir a la 'creació d'un art del poble'.
Per aquest motiu, Niebla ha explicat que han optat per dur a la Fontana d'Or cerà miques policromades, tapissos i relleus fets amb bronze per allunyar-se de les pintures 'd'estudi' i ensenyar el compromÃs de l'artista amb la societat.
L'obra que marca el punt de sortida de l'exposició és una peça de petit format fet en blanc i negre que Léger va pintar l'any 1917 mentre estava al llit d'un hospital ferit per una bomba. El comissari de l'exposició ha definit aquest moment com a 'crucial i clarificador' en la trajectòria artÃstica de Léger. A partir d'aquÃ, ha explicat que es coneix a l'artista com un dels renovadors del cubisme que va crear un estil 'propi i innovador fruit de les seves conviccions polÃtiques'.
Niebla ha contraposat el cubisme 'analÃtic' de Gris o Picasso que retraten un ParÃs 'fosc i dramà tic' amb el cubisme de Léger que 'obre les portes a l'optimisme'. A més, ha explicat a tall d'anècdota que es tracta d'un artista que 'sempre estava de bon humor' i que aquest fet contrastava amb l'aspecte que tenia perquè era 'gran i robust', per això, els seus amics el coneixien com l''Hèrcules alegre'.
Fernand Léger (Argentan, 1881 - Gifsur-Yvette, 1955) està considerat un 'clà ssic de les avantguardes' i les seves obres acostumen a tractar sobre el món del circ, els músics, els ciclistes, els obrers o les natures mortes, entre d'altres. De fet, les obres que es poden veure a la Fontana d'Or són una mostra d'aquests temes centrals en l'obra de l'artista. Hi ha cinc tapissos, dos relleus fets en bronze, una tinta xinesa i una aiguada i sis cerà miques policromades. Niebla ha explicat que aquestes cerà miques 'no són ben bé cerà miques' sinó que Léger, en el seu afany per estar en contacte amb la societat, va comprovar com alguns materials industrials podien servir per fer les seves obres.
Per això, utilitza pedra artificial banyada en plom i pintades amb esmalts que després coïa a 1.300 graus. Aquesta tècnica, ha continuat Niebla, fa que els colors siguin 'molt vius' i que sembli que estiguin pintades d''ahir' tot i que les escultures tenen 60 anys.
Una altra de les peces que Niebla ha qualificat de 'claus' és un tapÃs de gran format en blanc i negre on es veu la gran influència que Le Corbusier va tenir en Léger. Es van conèixer als anys vint i, segons Niebla, va tenir una 'gran influència' en la seva obra, no només a través de la inclusió d'elements arquitectònics sinó també en el tractament de la 'monumentalitat' de les obres. Un altre exemple dins l'exposició és l'obre 'Femme au vas', fet l'any 1925 i protagonitzada per una figura humana de tall clà ssic i proporcions monumentals.
Les obres procedeixen de col·leccions privades de Nova York, Canadà , Barcelona, Suïssa i Girona. L'exposició se simultaniejarà d'aquà quinze dies amb una altra que es farà a la Fontana d'Or titulada 'Projeccions' i que mostrarà com viuen i treballen 34 artistes de les comarques gironines.
