El Museu de Granollers coordina una recerca sobre l'Estudi de la Masia Catalana

Publicat el 02 de març de 2007 a les 17:00
El Centre Excursionista de Catalunya, l'Obra Social Caixa Sabadell, el Consell Comarcal del Vallès Oriental i el Patronat del Museu de Granollers col·laboraran per aportar una perspectiva antropològica a l'ampli recull documental de la nostra vida rural realitzat durant les dècades de 1920 i 1930 amb el patrocini del mecenes Rafael Patxot.
El director del Museu de Granollers, Josep Font, com a coordinador, i Cinta Cantarell, historiadora d'aquest equipament municipal, formen part de l'equip de treball creat per fer possible aquest projecte. De fet, el Museu manté des de fa anys una línia de recerca en aquest àmbit, que, el 1996, va generar la publicació del reeditat llibre De la Balma a la Masia,del qual Cinta Cantarell n'és coautora.
L'Estudi de la Masia Catalana és un recull de diversos estudiosos del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), la Fundació Rabell Vda. Romaguera i la Institució Patxot, realitzat entre les dècades de 1920 i 1930 amb el patrocini del mecenes Rafael Patxot. Conté més de 7.000 imatges de masies i dels seus habitants i una variada documentació vinculada a la vida al camp en gairebé tots els territoris de parla catalana.
Aquest projecte va quedar interromput l'any 1936, a causa de l'exili de Patxot a Suïssa. A partir de 1976, el material gràfic d'aquest treball està dipositat al CEC, per mitjà d'un acord entre aquesta institució i els hereus de Patxot. Recentment, aquest Centre, l'Obra Social Caixa Sabadell, el Consell Comarcal del Vallès Oriental i el Patronat del Museu de Granollers han formalitzat un conveni de col·laboració, de recerca i difusió, per conèixer nous detalls d'aquest Estudi. Obra Social Caixa Sabadell assumirà fins a un 50% del cost de les diverses fases del projecte. L'altra meitat l'assumiran la resta d'institucions participants.
Adjuntem una imatge del fons de l'Estudi de la Masia Catalana, amb la Porxada de Granollers:
(See attached file: 409.jpg)(Josep Maria Armengol, any 1905)