L'Ajuntament va decidir tirar endavant aquesta línia de restauració l'any 2004. Amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona, l'any 2005 es van recuperar els primers documents: 16 pergamins i els 2 llibres del Padró Municipal d'Habitants de l'any 1887.
L'any 2006 s'ha dedicat a la restauració del Padró de Contribuents de l'any 1953, molt afectat pel pas del temps i de difícil restauració, que serà lliurat de nou a l'Arxiu Municipal en breu.
Els següents seran els esmentats llibres del Padró d'habitants (registre administratiu on consten els veïns d'un municipi) i del Clavari (registre de comptes municipal). En el primer cas la principal afectació són les bores laterals externes cremades durant la Guerra Civil i la restauració haurà de consistir en fer l'estabilització, neteja i desinfecció. En el segon cas, la restauració s'ha de fer tant a l'interior del document (de paper), com en algunes de les cobertes (de pergamí) i consistirà en fer la neteja, desinfecció, estabilització, integració i aplanat de les tapes, si s'escau.
La feina prèvia de detecció dels documents en mal estat
Per tal de garantir el bon estat de preservació del patrimoni documental, des de l'Arxiu Municipal es va començar l'any 2001 l'anàlisi de l'estat de conservació dels documents que té sota la seva tutela, alhora que se'n realitzava l'inventari.
Per aquest motiu l'Ajuntament va contactar amb les restauradores que en aquell moment treballaven per l'Arxiu Episcopal de Vic, que es van encarregar de determinar l'estat de conservació dels pergamins i el grau d'afecció. D'aquell primer contacte va sortir un informe en el que s'establia el grau d'afectació i les fases necessàries per a la restauració dels 243 pergamins que es conserven a l'Arxiu Municipal.
La feina feta
Seguint l'ordre de les prioritzacions detectades, en primer lloc s'han restaurat 16 pergamins, 2 llibres que contenen el padró d'habitants de 1887 i un Padró de contribuents de 1953.
De la documentació restaurada fins ara destaca, per a la seva rellevància històrica:
Un pergamí datat a Nàpols, l'11 de juny de 1445:
El rei Alfons V el Magnànim confirma una sèrie de privilegis que tres comissionats de la vila de Caldes de Montbui havien sol·licitat i obtingut de la reina Maria. El consentiment de la reina Maria, que es datà a la ciutat de València el 7 de desembre de 1444, estava condicionat a la definitiva confirmació del rei, el seu espòs.
Un dels privilegis sol·licitats pel Consell municipal de Caldes, exposava la instància i prec de la Vila que, deslliurant-se de qualsevol subordinació de senyoriu o domini temporal de casa noble o comtal, volia dependre només del comtat de Barcelona i restar per sempre sots el suprem i únic poder reial.
Conseqüentment, Caldes implorava de la reina maria, com a lloctinent del rei i marit seu, Alfons el Magnànim, la gràcia d'ésser declarada "membre, braç i carrer de Barcelona" tant el clos de la Vila com tot el seu terme o rodalia-, gaudint de tots els privilegis concedits o que, en l'esdevenidor, serien atorgats a la ciutat de Barcelona.
Un segon pergamí amb data de 12 de juliol de 1606:
El Concell de Cent de Barcelona fa extensa memòria del privilegi de "carrer de Barcelona", concedit per la reina Maria i confirmat pel rei Alfons. Precisa encara que aquell privilegi fou reconegut i plenament acceptat pel Consell de Cent barceloní el 10 de juny de 1447.
Conseqüentment a la qualitat o categoria de ciutadans de Barcelona atorgada a tots els habitants de la vila i terme de Caldes de Montbui, el Consell de Barcelona, en el precitat pergamí de 12 de juliol de 1606, recorda privilegis dels reis Jaume I i Jaume II, concedits a la ciutat de Barcelona, dels quals en fa partícips els vilatans de Caldes de Montbui.
Aquest pergamí transcriu i insereix un text de concessions privilegiades, del monarca Jaume II a la ciutat de Barcelona (15 de desembre de 1323), la qual ho transmet a notícia, favor i compliment de la vila de Caldes.
Ambdós pergamins van ser descoberts pel Pare Josep Poch a l'arxiu de l'antic hospital de Caldes (residència Santa Susanna) el 19 d'octubre de 1978 i el regest dels pergamins és seu.
El tercer document és el llibre de Padó Muncicipal de l'any 1887:
El padró municipal és el registre administratiu on consten els veïns d'un municipi. Les dades que consten en el padró constitueixen una prova pel que fa a la residència en el municipi i al domicili habitual.
D'altra banda permet fer estudis sobre població, sobre el nombre d'habitants que hi ha en un moment determinat a la vila, estadístiques de població diverses, estudis geneològics, d'immigració (nombre d'immigrants, provinènça), i d'altres relacionats amb la població calderina.
L'Arxiu Municipal de Caldes de Montbui
L'Arxiu Municipal de Caldes de Montbui es troba allotjat a l'Ajuntament de Caldes (l'Arxiu administratiu) i a la Biblioteca de Caldes (l'Arxiu Històric). L'Arxiu és un servei que garanteix la consulta de la documentació que custodia, per part de la ciutadania. L'administratiu es pot visitar els dilluns, dimarts, dijous i divendres de 9 a 14 h i l'històric es pot visitar els dimecres de 10 a 13.30 h.
Per contactar amb l'Arxiu Municipal podeu trucar al tel. 93 865 56 56 o adreçar-vos a arxiu.cm@caldesdemontbui.cat.
L'Arxiu Municipal de Caldes de Montbui conté bona part dels fons que integren el patrimoni documental de la vila. La part més important és la dels fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història, però també aplega fons d'entitats i personals, i recull els testimonis documentals que els ciutadans i les entitats locals hi vulguin dipositar.
L'Arxiu és el servei de l'Ajuntament destinat a la classificació, la conservació i la difusió del patrimoni documental. S'adreça tant als usuaris interns com als externs, i consta de dues seccions ubicades en dos espais diferenciats: l'Arxiu Històric (s. X1969) i l'Arxiu Administratiu (19701999).
