"La innovació és una de les grans solucions a la crisi de la Covid-19. De fet, ja ho era fa un any. I ara encara més". Així de contundent s'ha mostrat aquest dimecres el president de Pimec Vallès Oriental, Daniel Boil, en una taula rodona feta a un dels platós de Roca Umbert -i amb la col·laboració de VOTV-, a Granollers. Una jornada que ha servit per analitzar el futur empresarial de després del coronavirus, però també per buscar quina línia s'ha de seguir des de l'àmbit empresarial per afrontar una de les pitjors crisis que es recorden.

Boil ha reconegut que la Covid-19 "ha accelerat els canvis" entre les empreses, que tenen "més necessitat que mai de transformar-se". Tot i això, també ha avisat que només amb innovació no n'hi ha prou, i ha citat la internacionalització, la retenció del talent i la formació com altres ingredients de la recepta per aconseguir el resultat desitjat.

El president comarcal de la patronal també ha explicat -tot i que sense donar noms concrets- tres casos d'empreses del Vallès Oriental que, segons ell, haurien de fer reflexionar de com s'estan fent les coses: "Hi ha una empresa que es dedica a fer maquinària d'envasat, amb un mercat innovador i que el 90% de la seva facturació ja és exportació. Es plantegen traslladar la seu o l'activitat a Alemanya, perquè no han rebut ni un euro d'ajuda. Un altre cas és el d'un laboratori d'assajos clínics per veterinaria, que han invertit molt en I+D i no és que es plantegin o no marxar a Alemanya: ja estan en fase de localització d'oficines i naus. Finalment, existeix una companyia d'electromedicina que ja s'hi ha implantat i que rep inversió d'empresaris catalans. És a dir, que crearem llocs de treball amb talent català a Alemanya. En els tres casos, fan el pas perquè aquí no tenen confiança".

Finalment, Boil s'ha mostrat crític amb la resposta dels polítics i les institucions. Ha reconegut el seu pessimisme perquè part del fons d'ajuda de la Unió Europea acabi arribant a les pimes: "Es pressuposa que els projectes que rebin els fons han de ser grans per fer de tractor de l'economia. El conseller Tremosa deia en buscava 15 o 20 projectes per portar a Madrid. Perquè nosaltres hi tinguem accés hauríem de fer algun consorci". En aquest sentit, ha lamentat que ningú més s'ha sumat a la proposta que van fer, a l'estiu, en aquest sentit.

Expectants amb la Xina

El doctor en economia i professor associat d'ESADE, Xavier Ferràs, ha demanat als empresaris que posin el crit al cel amb la seva situació: "Heu de ser més bel·ligerants i exigir les lleis i pressupostos que us mereixeu", opina. També ha alertat que s'haurà d'estar preparat "per un món i unes oportunitats de negoci cada cop més digitals".

Ferràs també ha lamentat que, si es comparen les xifres d'innovació internacionals amb les de Catalunya, "estem molt malament". "Corea del Sud era més pobre que Nigèria fa 50 anys, i ara mira. El mateix passa amb Finlàndia i Israel. Alguna cosa hauran fet bé, però el mon s'estira com xiclet", ha declarat. També veu Estats Units i Xina amb papers importants: "EUA lidera el món a nivell absolut i hi apareixen empreses monstruoses en una situació que et dona una pista de per on aniran les coses". Pel que fa a la Xina, ha alertat que està desenvolupant una estratègia de país: "S'està covertint en una gran plataforma d'intel·ligència artificial en si mateixa i, en deu anys, invertirà el 50% de l'I+D mundial. Tindrà grans empreses i això ho notarem, perquè vindran a fer ofertes per les companyies d'aquí", ha vaticinat.

Comentari a banda, segons Ferràs, mereix Huawei. El gegant tecnològic lidera el desenvolupament de la xarxa 5G, però amb l'ajuda de l'administració: "Perquè el món digital sigui possible necessitem grans canonades que transportin moltes i dades molt ràpid. Ara aquestes grans canonades les domina Huawei, són les millors i les més barates, però treballen amb ones molt curtes que necessiten antenes cada 20 metres. Quan Estats Units veu que les seves dades aniran per una xarxa xinesa, i malament".

Ferràs considera que Xina és l'únic país que està invertint a llarg termini: "Ho estan fent de forma massiva. Per exemple, 100.000 milions de dòlars en intel·ligència artificial. Alemanya, per la seva banda, 3.000. Perquè hi ha països que es preparen pel món que ve".

En aquest punt, l'expert critica que a Catalunya "seguim pensant que una cosa és la ciència i la innovació que es fa a les universitats i que tot plegat ja derivarà al món econòmic. Que les empreses ja vindran. Quan, en realitat, això no ha passat mai. El món va a una altra velocitat". En xifres, ha destacat que Catalunya està en un 1,5% d'inversió del PIB en I+D. Espanya està per sota (1,24%), però Xina inverteix el 2%, Alemanya el 3% i Corea del Sud un 4,5%. "A Catalunya estem igual que els últims 12 o 13 anys", ha lamentat. La mitjana de la UE és del 2%: "En el món que ve, Europa no hi és. Som Finisterre i no ens n'adonem. Som una península oblidada que es descompon", ha alertat.

Ferràs ha recomanat repensar el paper de moltes coses, com el de la ciència: "A l'inici de la crisi va va passar una cosa molt important. Va dimitir el president de l'European Research Council, la màxima institució científica europea, perquè no podia gestionar la gran desconnexió dels recursos europeus. La Xina, en canvi, va alinear els seus sistemes científics. I la ciència es converteix en tecnologia. Aquí en canvi, l'administració administra el que sigui i els empreses competeixen als mercats. Han d'anar plegats".

Finalment, ha donat també una visió positiva de les empreses catalanes: "Ens en vem sortir de la crisi de fa de anys. Hem après a utilitzar les eines digitals, que ja teníem però que no utilitzàvem, i ho transformem en avantatges competitius. El que em fa mal és que tenim tots els ingredients, però no els hem sumat. Tenim tradició industrial, exportem talent, comptem amb bona recerca i tenim bones universitats. Per què carai no fem el pas? Potser patim una crisi monumental de lideratges", ha sentenciat.

Estratègia de país

El secretari general de Pimec, Antoni Cañete, s'ha sumat a la demanda d'una estratègia de país: "Fa massa temps que diem coses però no les fem. Estem perdent el tren de la innovació, i això ens porta a l'ocàs. Hem de tenir clar que o invertim en estratègies d'innovació, indústria, noves tecnologies i intel·ligència artificial o tot seran incerteses", ha alertat. 

Per la seva banda, el director general de Pilz Espanya, Lluís Taverner, ha avisat els ponents que, a més d'estratègies a nivell macro, cal pensar també en una dimensió local: "La pressió que tenen els empresaris no és tant en la recuperació sinó en com mantenir l'estructura actual", ha comentat.

D'altra banda, la directora de Recursos Humans de Fraikin, Maria Vila, ha alertat que tots aquests canvis que es demanen, però, s'han de fer en un marc de regulació "dels anys 90" i que "no sembla que vagi a canviar".

El cap de redacció d'El9Nou, Joan Carles Arredondo, ha valorat com "essencial" que els mons universitari i empresarial vagin plegats, però que les empreses també col·laborin entre elles. Finalment, la directora d'administració i controlling de Laboratoris Inibsa, Montse Albert, s'ha preguntat: "I quan passi tot això, per a què ens hem de preparar?".

[plantillacoronavirus]