L'acte de donació a càrrec de Constantí Stafanescu i Josep Mayoral, aquest dimarts. Foto: Aj. GranollersUns 7.500 exemplars més de lepidòpters formen part des d'aquesta setmana del Museu de Ciències Naturals de Granollers, situat a l'edifici anomenat la Tela, gràcies a la donació feta pel reconegut investigador Constantí Stefanescu. La donació, oficialitzada aquest dimarts a l'Ajuntament de Granollers, la integren 166 caixes de lepidòpters que Stefanescu, investigador del Museu de Ciències Naturals, ha recollit durant anys; majoritàriament són papallones trobades al Vallès Oriental. La col·lecció s'acompanya d'informació rellevant sobre aquests insectes.
Aquesta important donació, que augmenta considerablement el fons de lepidòpters del Museu de Ciències Naturals de Granollers (fins ara acumulava unes 14.000 papallones), coincideix amb la imminent inauguració (el proper 1 de desembre) del nou edifici de la Tela, que obrirà les seves portes amb l'exposició temporal Papallones, tota una vida, amb una mostra, precisament, de les sis col·leccions del fons de lepidòpters que té el Museu. De fet, aquest Museu lidera l'estudi de les papallones. Des de l'any 1994, coordina el programa de seguiment de papallones diürnes CBMS (Catalan Butterfly Monitoring Scheme) com a bioindicadors de qualitat ambiental.
Papallones que volen a 50 km/h
Entre les aportacions més recents del CBMS sobre el canvi climàtic, destaca que, per primera vegada, ha permès concretar com responen papallones i ocells a l'escalfament global. Aquest treball, publicat aquest any a la prestigiosa revista Nature Climate Change,va comptar, precisament, amb la participació d'Stefanescu, juntament amb investigadors del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya i de l'Institut Català d'Ornitologia. Amb aquest estudi, s'ha demostrat que tant els ocells com les papallones europees viuen, cada vegada més, allunyats de les seves àrees climàtiques òptimes, un fet que posa en perill ambdues comunitats d'animals.
Precisament, aquest mes d'octubre s'ha publicat un estudi fet per un equip d'investigadors del CREAF i del Museu de Ciències Natural de Granollers, en col·laboració amb altres científics europeus, que ha descobert que la papallona dels cards és capaç de desplaçar-se anualment fins a 6500 quilòmetres gràcies a un cicle migrador que utilitza els vents favorables a gran alçada. Per primer cop es demostra que l’espècie és capaç de retornar a l’Àfrica a la tardor, com fan també els ocells migradors, tancant així un cicle migratori continu. Segons explica Stefanescu, que forma part d’aquest equip d'investigadors, "les papallones poden fer aquestes enormes distàncies perquè utilitzen vents favorables a gran alçada, entre 200 i 500 metres, i fins i tot més amunt. Amb l'ajuda d'aquests vents, poden desplaçar-se a velocitats de 40-50 km/h i, en casos extrems, travessar trams de l’oceà de més d’un miler de quilòmetres en poc més d'un dia".
