El BM Granollers, al final del partit contra el FC Barcelona Foto: Meritxell ReinaL’afició del Balonmano Granollers té motius per sentir-se orgullosa del seu equip. Amb un pressupost extremadament ajustat i una plantilla jove i inexperta, els vallesans porten tota la temporada situats a la zona alta de la classificació i competint sempre amb valentia per sobre de les seves possibilitats.
Toni Garcia i Jordi Coma, entrenadors d’aquest equip, han fet del treball i la constància els principals valors del conjunt i els seus jugadors han assumit el repte amb nota. Si a finals d’any van poder disputar la final de la Copa Asobal davant el Futbol Club Barcelona, aquest cap de setmana ha estat el torn de gaudir de la final a quatre de la Copa del Rei.
Una semifinal molt ajustada
El Fraikin va viatjar el divendres a Pamplona per enfrontar-se el dia següent al Balonmano Huesca en la segona semifinal. La primera va enfrontar l’amfitrió, l’Helvetia Anaitasuna, amb el Barça amb el resultat de 28 a 36 a favor dels catalans.
El rival del Fraikin, quart a la lliga, va ser superior als vallesans al llarg de la primera meitat. La seva defensa, molt intensa, impedia als granollerins trenar accions amb continuïtat i el joc ofensiu es limitava a accions individuals. Al segon temps, amb l’aparició de Schulz a la porteria i els gols de Pérez i Ruiz, els de Toni Garcia van poder capgirar el marcador a pocs minuts del final. Les últimes accions, molt tenses, es van saldar amb la lesió de Salinas i una pilota al pal del Huesca, llançada per Molina, que situava un marcador final de 26 a 25 favorable al Fraikin. Diumenge tocava jugar la segona final de l’any.
La final, sense pressió
Amb el desgast de la semifinal i la baixa de Salinas i Resina, el Granollers va fer un pas més en el creixement que ha experimentat al llarg de l’any i va sortir sense complexes davant d’un equip blaugrana poderós en tots els sentits: físic, tècnic i econòmic. La primera part, força igualada, va tenir Álvaro Ruiz i Ferran Solé de protagonistes d’un Granollers que arribava viu al descans.
A la represa, l’aparició de Pol Sastre a la porteria va donar un nou impuls al Fraikin, que ajustava el marcador a vint minuts del final. Eren els millors minuts dels vallesans, que es van allargar fins que el físic i la qualitat del rival van acabar imposant la diferència. Finalment, minuts per tots els jugadors i un marcador (42-32) al que ningú farà cas, perquè la sorpresa no era possible.
Final amb una nota molt alta
El Balonmano Granollers torna de Pamplona amb un bagatge espectacular. Un meritori subcampionat, el premi a Álvaro Ruiz com a millor jugador de la final, el títol de campió de la Mini-Copa en categoria Cadet, que s’ha diputat els mateixos dies, i la certesa que Arnau Garcia, Edgar Pérez, Pol Sastre i molts altres estan capacitats per assumir el relleu d’un equip que ha fet una temporada de somni. Balanç més que positiu d’un orgull BMG que ara mateix està pels núvols.
42.- BARCELONA: Saric (Robin, ps); Juanín (5), Víctor Tomás (2), Raúl Entrerríos (3), Sorhaindo (2), Rutenka (3), Lazarov (6, 3p) -siete inicial-, Noddesbo (5), Saramiento (7), Ariño (2), Gurbindo (-), Virán Morros (3), Karabatic (1) y Saubich (3)
32.- GRANOLLERS: Schulz (Sastre, ps); Blanxart (3), Pujol (2), Marc García (-), Adriá Pérez (5), Campos (3), Grundsten (1) -siete inicial-, Edgar Pérez (2), Capdevila (1), Arnau García (1), Solé (4), Álvaro Ruiz (5, 1p), Tremps (-), Del Arco (3) y Puig (2).
