pel Dr. Salvador Carranza, investigador Ramón y Cajal del Departament de Biologia Animal de la Universitat de Barcelona, i per Fèlix Amat, de l'Àrea
d'Herpetologia del Museu de Granollers de Ciències Naturals. Aquests estudis han estat portats a terme per aquestes dues institucions acadèmiques amb el suport del Servei de Parcs de la Diputació de Barcelona, dins dels Plans de seguiment de paràmetres ecològics del parc natural del Montseny desenvolupats durant els darrers tres anys.
El tritó del Montseny és l'única espècie vivent de vertebrat endèmica de
Catalunya i, per suposat, del Montseny i dóna una especial rellevància a
aquest massís muntanyós. Aquesta espècie Calotriton arnoldi, que va ser observada per primer cop al Montseny l'any 1979 i catalogada dins del grup dels tritons dels Pirineus, ha quedat clarament separada per les
diferències ostensibles en la seva morfologia externa i osteològica, i
corroborada per la diferenciació genètica del seu ADN, en l'extens estudi
que els autors acaben de publicar a la prestigiosa revista Zoological
Journal of the Linnean Society.
Durant les darreres glaciacions el tritó del Montseny va quedar aïllat de
les poblacions del seu parent més proper, el tritó Pirinenc. Durant un
milió i mig d'anys, aquest aïllament geogràfic i l'adaptació d'aquesta
població a condicions ambientals més extremes l'han fet diferenciar-se fins
a poder determinar que es tracta d'espècies totalment diferents.
Aquest estudi també ens remarca que el Tritó del Montseny és possiblement l'espècie d'amfibi amb una població i àrea de distribució més petita d'Europa, i per tant una de les espècies mes amenaçades, i que requerirà d'estrictes mesures de protecció.
