El Departament d'Acció Climàtica de la Generalitat acaba de publicar l'Anuari de la qualitat de l'aire a Catalunya corresponent a l'any 2023. La presència de les anomenades micropartícules en suspensió PM10 (partícules sòlides de diàmetre inferior a 10 micres) sempre genera preocupació al Vallès Oriental. I és que aquest és el contaminant més perillós per a la salut humana, tant pel que fa a les malalties respiratòries com a les cardiovasculars.
Aquest 2023, a Granollers hi va haver 13 dies en els quals es van superar els valors límit de 50 micrograms per metre cúbic de mitjana diària, mentre que a Mollet aquest límit es va superar en 9 ocasions. Pel que fa a les mitjanes anuals, les dues ciutats han arribat als 25 micrograms per metre cúbic. Les xifres són inferiors a les registrades l'any 2022, però segueixen per sobre del que recomana l'Organització Mundial de la Salut (OMS) que fixa en 15 els micrograms recomanats de mitjana anual.
L'expert en qualitat de l'aire, l'ambientòleg Xavier Querol, explica a NacióGranollers que l'orografia del Vallès Oriental complica la dispersió d'aquestes micropartícules. "La comarca és com una conca tancada per la serralada litoral i prelitoral, de manera que quan hi ha inversió tèrmica és com si tapessis una olla amb tots els gasos que formen aquestes micropartícules", afirma. Uns contaminants que provenen "del trànsit, la indústria, els purins, els fertilitzants o la crema de biomassa". A això s'hi suma, de tant en tant, la pols del Sàhara. "El problema del Vallès és que la tapa no deixa sortir els contaminants", diu, a diferència de "la costa, on bufa la brisa".
"La comarca és com una conca tancada, de manera que si hi ha inversió tèrmica és com si tapessis una olla amb tots els gasos que formen aquestes micropartícules"
xavier querol, ambientòleg
Però aquesta olla pot reduir la quantitat de micropartícules que té en el seu interior? Sí. I Querol fa un símil amb el colesterol. "Hi ha gent que té predisposició genètica a tenir-lo alt, per això han de tenir més cura per tenir una alimentació adequada", explica abans d'afirmar: "Els llocs amb poca ventilació han de ser pioners". Querol coincideix, en aquest punt, amb un altre expert en qualitat de l'aire, Fulvio Amato, que ho exemplifica amb les accions que s'han dut a terme a la vall italiana del Po, a prop de Milà.
El govern de la Llombardia fa anys que ha pres mesures per reduir les emissions. S'han creat peatges per reduir l'ús dels vehicles, s'ha fomentat el carsharing per compartir cotxes, les calderes de combustió de biomassa han d'emetre menys emissions i fins i tot s'ha prohibit la crema agrícola, de manera que els pagesos trituren la biomassa. Fulvio Amato ho té clar: "Al nord d'Itàlia passa com a l'àrea metropolitana de Barcelona, però allà són líders en accions per reduir els contaminants de l'aire".
20Seran els micrograms per metre cúbic de mitjana anual permesos a partir de l'any 2025
Un altre remei posat en pràctica a la Llombardia és el de la reducció de purins, que també generen micropartícules en suspensió. De fet, les dades de 2023 són pitjors a Manlleu, on hi ha un mesurador de qualitat de l'aire, igual que a Granollers i Mollet. Xavier Querol explica que a la Vall del Po s'obliga a que els animals de granja tinguin una dieta baixa en nitrogen i "els purins s'injecten a 15 centímetres de profunditat per evitar que els gasos pugin a l'atmosfera". Pel que fa a la indústria, els experts assenyalen que ja està molt controlada per part de la Generalitat, tot i que falten més inspeccions a les petites empreses.
Canvis a la directiva europea
Aviat però, la directiva europea sobre qualitat de l'aire canviarà. L'any 2025, en comptes dels 40 micrograms per metre cúbic de mitjana anual permesos a dia d'avui es baixarà als 20. Cal recordar que OMS en recomana 15. Pel que fa a la mitjana diària, actualment, és de 50 micrograms per metre cúbic sense superar els 35 dies de resultats superiors. La nova directiva fixarà en 45 els micrograms diaris, però reduirà a 18 els dies en què es pot superar aquest llindar.
Aquest canvi suposarà que ciutats com Granollers i Mollet puguin superar, en més ocasions, els límits permesos. Tot i això, Xavier Querol assegura que es tracta d'un "repte possible". També ho té clar Fulvio Amato que considera que "res justifica la inacció". Explica que amb la nova normativa "la majoria de les ciutats espanyoles incompliran els límits", però això farà que "els polítics hagin de prendre accions".