Un grup d'atletes al centre de Granollers. Foto: Adrià Costa

8:45
Fa molt de fred, el vent espetega amb força i és molt d’hora per anar a patir. Quina meravella pensar que, ara mateix, hi ha uns quants centenars de persones a qui ve de gust llevar-se d’hora i vestir-se per anar a córrer. A patir, vaja. I que el temps compti, i que pugis a la Garriga i que baixis de nou a Granollers, per pur plaer. Ben d'hora, a aquesta hora, els carrers ja mostren tanques estratègiques que tallen el pas als vehicles i cartells on s’avisa del fet excepcional del dia d’avui. La Mitja, no cal dir-ho, remou la ciutat, la sacseja. 

9:10
Al punt de sortida de la cursa ja hi ha alguns valents que escalfen motors. Estiraments, corregudes suaus i circulars, i un bon esmorzar. Els bars de les immediacions d’aquest punt del carrer Girona són plens a vessar. Fer l’agost pel febrer, amb la Mitja. La jugada es comenta a les taules i a les barres. Demano un pronòstic. «Amb aquest vent, ja t’ho dic ara: guanya en Castillejo». A veure.

9:32
Cada vegada hi ha més i més gent. També comença la desfilada de personalitats que il·luminaran les cròniques de l’esdeveniment. Un dels més matiners és l’alcalde de Granollers, que sempre hi és. En Mayo aprofita per saludar els responsables de Correx2 i es fotografia amb ells. Aquest any s'immortalitzen aquests moments de solidaritat compartida en instantànies que fa Dolors Porredón. Un per un, amb tots els actors que han fet possible una gran iniciativa i que volen el record d'haver-hi participat. 

9:49
Falta més de mitja hora per a la sortida del Quart, però ja es noten les ànsies. Carrer Girona amunt, l'asfalt sembla un formiguer. Representants de l’ANC de Granollers i Canovelles reparteixen enganxines llampants en pro de la independència. El fet ja avisa de l’esdevenidor . Més enllà del fet esportiu, cívic i social que és en si la Mitja, l’edició de 2013 es recordarà per la profusió alegre d’una voluntat de mostrar la identitat catalana i les ganes de tenir un país lliure. Estelades gegants i petites, multitud de senyeres, moltes consignes. I, enmig d’aquest batibull de gent, al bell mig del punt exacte de sortida, Bernat Soler i Rafel Bagot, els populars periodistes esportius de TV3, es preparen per suar la cansalada. Com dirien: vivir para contarlo . La màxima d’un bon periodista «de camp».

9:55
Carles Castillejo és a punt per córrer i guanyar. Mentre espera l’hora, conversa animosament amb l’alcalde de Granollers. En Mayo li fa una clatellada de complicitat.

10:02
L’speaker agafa el micròfon per primera vegada i comença a fer d’speaker. A la 'zona noble' ja hi ha els màxims favorits. Els primers en arribar, el vigent campió Castillejo, Vanessa Veiga i Arturo Casado, que serà l’estrella del Quart. Escalfen, estiren, es concentren. Una mica més enllà, el fotògraf granollerí Jordi Ribó fa de les seves. Entre clic i clic, enganxa els 'tres tenors': Mayoral, Budó i Colomé, acompanyats d’Orive. A Ribó aviat se li sumen una munió de fotògrafs afamats de capturar aquest 'do de pit'.

10:20
Això, ara sí, ja és ple. Sembla que el vent ja no bufa tan fort. Les apostes deixen de ser favorables al campió català. Corredors i coneguts ja és confonen, gairebé. Alguns, com la poeta Anna Ballbona, encara porten els texans posats. Ella, però, assegura que sí, que és a punt, del tot. Dos metres més enllà, la regidora de cultura de Granollers, Alba Barnusell, fa una bona cara que enlluerna. Per fer-se’n creus. Assegura que té nervis, però ni el somriure ni l’actitud ho denoten. En aquest sentit, el cuquet de córrer és fascinant, tot un misteri que provoca tensió i una satisfacció inexplicable alhora. «Això és una bogeria que crea addicció».

10:26
«Falten 4 minuts!», diu l’speaker i els corredors del Quart responen amb un crit. Hi ha moltes ganes de córrer (no us ha quedat prou clar, encara?). Sona a tot drap 'We will rock you', de Queen. Li segueix una versió nostrada de 'You’ll never walk alone'. L’speaker anuncia que el so ambient és gentilesa «del gran Codina Sound». La deliciosa estampa que ofereix la línia de sortida, tota una troballa de surrealisme naïf: Casado, el gran campió, rodejat de nens.

Un grup d'atletes al centre de Granollers. Foto: Adrià Costa

10:38
Camí del centre. «La sortida era molt més espectacular abans». Visualment era una delícia que ha perdut 'punch' amb el canvi. Però és a fi de bé, «hi havia tanta gent que s’arribava a tallar el trànsit a les rondes». Coses que s’aprenen parant l’orella.

10:40
Escena familiar. «Papa, que jo volia veure la sortida!». «Doncs haver-te espavilat i no tanta Cuore!». Una mica més enllà, davant del Museu, els Blaus fan paradeta. Altaveus, música, i un speaker alternatiu que és, diguem-ne, un xic més fester que l’oficial. Grada d’animació al cent per cent.

11:00
Surten els 12.000 valents. No es pot dir d’altra manera. A partir d’aquí, tot és una barreja d’èpica, suor, festa i emoció. Vas veient amics, coneguts, saludats i un bon grapat d’homes i dones que mouen les cames per arribar a una fita. És autosuperar-se. És aconseguir-ho. És fer un pas endavant. Per si això no fos prou bonic, el municipi viu la festa i demostra un agraïment meravellós. Gent que aplaudeix fins a esgotar-se, gent que crida i dóna ànims, gent que promet que l’any vinent correrà. Són dues hores magnífiques d’una intensitat que fa pensar, exclusivament, en positiu. Unes hores d’un batec que activa les ganes de ser comunitat, de pertànyer a un lloc, de voler dir «això és el que fem a casa meva». Al final, guanya el favorit , es veu que el vent no ha bufat prou. El nostre gran campió català queda segon, però per molt poc. Fa rècord personal i nacional. De fet, no us enganyeu: això és el de menys. Del primer a l’últim corredor demostren al llarg de tot un matí que sí, que de vegades val la pena llevar-se d’hora. I, potser, anar a córrer. 

Una de les motles estelades que han acompanyat als atletes. Foto: Adrià Costa