Destaquen moltes fotografies de Granollers i de la majoria de poblacions del Vallès Oriental fetes entre la dècada dels 40 i dels 60. En destaca una sèrie dedicada al Parc Natural del Montseny i als Pirineus. 11,5 mt. de documents textuals (impresos, textos mecanografiats i manuscrits) i 15 documents cartogràfics corresponen al testimoni de l'activitat docent i investigadora del geògraf; hi ha moltes publicacions, tant seriades com no seriades, esborranys de publicacions, de premis i de conferències
El volum de correspondència amb altres geògrafs, amics o alumnes també és important. A banda també hi ha molta documentació referent a la història, i sobretot a la demografia i la geografia de Catalunya, fins i tot un pergamí del segle XV.
Tots els documents del fons documental del geògraf Salvador Llobet i Reverter es custodiaran a l'Arxiu Municipal. Un cop finalitzat el treball de descripció es podrà consultar el fons.
El proper 10 de maig es podrà veure al Museu de Granollers "EL PIRINEU VIST PER SALVADOR LLOBET. Geografia i fotografia a la postguerra".
Una coproducció del Museu de Granollers, Ecomuseu de les Valls d'Àneu i Arxiu Municipal de Granollers amb la col·laboració d'IDAPA i Editorial Alpina, que es podrà visitar fins l'1 de juliol de 2007.
Biografia de Salvador Llobet i Reverter
Salvador Llobet i Reverter, va néixer a Granollers el 18 de novembre de 1908, de ben jove va abandonar els estudis per treballar a l'explotació agrícola de la seva família i a la construcció. La geografia i el món excursionista el van apassionar al llarg de la seva vida, i el van portar ben aviat a ser soci fundador i primer president de l'Agrupació Excursionista de Granollers, soci del Centre Excursionista de Catalunya, i membre fundador, el 1935, de la Societat Catalana de Geografia. Es
llicencià en filosofia i lletres l'any 1940 i es doctorà en geografia el 1944 amb el seu estudi sobre el Montseny, pel que va rebre el premi extraordinari Menéndez i Pelayo. L'any 1946 , amb altres associats, fundà l'editorial Alpina. El 1948 passà a formar part de la Comissió Provincial d'Urbanisme de Barcelona.
Va simultanejar les classes a la Universitat de Barcelona, el treball al Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i les classes a l'escola de Segon Ensenyament de Granollers.
Treballador incansable, es dedicà intensament a la divulgació, a través d'infinitat d'articles, conferències i cursos. L'any 1985 va ser nomenat membre del Patronat del Museu i el 1989 Fill
predilecte de Granollers. Morí el 23 de març de 1991.