No era difícil trobar-se'l. Participava en la gran majoria d'actes organitzats pel món empresarial a Girona. Tenia bona sintonia amb tothom, això el feia benvingut. Però més enllà de fer acte de presència en actes institucionals, també sabia que hi havia de ser quan hi havia de ser. Per exemple, als incendis d'aquest estiu a l'Empordà. Un Mercedes entra al parc de Bombers i aparca just al mig. Tothom es pregunta qui és. I surt ell. Conscient de la gravetat del moment, venia a oferir el seu suport i recolzament. Gens menyspreable tenint en compte que era en ple estiu i el turisme és un dels principals motors econòmics de la comarca.

Era un empresari diferent, dels que es fan estimar. Dels que no només pensen en fer del seu negoci una màquina de fer diners, sinó dels que creuen que amb la seva contribució poden fer millorar uns pobles i unes comarques. I fer créixer a unes persones.

Creia fermament en l'arribada de l'Alta Velocitat com a revulsiu. Per les comarques gironines però també pel país. I parlava clar. No tenia pèls a la llengua en demanar a Montilla que posés fi al "dèficit anacrònic" de l'estat amb Catalunya respecte les infraestructures. I tampoc amagava que estava a favor del dret a decidir. L'entitat que presidia, va ser de les primeres en mostrar aquesta voluntat obertament.

Amb la seva sortida d'escena, Girona perd un lluitador. La seva força i valentia per tirar endavant s'ha vist superada per la brutalitat i la manca d'amor propi d'uns individus que poc saben de drets humans. I que de ben segur, encara molt menys, s'estimen Girona i les comarques gironines com si ho feia en Jordi.

*Joan Guirado