Coincidint amb el desè aniversari de l'Observatori de la Tordera, el Departament de Medi Ambient de la Generalitat, l'Ajuntament de Sant Celoni i la UAB signaran un conveni de col·laboració per ampliar les tasques d'anàlisi de l'estat socioecològic del riu a través de l'Observatori de la Tordera. El projecte preveu treballs de seguiment i monitoratge dels indicadors biològics; anàlisi d'impactes i riscos d'incompliment de la Directiva marc de l'aigua; establiment de mesures correctores, i un pla de difusió i educació ambientals. L'Agència Catalana de l'Aigua es farà càrrec del 100% del cost derivat dels treballs de seguiment, que són 227.000 euros.

Aquest dimecres al matí s'ha celebrat a Sant Celoni el desè aniversari de l'Observatori de la Tordera, presidit pel conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, que ha estat acompanyat per l'alcalde de Sant Celoni, Joan Castaño, el vicerector de Projectes Estratègics de la UAB, Jordi Marquet, el director de l'Agència Catalana de l'Aigua, Manel Hernàndez, el director de l'Observatori de la Tordera, Martí Boada, i el catedràtic de Geografia de la UAB, David Saurí.

L'Observatori és un projecte impulsat per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), l'Ajuntament de Sant Celoni i l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Pretén desenvolupar indicadors de sostenibilitat en l'àmbit de les conques hidrogràfiques i dels recursos i ecosistemes associats als entorns de ribera, i, per tant, vetllar per la qualitat dels ecosistemes aquàtics i afavorir la implicació i la participació de la societat civil en la conservació del medi hídric, tal com preveu la Directiva marc de l'aigua.

El projecte fa un seguiment a llarg termini d'indicadors d'estat socioecològics a la conca de la Tordera i centra els seus estudis en línies de recerca biològiques, hidrològiques i socials al seu curs principal i a la riera d'Arbúcies.

Una conca singular

La conca de la Tordera ha experimentat durant les últimes dècades les conseqüències de la pressió antròpica, principalment d'origen urbà, industrial, forestal i d'extraccions d'àrids. Aquests factors han afectat la qualitat dels recursos hídrics, les poblacions animals i vegetals associades a aquest riu i, en general, el seu estat ecològic i químic.

Això no obstant, l'aplicació durant els darrers anys de plans de descontaminació gradual i d'altres fórmules de minimització d'impacte per part de les indústries que aboquen les seves aigües residuals a la Tordera, juntament amb el desenvolupament del Pla de sanejament, han comportat una millora molt significativa de la qualitat de l'aigua, fet que s'ha pogut constatar ja recentment.

La conca de la Tordera presenta un autèntic mosaic d'usos. Des d'espais protegits com el Parc Natural del Montseny (Reserva de la Biosfera) i el Parc del Montnegre-el Corredor fins a paratges fortament industrialitzats (curs mitjà), o un curs baix on els sectors turístic i agrícola són especialment importants.

Aquesta diversitat i la pressió que exerceix sobre els recursos hídrics han generat tradicionalment conflictes socioecològics.

Cal destacar també que, quant a la gestió, la conca ha tingut un paper pioner en àmbits com la planificació fluvial, la dessalinització o la creació d'espais de gestió compartida com ara la comunitat d'usuaris.

Malgrat aquestes condicions singulars, la metodologia de monitoratge està dissenyada amb la intenció de ser exportable a altres conques fluvials mediterrànies. En aquest sentit, se n'han iniciat els treballs preliminars a la conca de la Muga.

Reptes de futur

En aquest nou període, els principals objectius estan lligats a la implementació de la Directiva marc de l'aigua (DMA), els protocols de seguiment de la qual l'Observatori aplicarà a la conca de la Tordera.

També cal destacar el repte que ha de suposar el procés d'institucionalització del projecte en alguna figura que en permeti el reconeixement jurídic, la interlocució directa amb les diverses administracions i entitats de la conca i un finançament estable. Aquest procés ha de reforçar també el vincle amb el territori mitjançant l'establiment d'una seu permanent.

Aquest procés es dóna en un context d'incorporació al projecte de manera sectorial d'entitats locals com els ajuntaments d'Arbúcies i Hostalric; i, en l'àmbit supralocal, dels consells comarcals de la Selva i el Vallès Oriental i les diputacions de Barcelona i Girona.