Tram del Quart Cinturó entre Terrassa i Viladecavalls, al Vallès Occidental. Foto: ACNLa crisi econòmica i la política d'inversions del govern espanyol juguen en contra del Quart Cinturó. Fa sis anys el ministeri de Foment i l'aleshores departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat van signar el protocol de les obres que l'Estat havia d'executar a les carreteres catalanes en el període 2006-2012. Avui, a punt d'expirar el termini, només s'han acabat un 10 per cent dels projectes i gairebé el 72 per cent de les inversions programades en aquell document estan guardades en un calaix. Segons afirma l' Ara , dels 2.510 milions d'euros previstos en el protocol, només se n'han licitat 707 milions, un 28 per cent. Les conseqüències dels retards són carreteres a mig construir i projectes ajornats.
El Quart Cinturó és l'exemple de tot plegat. El tram d'aquesta autovia entre Olesa i Viladecavalls (Vallès Occidental) segueix amb les obres aturades i sense previsió de reinici, mentre que entre Terrassa i Granollers, el tram més polèmic, ni tan sols s'ha redactat el projecte constructiu, o almenys no li consta al departament de Territori i Sostenibilitat. L'últim anunci oficial del Quart Cinturó es remuntà al juliol del 2010, quan Foment va decidir no escoltar ni les propostes del tripartit ni les veus de la comarca que s'oposen a la futura via, i va dibuixar la també anomenada Ronda del Vallès com una autovia per la qual es podria circular a 100 quilòmetres per hora.
El ministeri va posar a informació pública –va sortir publicat al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE)- els 34,7 quilòmetres del Quart Cinturó que (suposadament) algun dia uniran Terrassa amb Granollers. El model defensat pel govern del PSOE, rebutjat en el seu dia per la Generalitat, era una calçada d'entre dos i tres carrils per sentit; una autovia que havia de trepitjar 11 municipis del Vallès Oriental.
