El Secretari d'Informació del Sindicat de Treballadors de Sanitat de la USOC ( STS-USOC ), Joan Gómez, parla en aquest article d'opinió, sobre la situació política catalana actual.


NO, DIGUEM NO!...

...Nosaltres no som d'eixe món. Diu la lletra d'una de les cançons d'en Raimon. Quan actuals són encara aquests mots! Fent un repàs per les lletres de les cançons d'alguns d'aquells cantautors més reivindicatius, com en Raimon i en Lluís Llach, per citar-ne dos de prou coneguts, compromesos en ple franquisme en la lluita per la democràcia i les llibertats del nostre país; trobem quan receptiu i sensible a les lluites per les millores socials, i les llibertats democràtiques, estava la majoria del poble en aquella època, on la paraula ‘solidaritat', a diferència d'ara, tenia el seu vertader significat i sentit.

En Llach ens demanava, tot cantant, que estiréssim tots molt fort, per tal de tombar ‘l'Estaca' on estàvem lligats i així poder alliberar-nos de l'autoritarisme. El mateix que també perseguia aquella ‘Gallineta' d'una altra de les seves cançons, que farta de tanta opressió i l'esclavatge a la que es veia sotmesa havia dit que no, i cridava amb força: Visca la revolució!

Bé..., aquella època que ens feia ser enginyosos en els mètodes possibles de lluita reivindicativa, no està tant llunyana; molts dels objectius que la Classe Obrera perseguia, encara estan pendents d'aconseguir, no s'han consolidat, o experimenten un clar retrocés. Això és així, perquè alguns dels nostres polítics, aleshores contestataris, s'han acomodat --alguns, inconscientment-- quan han obtingut i pogut comprovar l'autèntica magnitud de les cotes de poder obtingut --ni que sigui en la seva més mínima expressió--; relaxant ( per no fer perillar el seu nou estatus ) les reivindicacions i la lluita per a la qual varen ser elegits, no contemplant ja, cap altra situació que no els vinculi d'alguna manera al poder establert ( Govern –Local inclòs--, Oposició, Comissions varies, etc. ).

A aquests polítics, els hi demanaria que fossin seriosos i coherents amb els seus idearis –hi ha Coalicions i accions que es fan impossible comprendre--; que respectin als seus votants --als que només s'acosten quan els necessiten i després obliden molt fàcilment--; que no ens menyspreïn a tots plegats amb algunes de les seves actuacions de cara a la galeria --buides de continguts i molt lamentables-- que només fan que fer-los perdre credibilitat, i sentir vergonya aliena del poble al que diuen representar. L'espectacle que ens donen, més semblant a un constant mercadeig, per seguir gaudint, --els uns--, o aconseguir, --els altres--, els privilegis obtinguts a través de la política, sense importar-los les ideologies i les promeses fetes al seu electorat, impotent i decebut, que cada vegada se sent més com aquella Gallina de la cançó d'en Llach; és del tot lamentable. Aquesta Classe Política a la que, molts, no li veiem una evolució positiva, no hauria d'oblidar que el poble els pot tornar al lloc d'on molts no haurien d'haver sortit.

Es troba molt a faltar una vertadera classe política d'esquerres, amb principis, les idees clares i els ideals sòlids; no sé si encara en queden d'aquest tipus de polítics, ni si aconseguiran el poder mínim per intentar un canvi en les polítiques socials bàsiques i de justícia que es demanen des de les files de la Classe Treballadora, i que sembla impossible d'aconseguir amb l'actual panorama polític. És per això, què, tot i lo recomanable que sempre sembla ser, esgotar en el seu termini les legislatures; seria desitjable –almenys per a la Classe Treballadora--, amb l'esperança que un canvi real d'esquerres, ens fes recuperar la il·lusió perduda: la convocatòria d'eleccions anticipades a Catalunya.

Mentre, arriba o no arriba aquest moment, alguns, cridem, perquè així ens ho fan sentir, com ho feia en Raimon:

No, jo dic no, diguem no! Nosaltres no som d'eixe món...


JOAN GÓMEZ
Secretari d'Informació del STS-USOC