Per fer front a la demanda creixent de sang, el Banc de Sang i Teixits –BST- ha incrementat els seus punts de recollida i ha augmentat les campanyes de donació amb l’objectiu de facilitar la donació al conjunt de la població. A la comarca del Vallès Oriental, el nombre de donacions durant l’any 2007 va arribar a les 9.400. Al municipi de Mollet del Vallès, la xifra va arribar als 1.984 amb un índex de donacions del 38,6 per cent per cada mil habitants any.
Actualment es disposa de 13 centres fixos de recollida als hospitals de referència de Catalunya. La darrera incorporació s’ha registrat a l’hospital de Sant Joan de Reus. Quant a les unitats mòbils, es compta amb 15 equips, dos autobusos més que l’any anterior, per donar cobertura a totes les regions sanitàries de Catalunya.
L’any 2007 el Banc de Sang i Teixits va recaptar un total de 282.661 donacions de sang a Catalunya, de les quals 178.789 (63,25%) van ser en equips mòbils i 97.383 (34,45%) en centres fixos. Per sexes, el 48,81% dels donants van ser homes i el 51,19% dones.
Per regions sanitàries, les tres primeres posicions en nombre de donacions són Lleida, Girona i Terres de L’Ebre, per aquest ordre però escalen posicions l’Alt Pirineu i Aran, Catalunya Central i la regió sanitària de Barcelona.
Les 282,661 donacions han permès abastir 110 centres sanitaris, públics i privats, de Catalunya, d’un total de 255.215 concentrats d’hematies, 29.956 concentrats de plaquetes i 38.385 unitats de plasma fresc per a la seva transfusió.
Què és i què en fem de la sang?
La sang és un teixit format per diversos elements amb característiques i funcions diferents. Per aquest motiu es transfonen per separat a malalts diferents. En conseqüència una única donació de sang pot beneficiar com a mínim a tres persones. Les donacions de sang es fraccionen per obtenir essencialment tres productes: concentrats d’hematies, concentrats de plaquetes i plasma.
En una d’aquestes bosses es guarden els glòbuls vermells, hematies o eritròcits que són els encarregats de distribuir l’oxigen per tot el cos i que són necessaris en cas de pèrdua de sang. Això passa en casos d’intervencions quirúrgiques complexes o bé quan hi ha un accident greu. Aquestes bosses d’hematies es guarden en una nevera a 4º i duren 42 dies. Però cap d’elles dura tants dies, es gasten abans.
En una altra bossa es guarda el plasma, que és la part líquida de la sang i que fa falta a les persones que tenen problemes al fetge. També hi ha nens petits que neixen sense defenses i gràcies a la transfusió de plasma poden seguir vivint sense patir infeccions greus. En aquest cas, el plasma es guarda congelat a –30º i dura 1 any. Cap bossa arriba a estar tant de temps al congelador perquè el plasma s’utilitza en gran quantitat.
La tercera bossa és per guardar les plaquetes. Aquestes són unes cèl·lules molt petites i necessàries per evitar hemorràgies en aquelles persones que no en tenen. Molts dels trasplantaments que es fan avui en dia, i principalment el de medul·la òssia, s’han desenvolupat gràcies a la transfusió de plaquetes. Aquestes es guarden a 22º i només duren 5 dies. Aquesta caducitat tan ràpida i el fet que en fan falta moltes per poder fer una transfusió, fa que les plaquetes siguin el component sanguini més escàs. Per això s’han desenvolupat sistemes automatitzats de forma que un donant pugui fer una donació només de plaquetes.
Com a resultat del procés de fraccionament de la sang s’obté
Una bossa de glòbuls vermells o hematies que s’acostumen a transfrondre en casos d’intervencions quirúrgiques complexes o bé quan hi ha un accident greu; una bossa de plasma que fa falta a persones amb alteracions de la coagulació (hemofília) i a persones amb immunodeficiències (sense defenses). Finalment, la bossa de plaquetes es transfon a persones que no en tenen per tal d’evitar hemorràgies. Molts dels trasplantaments que es fan, sobretot els de medul·la òssia, es poden fer, en part, gràcies a la transfusió de plaquetes. També les transfusions de sang són imprescindibles en els tractaments oncològics.
Què són els hemoderivats?
El plasma humà és la part líquida de la sang que conté aigua i múltiples proteïnes, les quals són la matèria de partida d’una àmplia gamma de medicaments, els hemoderivats, utilitzats en el tractment i prevenció de moltes malalties.
Els hemoderivats s’aconsegueixen mitjançant uns procediments de fraccionament i purificació del plasma força complexos que només els pot realitzar la indústria farmacèutica per a l’elaboració dels hemoderivats.
Alguns dels hemoderivats fraccionats més coneguts són l’albúmina, que s’utilitza en el tractament de grans cremats o en el xoc hipovolèmic; les immonoglobulines, per als dèficits primaris d’immnoglobulines, i en algunes alteracions neurològiques, i el factor VIII per al tractament de l’hemofilia, entre d’altres.
